Glossari de botànica

Aquest recull de termes botànics pretén organitzar la terminologia botànica tot agrupant-los en un únic lloc per tal de poder-ne fer referència en aquells conceptes que no tinguin article propi. És per això que les gairebé 1500 entrades actuals no pretenen ser exhaustives a l'extens camp de la disciplina botànica, ni tampoc àmplies quant als comentaris i definicions que se'n donen. Els conceptes remarcats amb un asterisc no tenen entrada pròpia i s'enllaça a l'article principal dins el seu context. Els conceptes amb doble asterisc remeten a la mateixa entrada del glossari. Cal remarcar que les definicions de molts conceptes atenen exclusivament a les accepcions relacionades amb les ciències botàniques.

A

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• abraçador** -a: Sinònim d'amplexicaule.
• acaule: Es diu de la planta de tija tan curta que sembla inexistent, ja que en ser molt curts els entrenusos, les fulles surten totes juntes fent una roseta a la base. (vegeu també en el seu context)
• acaulescent: Sinònim d'acaule.
• acíclic* -a: Es diu de la flor que té les peces inserides helicoïdalment en el receptacle.
• acícula**: 1. espina, cristall, semblant a una agulla. 2. Aculi prim i feble. 3. fulla llarga i prima en forma d'agulla com la dels pins.
• acicular*: Es diu de l'òrgan llarg i estret (generalment una fulla) que té forma d'agulla.
• aciculiforme*: Sinònim d'acicular.
• acidòfil* -a: 1. Que té preferència pels sòls àcids. 2. Que és afí als colorants àcids.
• acinet: Forma de resistència d'alguns cianobacteris amb paret gruixuda i immòbil, capaç de sobreviure en condicions desfavorables i germinar quan les condicions esdevenen òptimes.
• aclamidi* -ídia: Es diu de la planta amb flors mancades de periant.
• acrescent*: Òrgan vegetal que continua creixent un cop format. S'aplica principalment al calze, tot i que també hi ha corol·les.
• actinomorf*: -a: 1. Es diu de l'òrgan que té simetria radial. 2. Es diu de les flors (i de les corol·les, etc.) que tenen tres plans longitudinals de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment.
• aculeat* -ada: 1. Que presenta aculis. 2. Es diu de les fulles rígides i punxants com els aculis.
• aculèol*: Petit aculi.
• aculi: Agulló o excrescència rígida i punxant que es distingeix de l'espina per la seva formació purament epidèrmica com la dels rosers i esbarzers. (vegeu també en el seu context)
• acuminat* -ada: Designa la forma en punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans laminars o florals.
• adnat** -ada: Es diu dels òrgans diferents que han crescut units integralment.
• adventici -ícia: 1. Es diu de l'òrgan o de l'estructura vegetal (especialment de l'arrel i les gemmes) que neix d'una posició no habitual de la planta. 2. Es diu de la planta no indígena, al·lòctona, no completament naturalitzada.
• aerènquima: Parènquima que té nombrosos i grans espais intercel·lulars per on pot circular l'aire.
• aerocist: Vesícula plena de gas que fa de flotador en algunes algues.
• afil·le* -a: Privat de fulles (o amb fulles molt reduïdes).
• aflatoxina: Toxina cancerígena produïda per l'Aspergillus flavus i espècies afins.
• agalla: Sinònim de cecidi.
• agamospèrmia: Classe d'apomixi en què es produeixen llavors sense meiosi ni fecundació.
• agar: Sinònim d'agar-agar.
• agar-agar: Substància mucilaginosa que es troba en la paret cel·lular d'algunes algues vermelles i que s'usa en alimentació, en microbiologia per a solidificar medis de cultiu i en certes cultures com a substància medicinal.
• aglà: Sinònim de gla.
• agronomia: Branca de l'agricultura que estudia el conreu de les terres.
• agulló: Sinònim d'aculi.
• agut* -uda: 1. Es diu de la fulla o d'altres òrgans laminars els marges dels quals fan angle agut a l'àpex. 2. Que acaba en punta fina. (vegeu en el seu context)
• ajagut: Alteració dels cereals que consisteix en la vinclada de les tiges.
• ala*: 1. Expansió laminar d'un òrgan (tija, pecíol, fruit, etc.). 2. Cadascun dels dos pètals laterals de les flors papilionàcies
• alabardat -ada: Sinònim d'hastat -ada.
• alat: Que té ales.
• albí -ina: Que presenta el fenomen de l'albinisme.
• albinisme: Fenomen consistent en la no existència dels pigments habituals generalment a la corol·la que, en conseqüència queda sense color i més o menys blanc.
• alcaloide: Substància nitrogenada, de caràcter bàsic, que produeixen algunes plantes, en la que el nitrogen està unit de manera heterocíclica.
• alga: Organisme unicel·lular o pluricel·lular que viu amb preferència en medis aquàtics i que presenta diferents classes de pigments fotosintètics, una organització protofítica o tal·lofítica, esporocists, gametocists i zigots els quals no passen per la fase d'embrió.
• alginat: sal de l'àcid algínic que es troba habitualment a la paret cel·lular del feòfits i que en la indústria s'utilitza com a espessidor o estabilitzador.
• aliança: Categoria sintaxonòmica usada en la classificació sigmatista de la vegetació; és de rang superior a l'associació i inferior a l'ordre.
• al·lòcton: Es diu d'aquell vegetal no originari d'un territori al qual ha accedit recentment, sovint per acció de l'home.
• al·lògam: Que presenta al·logàmia.
• al·logàmia: Fecundació que es produeix entre gàmetes procedents de dos individus diferents.
• al·lopoliploide: Vegetal originat per al·lopoliploïdia.
• al·lopoliploïdia: Poliploïdia que afecta els híbrids i que es caracteritza perquè un individu té més de dos conjunts de cromosomes que s'han originat a partir de dues o més estirps parentals.
• al·lorízia*: Desenvolupament del sistema radical a partir de la radícula de l'embrió que dóna una arrel principal on apareixen branques lateralment. (vegeu en el seu context)
• al·lorízic: Que presenta al·lorízia.
• alpí -ina: Propi de les zones altes de les muntanyes on ja no és possible el desenvolupament arbori i la vegetació es limita a matolls i prats.
• altern* -a: Adjectiu que es refereix a les fulles esparses que neixen alternadament sobre la tija, cadascuna oposada a l'anterior i a la següent. (vegeu en el seu context)
• alternipètal* -a: Es diu de les peces d'un verticil que es disposen alternades amb els pètals, és a dir, que cada dos pètals apareix una peça d'aquest verticil immediat. (vegeu en el seu context)
• alternisèpal* -a: Es diu de les peces d'un verticil que es disposen alternades amb els sèpals, és a dir, que cada dos sèpals apareix una peça d'aquest verticil immediat. (vegeu en el seu context)
• alvèol**: Cavitat que ocupen les llavors en certes flors.
• alveolar: Similar als alvèols.
• alveolat: Que està format per alvèols.
• alzinar: Comunitat vegetal formada per alzines.
• ament: Inflorescència unisexual amb aspecte d'espiga densa, sovint pèndula.
• amentiforme*: Referit a la planta que té forma d'ament (botànica). (vegeu en el seu context)
• amfífil -a: Que la seva pol·linització pot ser tant pel vent com per animals.
• amfistomàtic -a: Relatiu a la fulla que té estomes tant en l'epidermis de l'anvers com en la del revers.
• amiloplast: Leucoplast que acumula midó en capes concèntriques i forma grans.
• amplexicaule: Es diu d'una fulla o un òrgan foliaci que envolta la tija i l'abraça per llur base.
