Vés al contingut

Warao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaWarao
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants18.000+
Parlants nadius32.800 Modifica el valor a Wikidata (dècada del 2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deBarima-Waini, Illes Esequibo-Demerara Occidental, Pomeroon-Supenaam, Monagas, Estat Sucre i Delta Amacuro Modifica el valor a Wikidata
EstatVeneçuela Veneçuela
Surinam Surinam,
Guyana Guyana
Classificació lingüística
Llengua aïllada
llengües macro-paese
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3wba
SILWBA
Glottologwara1303 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewba Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1964 Modifica el valor a Wikidata
IETFwba Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1953 Modifica el valor a Wikidata

El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est de l'estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam. Alexander von Humboldt va escriure en els seus Viatges a les Regions Equinoccials que els indis waikerí deien tenir un idioma emparentat amb el warao. S'ha proposat un parentiu lingüístic amb els timucua de Florida, però no ha estat acceptat.

Dialectes

[modifica]

En aquesta llengua indígena existeixen quatre variants o dialectes que són coneguts entre la cultura warauna com a:

[1] Kokuina o manamo,
[2] Hoanarao (o gent de les aigües negres a Mariusa, Winikina, Arawabisi)
[3] Arawao (Merejina, Sakupana)
[4] Wasay (Ibaruma, Arature, Amakuro)

També es podria haver dividit aquests dialectes geogràficament com Alt Delta (Kokuina, Manámo, Makareo), Centre (Mariusa, Winikina, Arawabisi), i Baix Delta (Merejina, Sakupana, Ibaruma, Arature, Amakuro). A aquesta darrera zona hi ha una subdivisió del dialecte de la zona, ja que les comunitats properes al mar Carib (San José de Amacuro) han estat directament influenciades per Trinitat i Tobago i Guyana, cosa que els ha proporcionat adjectius i substantius híbrids característics únicament a aquesta zona.

Descripció lingüística

[modifica]

Fonologia

[modifica]

L'inventari de consonants del warao és relativament simple:

Labial Alveolar Palatal Velar Labio-
velar
Glotal
Oclusiva p t k kw
Fricativa s h
Aproximants l y w
Nasal m n

Quant a les vocals, hi ha cinc vocals orals /a, e, i, o, u/ i cinc nasals /ã, ẽ, ĩ, õ, ũ/. No existeixen contrastos de quantitat vocàlica i l'accent és fix en la penúltima síl·laba.

Morfologia i sintaxi

[modifica]

Des del punt de vista tipològic, el warao és una llengua amb marcatge de nucli, moderadament polisintètica i amb alineament morfosintàctic de tipus nominatiu-acusatiu. L'ordre bàsic és SV en oracions intransitives i OSV en oracions transitives.

Des del punt de vista morfològic no existeix una diferència clara entre noms i adjectius, tal com succeeix en espanyol. És una llengua que usa predominantment sufixs, amb pocs prefixs. En comptes de preposicions, s'usen postposicions. Exemples:

nobotono daukuaja konae Els nens van portar fruita
nobotono ubaya Els nens dormen

La construcció que assenyala la possessió en warao és la següent: Posseïdor + prefix de possessió + posseït:

Lora ahoru (Laura a-horu) significa Laura de-olla: l'olla de Laura.

No hi ha un article definit o indefinit pròpiament dit. En comptes d'això, s'usen els sufixos personals per a construccions de possessió per mostrar que es tracta d'un objecte definit.

Pronoms

[modifica]
Persona Nominatiu Complement directe Complement indirecte Compl. circumstancial Compl. adnominal
1a persona singular ine ma masaba ma isia mabitu
2a persona singular iji ji jisaba jisia jiabitu
3a persona singular tai tai taisaba taiaisia taiabitu
1a persona plural oko ka kasaba kaisia kabitu
2a personal plural yatu yatu yatusaba yatuisia yatuabitu
3a personal plural tatuma tatuma tatumasaba tatumaisia tatumaabitu

Sustantiu

[modifica]

Formació de substantius compostos:

  • arotu: apel·latiu de professió
ibijiarotu: metge
wisidatu: bruixot
dosarao: guerrer
  • koina: apel·latiu d'instrument
sitakoina: màquina d'escriure
yaburukoina: escala
  • noko: apel·latiu de locació
janoko: casa

Estudi de la llengua

[modifica]

Un dels primers estudiosos de la llengua warao va ser el missioner catòlic Basilio María de Barral. En els anys seixanta el lingüista nord-americà Henry Osborn va fer estudis formals de la morfologia i fonologia de l'idioma warao. L'idioma warao és part del currículum d'ensenyament a les escoles del Delta Amacuro.

Bibliografia

[modifica]

Publicacions en Warao

[modifica]
  1. Barral, Basilio María (1979): Diccionario warao-castellano, castellano-warao. Universidad Católica Andres Bello
  2. Osborn, Henry (1966a): "Warao I: Phonology and Morphophonemics." International Journal of American Linguistics 32:108-123.
  3. Osborn, Henry (1966b): "Warao II: Nouns, Relationale, and Demonstratives." International Journal of American Linguistics 32:253-261.
  4. Vaquero, P. Antonio (1965): Idioma Warao. Morfología, sintaxis, literatura (Warao language. Morphology, syntax, literature). Estudios Venezolanos Indígenas.

Altres publicacions

[modifica]
  • Nuevo Testamento en Warao, 1974.
  • Cartilla d'AlfabetitzacióKarata Awaro Teribukitane” 2002.

Enllaços externs

[modifica]