Vés al contingut

Llengües de Colòmbia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Llengües tucanes són una de les famílies de llengües indígenes amb més llengües en territori colombià: Tukano oriental (verd herba), Tukano central (verd turquesa) i Tukano occidental (verda ampolla). Els punts indiquen posicions documentades de les llengües, l'àrees probables d'extensió abans del segle xx.

Aquest és un article sobre les llengües de Colòmbia. A Colòmbia, a més del castellà es parlen més d'una seixantena de llengües indígenes, el nombre concret varia lleugerament, ja que alguns autors consideren com a llengües diferents el que uns altres consideren que són varietats o dialectes de la mateixa llengua:

  • Les millors estimacions comptabilitzaven 66 llengües indígenes parlades a Colòmbia, que s'agrupen en més de 20 famílies o unitats filogenètiques (algunes d'elles consisteixen en una sola llengua aïllada), parlades per prop de mig milió d'indígenes.[1]
  • D'acord amb Ethnologue a Colòmbia hi ha una centena d'idiomes o llengües, de les quals 80 són llengües vives i 21 estan extintes.

Legislació lingüística

[modifica]

La constitució assenyala a l'idioma castellà com l'idioma oficial de Colòmbia i reconeix a les llengües dels grups ètnics com a oficials en el seu territori. És obligatori l'ensenyament bilingüe a la zones amb tradició lingüística pròpia.

Espanyol de Colòmbia

[modifica]

Les variants locals del castellà inclouen nombrosos dialectes molt distintius, com el cundiboyacense (Cundinamarca i Boyacá), el paisa (d'Antioquia i el Viejo Caldas), el valluno (del Vall del Cauca), el rolo (de Cundinamarca i el centre del país), el costeño de la regió Carib, el pastuso (de Nariño), el patojo (del Cauca), l'opita (de Huila i Tolima), el santandereano i el chocuano.

Llengües indígenes

[modifica]
llengües bora-witoto una de les famílies més extenses al sud de Colòmbia, junt amb les llengües tucanes.

Més de 60 llengües aborígens es mantenen vives. Les principals famílies de llengües indígenes de Colòmbia són:

A més hi ha un nombre significatiu de llengües aïllades o no classificades:

També es parlen llengües barbacoanes al costat de la frontera amb Equador, llengües caribs en el N. del país, nheengatu l'extrem SE del país. Anteriorment es van parlar el betoi, llengües aïllades com l'andaquí i el tinigua i un cert nombre de llengües sense classificar.

Classificació

[modifica]

El següent quadre classifica unes 80 llengües de Colòmbia, que s'agrupen en 11 famílies a més de més d'una quinzena de llengües aïllades o no classificades. Les llengües extintes s'indiquen amb el signe (†).