• ampul·la: 1. Estructura en forma de sac o vesícula membranosa. 2. Es diu de la cèl·lula utricular superficial dels caulidis dels esfagnes, on s’acumula l’aigua. 3. En els euglenòfits, es diu de la invaginació situada a la part anterior de les seves cèl·lules i d'on surten els flagels.
• ampul·laci** -àcia: Sinònim d'ampul·liforme.
• ampul·liforme**: Que té forma d'ampolla.
• anamorf: Estat d'un fong en què només es reprodueix de manera vegetativa, en general, per conidis.
• anastomosi: En anatomia, unió d'un vas amb un altre que pertany a un sistema diferent, o reunió de diferents branques que arrenquen d'un tronc comú, formant, així, com una xarxa.
• anastomitzat -ada: Es diu de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.
• anàtrop -a: Es diu del primordi seminal girat 180º respecte al funicle (peu que el sosté), de manera que el micròpil ve a situar-se al costat d'aquell. La llavor que en deriva presenta rafe.
• androceu: Conjunt d'estams (i dels estaminodis, si és el cas) de la flor.
• androdioècia: Tipus de poligàmia en la qual una mateixa espècie presenta uns peus amb flors hermafrodites i d'altres amb flors masculines.
• androgin -ògina: 1. Que posseeix els dos sexes, hermafrodita. 2. Que té flors masculines i flors femenines.
• androginòfor: Òrgan columnar, prolongació de l'eix floral, d'algunes flors, que sosté els estams i l'ovari.
• anell: Renglera de cèl·lules, sovint disposades fent una cresta, que presenten els esporangis de moltes falgueres i que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores.
• anemocòria*: disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals produïda pel vent.
• anemòfil: 1. Relatiu a la pol·linització en què el vector de transport és el vent. 2. Es diu de les plantes i flors que es pol·linitzen mitjançant el vent.
• anemofília: Pol·linització pel vent.
• anemògam: Sinònim d'anemòfil.
• aneuploide: Es diu de l'organisme que té aneuploïdia.
• aneuploïdia: Conseqüència d'una distribució desigual, en la meiosi o en la mitosi, de la dotació normal de cromosomes, per aquest motiu les cèl·lules tenen un nombre de cromosomes que no és múltiple del nombre base.
• angiocarp*: 1. Que té el fruit recobert per algun embolcall extern. 2. Es diu d'aquells fongs superiors que tenen el carpòfor recobert pel vel universal i, en conseqüència, l'himeni és protegit fins el moment d'alliberar les espores.
• angiocàrpic -a*: 1. Que posseeix pericarpi. 2. Tipus de desenvolupament dels basidiocarps en que l'himeni està protegit fins el moment que les espores són prou madures per a ser dispersades.
• angiosperm -a: Planta amb flors que produeix els primordis seminals tancats en un pistil.
• angustisepte* -a: Bipartit per un envà (septe) estret; principalment de les silícules comprimides en què el septe longitudinal és perpendicular als costats amples. Oposat a latisepte.
• anisocític* -a: Es diu de l'estoma en el que tres cèl·lules subsidiàries de diferent mida envolten les cèl·lules oclusives.
• anisofil·le -a: Que presenta anisofíl·lia.
• anisofíl·lia: Presència de fulles que tenen grandària desigual en la mateixa zona d'una planta.
• anisogàmia: Diferència en la forma o la funció dels gàmetes que intervenen en la fecundació.
• anomocític* -a: Es diu de l'estoma en el que les cèl·lules oclusives estan envoltades per cert nombre de cèl·lules que no es distingeixen en forma i mida de les altres cèl·lules epidèrmiques.
• antàrtic: 1. Relatiu a l'Antàrtida. 2. Que pertany al regne florístic antàrtic.
• antelígula: Apèndix membranós que presenten algunes espècies de càrex a la vora superior de la beina i en situació oposada al limbe foliar.
• antera: Part superior de l'estam que conté el pol·len i on anteriorment s'ha produït.
• anteridi: Gametangi masculí dels briofitins i dels pteridòfits que està format per una estructura esfèrica o en forma de maça que té un peu, una capa de cel·lules estèrils i les cèl·lules mare dels anterozoides.
• anterozoide: Sinònim d'espermatozoide.
• antesi: 1. Acte d'obrir-se la flor. 2. Sinònim de floració.
• antípoda: Cèl·lula que se situa en el sac embrional, en el pol oposat a l'ovocèl·lula i les sinèrgides i que generalment es presenta en nombre de tres.
• antocià: Qualsevol dels pigments del grup dels glucòsids que donen colors blaus, vermells o violacis a certes flors i a altres òrgans vegetals.
• antòfil·le: Qualsevol de les fulles molt modificades que componen la flor, és a dir, sèpals, pètals, estams i carpels.
• antòfit: Sinònim d'espermatòfit.
• antròpic: Originat o condicionat pels éssers humans o per la seva acció.
• antropocòria: Es diu del sistema en què la disseminació dels vegetals és afavorida per l'acció de l'home. (vegeu també en el seu context)
• antrors –a: Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.
• anual: Es diu de les plantes que compleixen tot el seu cicle vital en el decurs d'un sol període de vegetació, és a dir, en un temps no superior a un any.
• anvers: Cara superior de la fulla i d'altres òrgans foliacis.
• àpendiculat -ada: Proveït d'apèndixs.
• apèndix: Part subordinada d'un òrgan o cos vegetal.
• apètal -a: Sense pètals.
• àpex: Extrem superior, cim, punta, d'algun òrgan.
• apical: Propi de l'àpex o relatiu a ell; oposat a basal.
• apiculat -ada: Que acaba bruscament en un mucró o en una punta petita i ben distinta.
• aplanòspora: Espora que no té flagels.
• aplicat -ada: Es diu de les fulles o altres òrgans laminars que queden molt acostats a l'eix del qual neixen.
• apocàrpic –a: Es diu del gineceu d'aquelles plantes angiospermes en què cada carpel forma un pistil independent (oposat a sincàrpic).
• apòfisi: 1. En general, protuberància. 2. Part externa visible i lignificada de l'esquama de les pinyes dels pins. 3. engruiximent de l'esporangiòfor de certs fongs.
• apomíctic: Que presenta o s'ha format per apomixi.
• apomixi: Forma de degeneració de la reproducció sexual per la qual s'originen embrions sense fecundació.
• apoteci: Tipus d'ascoma en forma de disc aplanat o urceolat, en el que l'himeni està sobre la cara superior i exposat a l'exterior en la maduresa.
• àpter –a: Mancat d'ales.
• aqueni: Fruit sec indehiscent, amb una sola llavor no soldada al pericarpi, que és prim.
• aracnoide: Semblant a araneós.
• araneós -osa: Que presenta pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines.
• arborescent: Que s'assembla a un arbre.
• arbori -òria: 1. Relatiu a l'arbre. 2. Que té qualitat d'arbre.
• arbre: Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
• arbust: Planta llenyosa generalment ramificada des de la base, d'uns 5 metres d'alçària màxima i mancada de tronc principal.
• arbustiu -iva: Amb port d'arbust.
• arcuat –ada: Corbat en forma d'arc.
• arenícola: Es diu de l'organisme que prefereix els terrenys arenosos per a viure-hi.
• arèola: 1. En les cactàcies, zona de la tija on s'agrupen les espines i que es correspon amb una gemma axil·lar.
• areolat -ada: Que té arèoles.
• aresta: Qualsevol dels apèndixs filiformes i rígids que presenta l'espiga del blat i altres plantes gramínies.
• aril: Excrescència nutrícia que es forma en algunes llavors com a conseqüència del desenvolupament del funicle després de la fecundació.
• aristat -ada: Es diu d'aquell òrgan o estructura que presenta aresta.
• arize* -a: Que no té rels.
• arquegoni:Gametangi o òrgan sexual femení del gametòfit de les arquegoniades i de la majoria de les gimnospermes, ampul·liforme, que origina i conté l'ovocèl·lula.
