Vés al contingut

Llengües catuquines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües catuquines
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües harákmbut–catuquines Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologkatu1274 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listkatk Modifica el valor a Wikidata

Les llengües catuquines (o katukines) són un grup de tres llengües documentades al Brasil. Actualment només sobreviu el kanamarí que té uns 650 parlants i dins del grup ètnic katukina existeix un nombre indeterminat de parlants.

El terme catuquina és altament confús perquè s'ha usat per a diversos grups no relacionats ètnica ni lingüísticament. Així existeix un grup denominat katukina que parla una llengua pano i els catuquinarú que parlen una llengua arawak.

Distribució

[modifica]

Els grups que parlen llengües catuquines es troben dispersos en la part occidental de l'estat brasiler de l'Amazones, més concretament en la mesoregió Amazones sud-oest en l'àrea per on transcorren els rius Itocoaí, Javarí, Jutaí, Juruá i Biá. Els catuquines viuen en llogarets denominats djapá o dyapá (= 'gent, grup, clan')

Cal tenir present que el terme katuquina/catuquina o variants del mateix s'ha aplicat a altres grups arawak i pano que la llengua dels quals no està emparentada de cap manera amb les llengües catuquines pròpiament dites. Així a la conca del riu Purus, existeix un grup anomenat katuquina o catuquinarú que pertany a la família lingüística arawak. Mentre que els katukina dels rius Embira i Gregorio parlen marubo, una llengua pano.

Classificació

[modifica]

Les llengües catuquinas es divieden usualment en tres o quatre llengües principals, no obstant això, alguns autors consideren que és més correcte afirmar que es tracta d'un únic idioma amb una important variació dialectal.[1]

Llengües de la família

[modifica]

La documentació sobre aquestes llengües és escassa, les tres llengües ben conegudes són:

El projecte comparatiu ASJP basat en diveregencia lèxica mediada a través de la distància de Levenshtein[6] reconstrueix el següent arbre binari per a les proximitat lèxica:



Katawixí




Kanamarí



Katukina




Relació amb altres famílies

[modifica]

Sovint s'ha considerat una petita família de llengües sense parentiu amb altres (família aïllada). Joseph Greenberg va proposar juntament amb altres lingüistes que podria ser part d'una unitat filogenètica que ell denomina macrotucana, encara que aquesta classificació ha estat àmpliament criticada. Recentment s'han aportat alguns indicis de parentiu amb les llengües harákmbut del Perú (llengües harákmbut–catuquines).[7][8]

Descripció lingüística

[modifica]

Comparació léxica

[modifica]

Els numerals en les llengües catuquinas permeten fer-se una idea de la proximitat de les llengües:[9]

GLOSSA Katawishí Katukina Kanamarí PROTO-
CATUQUINA
kanamarí Bendiapá Parawa
1 wakata heghykty ekek kik ikek *hekik(t)-
2 sahe upaûa ubawa ubawa bawa *upawa
3 tiumpa tupaua ekek atehu kik atehu ikek etehu *hekik (a)tipu
4 noyhan

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Alexandra Y. Aikhenvald. «13. Other small families and isolates». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 341-384. ISBN 0 521 57021 2. 
  • Adelaar, Willem F. H. (2000): "Propuesta de un nuevo vínculo genético entre dos grupos lingüísticos indígenas de la Amazonía occidental: Harakmbut y Katukina". en: Miranda Esquerre, vol. 2, pp. 219–36.

Enllaços externs

[modifica]