Classificació de les llengües indígenes de Colòmbia
Família Grup Llengua Territori
Llengües arawak
Es tracta de la família de llengües ameríndies amb més llengües a Sud-amèrica.
Arawak septentrional Wayuunaiki La Guajira
Achagua Meta
Kurripako riu Içana
Cabiyarí riu Mirití-paraná
Maipure (†) Vichada
Piapoco Guainía, Vichada, Meta
Llengües barbacoanes
La família barbacoana fou identificada com a grup separat de les llengües txibtxa recentment.
Awano Awá pit Nariño
Barbacoa (†) Nariño
Pasto (†) Nariño
Sindagua (†) Nariño
Coconucan Coconuco (†) Cauca
Guambià Cauca
Totoró Cauca
Llengües bora-witoto
Alguns autors qüestionen que les llengües bora i les llengües huitoto formin una única família degut a les grans divergències entre els dos grups.
Bora Bora Amazones
Miraña Amazonas
Muinane Amazonas
Witoto Meneca-Murui Amazonas
Nonuya Amazonas
Ocaina Amazonas
Llengües caribs
.
Septentrional Costaner Yukpa Cesar
Opón-carare (†) Santander
Meridional SE Colòmbia Carijona Amazonas, Guaviare
Llengües txibtxa
Magdalènic Arhuac Ika (arhuac) Cesar, Magdalena
Kankuí Cesar
Kogui Magdalena
Tairona Magdalena, La Guajira, Cesar
Wiwa Cesar
Cundicocúyic Duit Boyacá
Muisca Cundinamarca, Boyacá
Guane Santander
Tunebo ARA, BOY, NSA, SAN
Barí Barí Cesar, Norte de Santander
Chimila Chimila Magdalena
Ístmic Kuna Kuna Urabá, riu Atrato
Llengües chocó
Agrupades freqüentment amb la família txibtxa i el paez en un grup macrotxibtxa actualment no hi ha arguments sòlids per a sostenir aquest parentiu.
Emberà Emberà Costa del Pacífic
Wounaan Wounaan Chocó, Cauca, Vall del Cauca
Llengües guahibanes
Alguns autors integren aquesta família de llengües junt amb les llengües maipureanes dins del filum macroarahuacan encara que aquesta agrupació no s'accepta universalment.
Septentrional Hitnü Arauca
Hitanü Arauca
Central Sikuani (Guahibo) Meta, Vichada, Arauca, Guainía, Guaviare
Cuiba Casanare, Vichada, Arauca
Meridional Guayabero Meta, Guaviare
Llengües makú
Alguns autors consideren que el makú meridional sí forma una família però rebutja que aquest grup estigui relacionat amb el makú septentrional.
Septentrional Kakwa-Nukak Kakwa rius Papurí i baix Vaupés
Nukak Guaviare
Puninave Puinave Guainía
Nadajup Jup Yuhup rius Japurá i Tiquié
Hup rius Papurí i Tiquié
Llengües quítxues
Aquestes llengües constitueixen una família de llengües diferents ja que no totes les varietats de quítxues són intercomprensibles.
Quítxua perifèric Chinchay (Q II-B) Quítxua septentrional Cauca, Nariño, Putumayo
Llengües salibanes
.
Sáliba Sáliba Arauca, Casanare
Piaroa Piaroa Vichada
Llengües tucanes
.
Occidental Nord-occidental Koreguaje riu Orteguaza
Siona riu Putumayo
Central nord Cubeo Vaupés, Cuduyarí
Querarí, Pirabotón
sud Tanimuca Guacayá, Mirití
Oikayá, Aporis
Oriental nord Piratapuya Papurí
Tucano Papurí, Caño Paca
Wanano Vaupés
centre Bará Colorado, Fríjol
Lobo, Tiquié
Desano Vaupés
Siriano Vaupés
Tatuyo Vaupés
Tuyuca Tiquié
Yurutí Vaupés
sud Barasana Vaupés
Carapana Vaupés
Macuna Vaupés
Llengües aïllades
S'ha intentat agrupar aquestes llengües en famílies més àmplies, encara que sense èxit.
Andoque riu Caquetá
Ticuna Leticia, Puerto Nariño
Betoi (†) Casanare
Camsá Putumayo
Cofán Nariño, Putumayo
Tinigua-pamigua (†) Meta, Caquetá
Llengües no classificades
A més existeix un conjunt de llengües amb documentació molt escassa i referències a llengües de pobles extingits, que no han pogut ser classificades per falta d'informació. Vegeu per exemple llengües no classificades de Sud-amèrica.
Páez Cauca, Huila, Vall del Cauca
Andaquí (†) Caquetá
Colima (†) Cundinamarca
Malibú (†) Tamalameque, Tenerife
Mocana (†) Cartagena de Indias
Muzo (†) Cundinamarca
Panche (†) Cundinamarca
Pijao (†) Tolima
Yarí Caquetá
Yurí Amazonas

Llengües criolles

[modifica]

També és important destacar les llengües criolles de comunitats afrocolombianes: el crioll palenquero del Palenque de San Basilio (Bolívar) i l'anglès crioll sanandresano, a l'arxipèlag de San Andrés y Providencia.

En els col·legis bilingües el més ensenyat és l'anglès.

Referències

[modifica]
  1. Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. W. Dixon, 1999, p. 369

Bibliografia

[modifica]
  • Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. W. Dixon. «13. Other Small families and isolates». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. W. Dixon. The Amazoninan Languages (en (anglès)). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 341-383. ISBN 0 521 57021 2. 
  • Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990. 
  • Adelaar, Willem. The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7. 

Enllaços externs

[modifica]