• arquejat -ada: Encorbat en forma d'arc.
• arqueobacteri: Bacteri procariota estrictament anaeròbic i termoresistent.
• arqueòfit: Planta introduïda en un territori en temps antics.
• arquespori: Teixit de l'esporòfit on hi ha les cèl·lules mares de les espores.
• arrel: Sinònim de rel.
• àrtic -a: Característic de les regions de la Terra situades entre el cercle polar àrtic i el pol Nord.
• artico-alpí -ina: Es diu de les plantes que es fan a les regions àrtiques i a les muntanyes eurasiàtiques i manquen, per contra, als territoris intermedis.
• article: Segment de qualsevol òrgan, més o menys delimitat per nusos o constriccions i sovint susceptible de separar-se espontàniament dels immediats.
• articulat -ada : Proveït d'articles.
• arvense: Es diu de les plantes espontànies que apareixen a les terres de conreu.
• asc: Meiosporocist dels ascomicets que formarà vuit ascòspores.
• ascendent: Que ascendeix, que va de baix a dalt.
• ascocarp: Estructura fructífera dels ascomicets.
• ascogen -ògena: Es diu de la hifa que produeix ascs.
• ascogoni: Gametocist femení de certs ascomicets.
• ascomicet: Fong sense cèl·lules flagel·lades que es caracteritza per formar ascòspores dins d'ascs.
• ascòspora: Espora produïda per meiosi a l'interior d'un asc.
• asexual: Es diu de la reproducció en què no té lloc aparellament sexual.
• aspergil·losi: Malaltia causada pel fong Aspergillus fumigatus que afecta ocells i mamífers.
• associació: Comunitat vegetal constituïda per una flora definida i pròpia d'un ambient ecològic determinat.
• asimètric –a: No simètric.
• asteriforme: En forma d'estrella.
• atactostela*: Classe d'estela formada per nombrosos feixos vasculars col·laterals tancats, distribuïts per tota la secció de la tija. (vegeu en el seu context)
• atelecòria: Absència de dispersió de les llavors o dispersió a distàncies curtes.
• atenuat –ada: Que s'estreny gradualment.
• atlàntic -a: Que pertany a la província corològica atlàntica.
• àtrop –a: Es diu del primordi seminal recte, no invertit, amb el micròpil oposat a la càlaza i al funicle. Sinònim d'ortòtrop.
• aurícula: 1. Apèndix foliaci, generalment petit, de forma més o menys semblant a una orella. 2. Grup de cèl·lules generalment acolorides i diferenciades, situat en els angles d'inserció dels fil·lidis d'algunes molses.
• auriculat -ada: Que presenta aurícules.
• auriculiforme: Amb forma d'aurícula.
• autocòria: Dispersió de les diàspores dels vegetals per acció de la planta mateixa.
• autòcton -a: 1. Originari del mateix país, lloc o àrea en què viu. 2. en relació amb un país, amb una zona, etc., es diu dels éssers que hi viuen espontàniament.
• autògam -a: Que presenta autogàmia.
• autogàmia: 1. Fecundació d'una flor mitjançant el seu propi pol·len. 2. cariogàmia que té lloc en alguns fongs entre els nuclis d'un mateix dicarió.
• autogen -ògena: Que es produeix per si mateix, independentment.
• autopoliploide: Es diu de l'organisme que presenta autopoliploïdia, amb tres o més dotacions completes de la mateixa espècie.
• autopoliploïdia: Multiplicació de la dotació cromosòmica en organismes no hibridogènics.
• autòtrof -a: Que utilitza diòxid de carboni o algun derivat seu com a única font de carboni.
• auxòspora: Espora formada per auxosporulació.
• auxosporulació: Forma de reproducció de les diatomees que s'intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i repara la mida normal dels individus.
• avortar: Es diu d'una llavor quan no arriba a desenvolupar l'embrió.
• axiforme: Qualsevol estructura que tingui forma d'eix.
• axil·la: Part superior de l'enforcadura d'una fulla, d'una bràctea, etc., amb la tija o l'eix caulinar en què s'insereix.
• axil·lar: Que està en l'axil·la o que pertany a l'axil·la.
• axonomorf* -a: Es diu de les rels que tenen un eix principal clarament més desenvolupat que els laterals. (vegeu en el seu context)

B

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• bacciforme**: Semblant a una baia
• baia: Fruit indehiscent simple d'epicarpi prim (la pela) i el mesocarpi i endocarpi carnosos (la polpa), com ara els tomàquets.
• balanç hídric: Es diu de la diferència existent entre l'absorció d'aigua i les pèrdues per transpiració en una planta.
• balaüsta: Tipus de fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, exclussiu de la magrana.
• balàustia: Sinònim de balaüsta.
• bàlsam: Barreja semilíquida i d'aspecte viscós d'algunes plantes formada per essències, àcids resínics no destil·lables i altres substàncies.
• banda de Caspary: Engruiximents de suberina i lignina que formen una banda situada en les parets primàries radials i transversals de les cèl·lules de l'endoderma.
• barbulat –ada: Es diu dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.
• bardissa: Bosquina formada per arbusts i lianes, normalment espinosos i caducs.
• baricòria: Forma de dispersió de les llavors a causa de la gravetat.
• barrera biogeogràfica: Impediment físic (una serralada, un mar, etc.) que impedeix el flux migratori i gènic de les plantes.
• barret: Part superior dels bolets, que protegeix l'himen del sol i de la pluja.
• basal: Propi de la base o relatiu a ella. Oposat a apical.
• base foliar: Part basal de la fulla que generalment es presenta eixamplada i aplanada respecte el pecíol.
• basidi: Esporocist dels basidiomicets on es produeixen la cariogàmia i la meiosi d'aquests fongs.
• basidiocarp: Aparell productor d'espores dels basidiomicets compost de manera íntegra per un estroma d'hifes dicariòtiques on es formen els basidis i les basidiòspores.
• basidiomicet: Fong que es caracteritza per la producció de basidis que formen basidiòspores externes.
• basidiòspora: Espora produïda a l'exterior d'un basidi per meiosi.
• basifix –a: Es diu de les anteres inserides per llur base al filament de l'estam.
• basòfil* -a: Es diu de la planta que es fa preferentment en sòls bàsics, amb pH igual o superior a 7. (vegeu en el seu context)
• bec: Punta més o menys ben delimitada, sovint, força llarga i gruixuda, en què terminen alguns fruits.
• beina: 1. Estructura anatòmica que embolcalla totalment o parcialment un òrgan. 2. Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija.
• bentònic: Que pertany al bentos.
• bentos: Conjunt d'organismes aquàtics que viuen fixos en el substrat, sobre fons marins o aigües dolces, colgats en ell o desplaçant-se per la seva superfície.
• berruga: Prominència en l'escorça d'un arbre, en una fulla, etc.
• berrugós -osa: Que té berrugues.
• bidentat –ada: Que termina en dues dents.
• biennal: Es diu de la planta el cicle vegetatiu de la qual comprèn dos períodes vegetatius, és a dir, que viu més d'un any i menys de dos.
• bífid -a: Dividit parcialment en dos lòbuls o parts iguals per una clivella medial.
• biflagel·lat -ada: Que té dos flagels
• bifurcat -ada: Es diu de l'òrgan dividit en dues branques que surten del mateix punt, en forma dicòtoma o de forca.
• bilabiat -ada: Que té dos llavis. S'aplica sobretot al calze i la corol·la.
• bilateral: Es diu de les flors (i de les corol·les, etc.) que tenen només dos plans longitudinals de simetria perpendiculars entre ells.
• binuclear: Que posseeix dos nuclis.
• binucleat -ada: Sinònim de binuclear.
• bioactiu -iva: Es diu de la substància que es troba de forma natural en plantes i que malgrat no tenen un valor nutritiu propi, tenen efectes positius sobre la persona.
• biodiversitat: Varietat dels organismes vius de tots els tipus, els terrestres, marins i altres ecosistemes aquàtics, així com els complexos ecològics en els que intervenen.
• biogeografia: Es diu de la ciència que estudia la distribució dels éssers vivents a la terra, les seves causes i la seva significació.
• bioindicador: Es diu d'aquell ésser viu la presència o absència, la vitalitat o qualsevol altra manifestació del qual és indicadora de l'existència o magnitud d'algun factor ambiental com poden ser els contaminants.
• bioluminiscència: Fenomen que implica producció de llum per part d'alguns organismes vius; en botànica, d'algunes algues i fongs.
• bioma: Unitat formada per una comunitat vegetal característica i una fauna associada, l'estructura i l'evolució de la qual està relacionada amb el clima.
• bioprospecció: Exploració científica de plantes i animals silvestres o el cultiu de recursos genètics i bioquímics silvestres, per a l'obtenció de productes valuosos comercialment, respectant sempre les lleis del país on es fan i els tractats internacionals.
• biosíntesi: Síntesi feta per éssers vius, generalment de substàncies complexes a partir d'altres simples i en la qual té lloc despesa d'energia.
• biosistemàtica: Part de la biologia que es dedica a l'estudi de la classificació dels éssers vius.
• biotecnologia: Aplicació de les ciències biològiques, sobretot de la genètica, als processos tecnològics, per tal d'obtenir uns béns.
• biòtic -a: Relatiu a la vida o als éssers vius.
• bipalmat -ada: Doblement palmat o bé palmat amb segments també palmats.
• bípar -a: Es diu del tipus de ramificació cimosa en que les branques laterals neixen per parells oposats.
• bipartició: Forma de reproducció per partició en què un organisme es divideix en dos de manera longitudinal o transversal.
• bipartit -da: Es diu de l'òrgan dividit en dos lòbuls, més enllà de la meitat de la seva longitud, sense arribar a la seva base.
• bipinnat -ada: Doblement pinnat, dit sobretot de les fulles pinnades els folíols de les quals són també pinnats.
• bipinnaticompost -a: Es diu de les fulles pinnaticompostes, els folíols de les quals també són pinnaticompostos.
• bipinnatisecte -a: Es diu de les fulles pinnatisectes, els segments de les quals són també pinnatisectes.
• biserrat -ada: Dues vegades serrat, o sigui amb el marge serrat amb les dents també serrades.
• bisexual: Que té dos sexes; sinònim d'hermafrodita.
• biternaticompost -a: Es diu de la fulla dues vegades ternada.
• blastoconidi: Conidi amb un desenvolupament que es caracteritza per un procés dde turgència de la cèl·lula conidiògena abans de separar-se quan es forma el septe.
• boleoanemocòria: Es diu de la planta que dispersa les seves llavors per l'acció del vent amb tijes rigides però a la vegada elàstiques.
• boleoautocòria: Es diu de la planta que dispersa les seves llavors llançant-les a certa distància per la dehiscència sobtada dels fruits que les contenen.
• bolet: Cos fructífer dels fongs basidiomicets i ascomicets que, en general, consta d'un peu i un pili.
• boreoalpí -ina: Relatiu a les altes muntanyes de l'hemisferi boreal i als territoris de la terra baixa de l'Àrtida.
• borró: Gemma d'una planta llenyosa, perfectament protegida per peces esquamoses, que queda en estat de vida latent durant una època desfavorable.
• bosc: Comunitat vegetal pluriestratificada en la qual els estrats superiors, formats per arbres, condicionen el desenvolupament dels estrats inferiors.
• bosquina: Formació vegetal densament poblada d'arbusts.
• botó floral: Gemma floral, flor abans d'obrir-se.
• bràctea: Òrgan foliaci, situat vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, de mida, de coloració, etc., diferents d'aquestes.
• bracteat -ada: Es diu de la inflorescència que té bràctees.
• bracteïforme: Que té les característiques o la forma d'una bràctea.
• bractèola: Petita bràctea situada en el mateix pedicel de la flor i més o menys diferent de les bràctees situades sobre el peduncle de la inflorescència.
• bracteolat -ada: Que presenta bractèoles.
• branca: Cadascuna de les parts en què es ramifica la tija d'una planta.
• brancam: Es diu del conjunt de branques que té un arbre.
• brancatge: Sinònim de brancam.
• braquiblast: Branca petita de creixement limitat, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades.
• branquilló: Última ramificació del brancatge d'un arbre o d'un arbust.
• briòfit: Planta arquegoniada caracteritzada per tenir la generació esporofítica a sobre de la gametofítica (parasitant-la normalment).
• briofití: Planta d'organització no cormofítica, amb dominància de la generació gametofítica sobre l'esporofítica i que viu sobre aquesta.
• brolla: Formació vegetal en què dominen els arbustos fruticosos o sufruticosos, sobretot nanofanerofítics i camefítics heliòfils (com les brolles de romaní o bruc d'hivern dels territoris mediterranis occidentals).
• bulb: Òrgan, ordinàriament subterrani, format per una tija curta i engruixida que treu arrels per la part inferior i està recoberta de fulles membranoses o carnoses disposades a manera d'esquames. Popularment els bulbs típics s'anomenen de forma genèrica, cebes.
• bulbil·le: 1. Petit bulb que neix a l'axil·la d'una fulla carnosa o esquama d'un altre bulb. 2. Gemma no subterrània transformada en òrgan de multiplicació vegetativa, amb aspecte de petit bulb; com els que es formen en algunes espècies d'alls allà on normalment hi hauria una flor.
• bulbós -osa: Que té bulbs.
• bulbiforme: Es diu de l'òrgan amb forma de bulb.

C

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• cactiforme: Amb forma de cactus encara que no pertanyi a la família cactàcies.
• caduc -a: Allò que és efímer, es diu de l'òrgan que dura poc temps.
• caducifoli: Es diu de l'arbre i de l'arbust que, com l'ametller o el roure, perd el fullatge cada any amb l'arribada de l'estació desfavorable.
• calaza: 1. En els primordis seminals de les plantes fanerògames, part basal de la nucel·la en contacte amb el funicle, on es ramifica el feix conductor procedent d'aquest per a dirigir-se als teguments. 2. Punt terminal del funicle.
• calcícola: Que habita en terrenys o sòls calcaris. (vegeu en el seu context)
• calcífug* -a: Es diu de l'organisme que no viu bé en sòls rics en carbonat càlcic. (vegeu en el seu context)
• calcinal: Sinònim de calcari.
• calicinal: Relatiu al calze.
• calicle: Verticil extrafloral, amb aspecte de calze, integrat per bràctees i que neix sota el veritable calze.
• caliptra: 1. Diferenciació de la punta de l'arrel, en forma de didal o de beina, que protegeix el meristema apical. 2. En les molses, part superior de l'arquegoni, en forma de còfia, que recobreix totalment o parcialment la càpsula.
• cal·lus: 1. Teixit parenquimatós que es forma sobre les ferides en un vegetal. 2. Acumulació de cal·losa que es diposita a la paret cel·lular. 3. En les espiguetes d'algunes gramínies, zona engruixida a l'extrem superior de cadascun dels articles del raquis, situada immediatament dessota de la flor.
• cal·losa: Substància que cobreix els porus dels envans de les cèl·lules criboses en el període de descans; forma cal·lus.
• calze: Verticil extern del periant d'una flor format pels sèpals, generalment herbaci i verd i poc vistós.
• càmbium: Meristema secundari que dóna lloc a la formació del súber i a la creixença, en gruix, del tronc i de l'arrel.
• camèfit: D'acord amb la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta que durant els períodes desfavorables conserva gemmes perdurants aèries a menys de 25 centímetres del sòl.
• campanulat-ada: Que té forma de campana.
• campilòtrop -a: Es diu del primordi seminal girat respecte del funicle, en posició transversal.
• canal secretor: Conducte vegetal per on se secreten i circulen substàncies de diferents tipus.
• canalicle: Petit canal.
• canaliculat: Acanalat o amb petits solcs o canalicles.
• canescent: Recobert de pèls curts i blans però poc nombrosos.
• caniculat -ada: Proveït de canalicles o petits canals.
• canaliculat -ada: Que presenta un o més solcs en forma de petit canal.
• canya: Tija no flexible amb nusos i entrenúsos, per haver-se reabsorbit la medul·la, típica de les gramínies.
• capitat -ada: En forma de cap.
• capítol: Inflorescència de flors sèssils disposades sobre un receptacle comú, en forma de disc o de con, i voltada d'un collar o involucre de bràctees.
• capituliforme: En forma de capítol.
• capçada: Capdamunt que formen el brancatge i el fullatge d'un arbre.
• capil·lar: Que és prim com un cabell.
• càpsula: 1. Fruit sec i dehiscent que prové d'un ovari pluricarpel·lar i que conté generalment moltes llavors. 2. Esporangi dels briofitins.
• carcèrul: Tipus de fruit sec, indehiscent, globulós i polisperm d'origen pentacarpel·lar, característic de la planta del til·ler.
• carena: 1. Conjunt que formen els dos pètals inferiors d'una corol·la papilionàcia. 2. Pètal inferior de les polígales. 3. Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbel·líferes.
• cariogàmia: En la fecundació, fusió dels nuclis dels dos gàmetes.
• cariopsi: Fruit sec i indehiscent amb el pericarpi íntimament adherit a la llavor.
• cariotip: Sequència descriptiva de la dotació cromosòmica d'un organisme tenint en compte el nombre, la mida i la forma dels cromosomes de les seves cèl·lules.
• carnívor -ora: Es diu de les plantes que són capaces de nodrir-se de petits insectes. Sinònims d'insectívor.
• carnós -osa: Es diu d'un òrgan (tija, fulla, arrel, etc.) moll i suculent.
• carotè: Pigment carotenoide constituït per hidrocarburs que tenen vuit unitats d'isoprè; els més habituals són els α-carotè, β-carotè i licopè.
• carotenoide: Pigment fotosintèntic liposoluble i accessori de color groc, taronja o vermell; es troba en totes les cèl·lules que fan la fotonsíntesi però també en altres òrgans com els pètals o les arrels.
• carotina: Sinònim de carotè.
• carpel: 1. Qualsevol de les fulles modificades que, soles o amb altres, formen el gineceu o receptacle portador dels primordis seminals. D'una amb una o soldades entre elles es repleguen i es tanquen per formar un o més pistils.
• carpel·lar: Relatiu o pertanyent als carpels.
• carpòfor: Part superior del receptacle que, en algunes flors, sosté el gineceu, i posteriorment el fruit a guisa de pedicel.
• carpogoni: Gametocist femení de les algues vermelles que té una estructura basal eixamplada on és l'ovocèl·lula i una terminació allargada (tricògina) on es fixa el gàmeta masculí.
• carpòspora: Espora amb una dotació diploide de cromosomes que produeix el carposporòfit de les algues vermelles.
• carposporangi: Cèl·lula que hi ha al final de les branques del carposporòfit i on es forma una carpòspora.
• carposporòfit: Generació que normalment és diploide i fa carpòspores en les algues vermelles.
• carragheen: Mucílag, derivat de la galactosa, que es troba en les parets cel·lulars de certes algues vermelles i que s'utilitza en coma a espesseïdor en l'alimentació i la fabricació de fàrmacs.
• carraguenina: Sinònim de carragheen.
• carràs: Conjunt de flors o fruits sostinguts per un eix comú, i amb pecíols gairebé iguals, més llargs que les mateixes flors (per exemple, un carràs de raïm).
• cartilaginós -osa: De consistència més o menys dura semblant al cartílag.
• carúncula: Excrescència visible de tipus carnós contígua al micròpil de certes llavors com per exemple de les eufòrbies.
• casc: Peça floral (pètal, sèpal, etc.) en forma de casc.
• casmògam -a: Es diu de la flor que es troba oberta durant la pol·linització, de manera que pot rebre pol·len d'una altra planta atès que deixa al descobert l'estigma en estat receptiu.
• casmogàmia: Pol·linització en què l'estigma pot rebre pol·len aliè perquè aquest és receptiu quan la flor és oberta. Oposat a la clistogàmia).
• catafil·le: Fulla escamiforme situada per damunt dels cotilèdons i per sota dels nomofil·les, que recobreix els borrons i forma, carregat de substàncies de reserva, els bulbs.
• categoria taxonòmica: Cada nivell d'agrupació segons jerarquia en un sistema de classificació; els més usats: regne, divisió, classe, ordre, família, gènere i espècie; a més hi ha les categories intermèdies.
• categorització: Acció d'atorgar una determinada categoria taxonòmica.
• catena: Conjunt de comunitats vegetals que es disposen ordenadament en un espai geogràfic determinat.
• caudat -ada: òrgan proveït de cua o d'apèndixs semblants a una cua.
• caudícula: En les orquídies, pediceldel pol·lini.
• caulescent: Es diu de les plantes de tija aparent, fàcilment distingible.
• cauliflor -a: Es diu de la planta amb flors i fruits que neixen a la tija.
• cauliflòria: Formació de les flors i, consegüentment, dels fruits, sobre la tija, el tronc i a les branques velles.
• caulinar: Relatiu o pertanyent a la tija.
• caulogènic -a: Que es forma sobre la tija.
• cauloide: Part del tal·lus d'alguns tal·lòfits semblant o amb funció semblant a la d'una tija.
• cecidi: 1. Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment per paràsits. 2. Sinònim d'agalla.
• cel·la: Es diu de la cavitat del fruit que conté les llavors.
• cèl·lula oclusiva: Cadascuna de les dues cèl·lules que guarden l'estoma, que tenen cloroplasts i midó i que regulen, per variacions de turgència, l'obriment i el tancament de l'estoma.
• cèl·lula pètria: Esclereida de membrana molt lignificada, isodiamètrica, característica de les dicotiledònies i dels fruits secs.
• cel·lulosa: Polisacàrid macromolecular, format per unitats de glucosa, principal constituent de les parets cel·lulars dels vegetals superiors, dels quals representa, en pes, la tercera part.
• cel·lulòsic -a: Que conté cel·lulosa.
• cenobi: Grup de cèl·lules que es formen per divisió d'una mateixa cèl·lula inicial i que es mantenen unides per substàncies gelatinoses o per la membrana de la primera cèl·lula.
• cenobial: Relatiu al cenobi.
• cenocàrpic -a: Es diu del gineceu que té dos o més carpels soldats.
• cera: Lípid simple, ester d'un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal i que hom obté de les plantes.
• ceri, cèria: Que s'assembla a la cera.
• cespitós -osa: Es diu de l'agrupació d'individus, de branquillons, de carpòfors, etc., que, pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorden la gespa.
• cianobacteri: Organisme procariota que fa la fotosíntesi com les plantes superiors, té clorofil·la a, ficocianina i ficoeritrina i produeix una substància de reserva de tipus polímer semblant al glucogen.
• cianofícia: Sinònim de cianobacteri.
• cianoficina: Polímer d'arginina i asparagina que es troba als cianobacteris com a grànuls i són una reserva de composts nitrogenats.
• cianòfit: Sinònim de cianobacteri.
• ciati: Inflorescència pròpia de les eufòrbies, integrada per una flor femenina central llargament pedunculada, cinc grups de flors masculines reduïdes cadascuna a un sol estam i un involucre en forma de copa constituït per cinc bràctees i acompanyat de quatre o cinc peces nectaríferes de forma (generalment el·lipsoide o semilunar) i de color característics.
• cicadofití: Subdivisió de les plantes amb flor, que correspon a les gimnospermes, de fulla pinnada a l'origen, que té com a representants vius dues classes, els gnetòpsids i els cicadòpsids.
• cicle vital: Conjunt de canvis que experimenta un organisme o generacions sexuals d'organismes des de la fecundació de l'ou fins a la producció de gàmetes.
• cíclic -a: Es diu de la flor que té les peces en verticils.
• cili: 1. Pèl o òrgan semblant a un pèl que, en agrupació, forma una franja marginal com les pestanyes a les vores de les parpelles. 2. Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica i acuminada que emergeix de la superfície d'algunes cèl·lules, tant d'éssers unicel·lulars com d'éssers pluricel·lulars, animals o vegetals.
• ciliat -ada: Que té cilis.
• cilindre central*: Part de l'estructura primària de les arrels joves on es troben els teixits de transport de la saba.
• cima: Inflorescència en què l'eix principal és ultrapassat pels secundaris, aquests pels terciaris, etc.
• cima escorpioide: Tipus de cima amb els eixos laterals, únics, a un sol costat del principal.
• cima helicoide: Tipus de cima amb els eixos laterals, únics, a l'un i a l'altre costat del principal.
• cimós -osa: Relatiu o pertanyent a la cima d'una planta.
• cincí: Sinònim de cima escorpioide.
• cinoròdon: Fructificació dels rosers (gènere Rosa), constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle en forma de copa d'obertura estreta.
• cípsela: Aqueni format per més d'un carpel.
• circalitoral: Relatiu a l'àrea circalitoral.
• circell: Òrgan filamentós, prènsil, que presenten certes plantes i que els serveix per a arrapar-se als cossos veïns.
• circinat -ada: Enrotllat sobre si mateix.
• circumboreal: Es diu de les plantes que es fan en latituds elevades de tot l'hemisferi boreal.
• cist: Membrana gruixuda que recobreix un organisme unicel·lular en estat de vida latent.
• cistidi: Hifa estèril, hialina, formada per una sola cèl·lula, claviforme o fusiforme, situada entre els basidis i dirigida cap a l'exterior, en l'himeni de molts agaricals.
• cistocarpi: En algunes algues vermelles, carposporòfit que té una coberta protectora amb una obertura apical.
• cistogàmia: Forma de reproducció sexual en la que s'uneixen els protoplasts de dos gametocists i no tenen lloc gàmetes.
• cistòlit: Concreció de carbonat de calci característica de les cèl·lules epidèrmiques de les acantàcies, les moràcies i les urticàcies.
• citogenètica: Part de la genètica que tracta el comportament dels cromosomes en l'interior de la cèl·lula, especialment en la mitosi i la meiosi.
• citologia: Ciència que estudia la cèl·lula.
• cladodi: Tija comprimida lateralment semblant a una fulla.
• cladograma: Diagrama ramificat que mostra les relacions filogenètiques entre diferents organismes.
• classe: 1. Grup taxonòmic situat entre la divisió i l'ordre. 2. unitat superior de classificació en l'estudi de les comunitats vegetals.
• clavat -ada: Claviforme.
• claviforme: Que té forma de clau.
• cleistògam -a: Sinònim de clistògam.
• clímax: Comunitat vegetal que es fa sobre un sòl ben desenvolupat i en un lloc de condicions normals i que es troba en equilibri únicament amb el clima.
• clistògam -a: Es diu de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi; oposat a casmògam.
• clistogàmia: Autopol·linització que té lloc perquè la flor no s'arriba a obrir.
• clistoteci: Classe d'ascoma que té un cos esfèric i indehiscent amb els ascs a dins.
• cloenda: Envà, paret de separació en un òrgan.
• clorocist: En algunes molses, cèl·lula dels fil·lidis que conté clorofil·la i està mesclada amb hialocists.
• clorofícia: Classe de cloròfits que comprèn gran part d'algues verdes de diferent morfologia excepte les prasinofícies, les ulvofícies i les carofícies.
• clorofil·la: Pigment fotosintètic de color verd que es troba a tots els vegetals.
• cloròfit: Alga verda, eucariòtica, amb plastidis verds que contenen clorofil·la i carotens, i que forma midó en els plastidis com a substància de reserva.
• cloroplast: Plastidi verd, amb molta clorofil·la on es produeix la fotosíntesi.
• clorosi: Patologia de les plantes que es manifesta per una coloració groguenca de les seves parts verdes.
• clusa: Fruit sec dividit en compartiments monosperms, com el de les labiades i boraginàcies.
• coalescent: Es diu dels òrgans o parts units parcial i irregularment entre sí.
• coc: Carpel d'un fruit sincàrpic, individualitzat i de forma globosa.
• coccoïdal: Sinònim de coccoïde.
• coccoide: Es diu de la forma de molts cianobacteris i moltes algues, que tenen cèl·lules lliures i poc esfèriques.
• coevolució: Evolució simultània de dos grups d'organismes, en la qual s'influeixen de manera recíproca i s'adapten progressivament els uns als altres.
• còfia: Sinònim de caliptra.
• coixinet: Mata molt compacta que formen les plantes de creixement espès i rodó i que es troben sovint en ambients fortament ventats.
• col·lènquima: Teixit vegetal de sosteniment format per cèl·lules que tenen les parets fortament engruixides per dipòsits de cel·lulosa.
• col·loidal: 1. Relatiu a un col·loide. 2. es diu del que té la natura d'un col·loide.
• colònia: Conjunt d'individus d'una mateixa espècie molt relacionats entre ells, de disposició i forma característica (esfèrica, en cadena, ramificada, etc).
• colp: Solc d'un gra de pol·len per on pot emergir el tub pol·línic, gràcies a la finor que hi ateny l'exina.
• colpat -ada: Es diu del gra de pol·len que té colps.
• colporat -ada: Es diu del gra de pol·len colpat que té un porus en el colp.
• columna: En algunes gramínies (com stipa), porció inferior de l'aresta, més gruixuda que la porció apical (seta) i generalment retorçada.
• columel·la: 1. Columna central estèril situada en posició axial a dins d'una estructura reproductora. 2. Estructura en forma de columna que apareix en l'ectexina dels grans de pol·len de les angiospermes.
• colzat -ada: Girat de manera sobtada i pronunciada.
• comissura: Línia d'unió entre dos òrgans.
• competència: Lluita entre els organismes per a posseir aliments, espai, llum, recursos limitats dins un nínxol ecològic.
• compost -a: Fulla formada per diferents porcions laminars independents anomenats folíols.
• comprimit -ida: Es diu d'un òrgan que, en comptes de tenir secció transversal circular, la té el·líptica o més o menys laminar, com si hagués sofert pressió lateral.
• comunitat vegetal: Conjunt de vegetals de requeriments ecològics semblants que tenen tendència a conviure en hàbitats amb condicions ecològiques semblants.
• con: Estròbil, pinya de les coníferes.
• conceptacle: 1. En algunes algues brunes, espai buit que es fa en el tal·lus, que es comunica amb l'exterior amb un porus i que en l'interior guarda esporocists i pèls estèrils. 2. Part en forma de copa on es formen els propàguls en el tal·lus d'algunes hepàtiques.
• concolor -a: Del mateix color.
• concrescent: Es diu de diversos òrgans o parts que creixen junts.
• conduplicat -ada: Es diu de la fulla, el pètal, etc., plegats en doble en el sentit de la llargària.
• conidi: Espora de molts fongs, sense flagels, exògena i que es forma per reproducció asexual.
• conidiòfor: Hifa a partir de la qual es formen els conidis.
• conidiòspora: Sinònim de conidi.
• conífera: Planta gimnosperma del grup de les coníferes, llenyoses i que produeixen resines, amb fulles esquamoses o aciculars i inflorescències còniques (pinyes).
• coniferofití: Individu de la subdivisió dels coniferofitins, gimnospermes de fulla dicòtoma; la majoria pertany al grup de les coníferes.
• conjugació: 1. Aparellament, unió d'òrgans, estructures o individus per parelles. 2. Transmissió de material genètic, que no sempre té lloc de manera recíproca, que es produeix en els bacteris.
• connat -a: Unit a un altre des de la naixença.
• connectiu: Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues teques.
• connivent: Es diu dels òrgans (estams, pètals, etc.) que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però, soldats entre ells.
• constret: Que presenta un estrenyiment.
• continental: Es diu dels climes propis de les parts interiors dels continents, caracteritzats per una gran variació anual de temperatures.
• contort -a: 1. Es diu de l'òrgan vegetal torçat. 2. Tipus de prefloració, en la qual cada peça cobreix la següent i és coberta per l'anterior.
• contret -a: Que presenta una reducció de volum.
• convolut -a: 1. Enrotllat o de parts enrotllades a manera de corn. 2. prefoliació en la qual té lloc un enrotllament (freqüent en moltes monocotiledònies).
• coral·loide: Que té forma o aparença de corall.
• cordat -ada: Sinònim de cordiforme.
• cordiforme: Que té forma de cor.
• coriaci -àcia: Que té la consistència del cuir.
• coricàrpic -a: Sinònim d'apocàrpic.
• corimbe: Inflorescència en què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell.
• corimbiforme: Que té forma de corimbe.
• corisèpal: Sinònim de dialisèpal.
• corm: Cos de les plantes que presenten una autèntica diferenciació en òrgans (arrel, tija i fulles).
• cormofític -a: Relatiu als cormòfits.
• cormòfit: Grup sistemàtic que reuneix briofitins, pteridòfits i espermatòfits i caracteritzat per la presència de corm.
• corniculat -ada: En forma de petit corn.
• corol·la: Verticil intern del periant de la flor, generalment de coloració viva i vistent.
• corologia: Ciència que s'encarrega de l'estudi de les àrees de distribució dels éssers vivents.
• corològic: Relatiu a la corologia.
• corona: 1. Conjunt d'apèndixs que surt a la part interior de la corol·la de certes flors. 2. conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses.
• corrugat -ada: Es diu de la floració o prefloració amb les peces arrugades.
• còrtex: Capa externa, superior o inferior, del tal·lus dels líquens d'estructura estratificada.
• cortical: Relatiu al còrtex.
• corticat -ada: 1. Amb còrtex. 2. Es diu de la tija o de la planta que té escorça.
• cosmopolita: Es diu d'aquell vegetal que es troba a tot arreu del món o gairebé.
• costa: Sortint recte i estret que fa ressalt a la superfície d'un fruit, d'una fulla, etc.
• costella: En botànica, filet que fa prominència a la superfície d'un òrgan i especialment cadascun dels que solen presentar els fruits de les apiàcies.
• cotilèdon: Primera fulla, o fulla del primer parell de fulles, desenvolupada per l'embrió d'una planta fanerògama.
• cras -sa: Suculent, carnós.
• crassifoli -òlia: Que té les fulles carnoses.
• crenat -ada: Es diu d'una fulla que presenta dents poc sortints i arrodonides.
• crenulat -ada: Que presenta petites dents corbes en el seu marge.
• cresp -a: Arrissat formant ondes molt petites.
• cribós -osa: Proveït de septes perforats.
• crioplàncton: Conjunt dels microorganismes que viuen al glaç o la neu.
• crioturbació: Canvis de disposició o d'estructura que es donen als sòls per efecte del glaç i el desglaç.
• criptògam -a: Es diu de la planta que no té reproducció sexual aparent, que no fa flors ni fruits (s'aplica a fongs, algues i plantes que es reprodueixen per espores, briofitins i pteridòfits).
• criptogàmia: Part de la botànica que comprèn l'estudi de les plantes sense flor.
• crisòfit: Alga unicel·lular o pluricel·lular que presenta un o dos plastidis parietals de color groc daurat.
• crisolaminarina: Substància de reserva, polisacàrid, que té unitats de glucosa unides per enllaços &beta-1,3.
• cristal·lització:
• cromòfit: Individu que pertany al cromòfits, regne dels eucariotes que havia estat considerat de manera independent, format per organismes unicel·lulars, colonials, filamentosos o amb tal·lus grans amb parets cel·lulars de cel·lulosa.
• cromoplast: Plastidi que només té pigments no fotosintètics.
• cromosoma: 1. Orgànul de cromatina amb forma de fil del nucli cel·lular dels eurcariotes i que conté la dotació genètica. 2. En els procariotes, molècula que conté la dotació genètica, formada per àcid desoxiribonucleic circular.
• cromosòmic -a: Relatiu al cromosoma.
• cruciforme: Que té forma de creu.
• crustaci -àcia: 1. Que té forma de crosta. 2. Es diu del tal·lus de molts líquens sense còrtex inferior i que viu agafat amb força a la superfície del substrat.
• cucul·lat -ada: Cucul·liforme.
• cucul·liforme: En forma de caputxeta.
• cultiu:
• cultivar: Variant d'una planta seleccionada per un o diversos atributs; forma una categoria distinta, uniforme i estable en els seus trets que conserva si es propaga de la manera adequada.
• cuneat -ada: Cuneïforme.
• cuneïforme: Que té forma de tascó.
• cúpula: En les fagàcies, involucre acrescent llenyós que embolcalla la base del fruit (com el didal de la gla) o n'inclou uns quants (com el pelló de les fages i el de les castanyes).
• cuspidat -ada: Que termina en punta.
• cutícula: Capa complexa, impermeable, aïllant i resistent, que es diposita sobre la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes.
• cutina: Substància cèria que es troba entre les fibril·les cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes de la part aèria de les plantes, amb excepció dels pètals, i que constitueix la cutícula.

D

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• decidu -ídua: Sinònim de caduc.
• decumbent: Es diu de la tija que es decanta o mig s'ajeu.
• decurrent: Es diu de la fulla el limbe de la qual s'estén tija avall i forma una ala o cresta al llarg d'aquesta.
• decussat -ada: Fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als dos parells immediats superior i inferior.
• deflex -a: Tombat o corbat cap avall.
• dehiscència: Acció d'obrir-se naturalment un òrgan clos (el pericarpi de certs fruits, l'antera d'un estam) per deixar anar el seu contingut (llavors, pol·len).
• dehiscent: Que s'obre espontàniament. Oposat a indehiscent.
• deltat -ada: Amb forma de triangle equilàter, amb la base ample i l'àpex agut.
• dendroide: Amb forma o ramificació semblant a un arbre.
• dentat -ada: Proveït de dents.
• denticle: Formació en forma de dent molt petita.
• denticulat -ada: Proveït de denticles o petites dents.
• dermatòfit: Fong que parasita la pell o els seus voltants.
• dermatomicosi: Tinya, nom general que reben les infeccions micòtiques produïdes per fongs dermatòfits que parasiten i tenen lloc en la part còrnia de la pell, les ungles i els pèls.
• descalcificació: Efecte que afavoreix l'eliminació del calci dels sòls.
• desert: Regió terrestre generalment de clima calent (o molt fred) i àrid, on per la rigorositat del clima la vegetació manca o és molt escassa.
• despigmentació:
• deuteromicet: Fongs imperfectes, grup ampli de fongs, la majoria derivats dels ascomicots, que no es reprodueixen sexualment i que molts d'ells són saprotròfics i d'altres paràsits sobre plantes, animals i , fins i tot, en humans.
• diagrama floral: Expressió convencional, equivalent a un tall transversal idealitzat, en què es representen per projecció les diferents peces de la flor.
• diadelf -a: Es diu de la flor o l'androceu en què els filaments estaminals són concrescents formant dos grups o fascicles.
• dialipètal* -a: Es diu de la flor o de la corol·la que té els pètals lliures.
• dialisèpal* -a: Es diu de la flor o del calze que té els sèpals lliures.
• dialitèpal -a: Es diu de la flor o del perigoni que té els tèpals lliures.
• diaqueni: Fruit que, a la maturitat, se separa en dos fragments (amb caràcter d'aqueni), com el de les umbel·líferes.
• diàspora: Unitat funcional de disseminació de les plantes, com per exemple els fruits, les espores, les llavors o els fragments de la planta mare.
• diatomea: Tipus d'alga unicel·lular que es caracteritza per fer colònies de cèl·lules d'un sol nucli i amb absència de flagels, envoltada per una coberta silícia.
• dicariòtic -a:
• dicasi: Inflorescència cimosa, cada eix de la qual produeix, per davall la flor terminal, dues branques oposades.
• dicotiledoni -ònia: 1. Grup taxonòmic de plantes de les angiospermes, que tenen embrions amb dos cotilèdons i solen tenir arrel axonomorfa, fulles penninèrvies i flors sovint pentàmeres o tetràmeres. 2. Individu d'aquesta classe.
• dicòtom -a: Es diu de la ramificació en què els eixos secundaris s'originen per bifurcació de l'àpex de l'eix principal en dos eixos secundaris equivalents, típica de tal·lòfits, briofitins i licopodis.
• dicotòmic -a:
• dictiostela: Tipus d'estela sovint present en les falgueres.
• dídim -a: Es diu dels òrgans que formen parella, com els dos mericarpis del fruit de les biscutel·les.
• didínam: Es diu de l'androceu format per 4 estams però amb dos més llarg que els altres dos.
• difús -a: Sinònim de lax.
• digenètic -a: Es diu dels organismes que presenten alternança de generacions.
• digitat -ada: En forma de dits.
• dímer -a: Que consta de dues parts.
• dinòfit: Sinònim de dinoflagel·lat.
• dinoflagel·lat: 1. Divisió botànica d'algues unicel·lulars, nedadores i que posseeixen dos flagels desiguals, un en posició longitudinal i un altre típicament equatorial que els permeten moure's. 2. Individu d'aquest grup.
• dioècia: Fenomen propi de les espècies de plantes dioiques que consisteix en una gran diferenciació entre els individus masculins i femenins, cadascun dels quals produeix llurs gàmetes específics.
• dioic -a: Es diu de la planta que té les flors masculines i les flors femenines en individus distints.
• diplobiont: Ésser diplobiòntic.
• diplobiòntic -a: Es diu de l'organisme que presenta dues generacions independents.
• diploclamidi -ídia: Es diu del periant (i de la flor) que consta de dues cobertes.
• diplohaplont:
• diploide: Que té el nucli amb dues dotacions cromosòmiques completes.
• diploïdia: 1. Fenomen en el que el nucli de la cèl·lula té 2n cromosomes. 2. Fase d'un cicle biològic en què les cèl·lules són diploides.
• diplont:
• disàmara: Fruit format per dues sàmares i típic dels aurons.
• discolor -a: De dos colors o més.
• disperm -a: Que conté dues llavors.
• dispersió: Sinònim de disseminació.
• disploide: Individu amb disploïdia.
• disploïdia: Condició en la qual hi ha augment o disminució progressiva unitària en el nombre cromosòmic com a resultat de reajustaments de segments cromosòmics i pèrdues o incorporacions de centrómeros sense que hi hagi un canvi en el genotip.
• diplont:
• disseminació: Es diu de la dispersió natural de les llavors o diàspores.
• distal: Es diu de la part d'un òrgan més allunyada de la base o del punt d'origen.
• dístic -a: Disposat en dos rengles verticals oposats.
• divaricat -ada: Es diu de la branca que divergeix segons un angle molt obert.
• divergent: Que van en direccions oposades.
• divisió: En classificació taxonòmica, grup situat entre el regne i la classe i format per la reunió de classes afins.
• dorment: Es diu de les llavors que estan en fase de repós absolut.
• dorsifix -a: Fixat pel dors; dit especialment de les anteres que s'insereixen al filament per llur part dorsal.
• droga vegetal:
• drupa: Fruit monosperm, de mesocarpi generalment carnós i endocarpi llenyós i dur, que forma el pinyol i tanca la llavor.
• drupaci -àcia: Es diu del fruit que s'assembla a una drupa.
• drusa: Conjunt més o menys arrodonit de cristalls que es disposen voltant un nucli, que sol ésser un cristall petit i formades generalment per oxalat càlcic.
• duramen: Cor d'un arbre, constituït per elements conductors ja inactius, impregnats de tanins i resines.

E

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• ebracteat -ada: Sense bràctees.
• eci: En el grup dels uredinals, cos esporífer en forma de copa, que conté nombroses espores dicariòtiques, disposades en sèries semblants a cadenes.
• ecidi: Sinònim d'eci.
• ecologia: Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el medi en el qual habiten.
• ecotip: Diferenciació d'una espècie més per la seva adaptació a unes condicions ambientals determinades que no pas per diferències morfològiques notòries.
• ectozoocòria: dispersió de la diàspora de manera involuntària i portada a terme en la superfície del cos d'animals amb pèls i plomes.
• eglandular: Sense glàndules.
• eix: Es diu dels òrgans vegetals que solen presentar aspecte aproximadament de cilindre estret, principalment la tija i la rel.
• element biogeogràfic: Conjunt d'espècies vegetals que comparteixen l'àrea i característiques d'un determinat territori biogeogràfic.
• eleosoma: Excrescència oleífera d'alguns fruits o llavors de dispersió zoocora.
• el·lipsoide: En forma d'el·lipse, més llarg que ample.
• el·líptic -a: Que té la forma d'una el·lipse.
• emarginat -ada: Que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.
• embeinador: Es diu de la fulla la beina de la qual envolta la tija.
• embrió: Organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta o és capaç de portar una vida independent.
• embriofitins: Grup de plantes que presenten embrió i que es considera constituït pels briofitins, els pteridòfits i els espermatòfits.
• embriologia: Ciència que estudia la formació i del desenvolupament de l’embrió en els grans grups de plantes i animals.
• embrionari: Relatiu o pertanyent a l’embrió.
• emergència: Qualsevol sortint dels òrgans vegetals en la formació del qual intervenen, a més de l'epidermis, algun o alguns teixits subepidèrmics.
• empelt: Acció d'ajuntar dues o més parts de plantes diferents (tija, tronc, branca, etc.) de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
• endèmic: Es diu de l'espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
• endemisme: Tàxon de distribució restringida, els individus del qual viuen exclusivament dins els límits d'un territori determinat.
• endocarpi: Capa interna del pericarpi del fruit.
• endoderma: Full embrionari intern format per cèl·lules que provenen del blastoderma.
• endomicoriza: Micoriza endòtrofa.
• endosimbiosi: Associació simbiòtica entre dos organismes diferents un dels quals viu totalment dins el citoplasma de l'altre.
• endosperma: Teixit nutritiu format a l'interior del sac embrionari.
• endòspora: Es diu de l'espora originada per divisió del nucli del citoplasma d’una cèl·lula.
• endoteci: 1. Conjunt de cèl·lules internes d'un esporangi. 2. Capa fibrosa que hi ha sota l'epidermis en el sac pol·línic amb cèl·lules amb engruiximents que faciliten la deshiscència.
• endozoocòria: Tipus de dispersió de les llavors en que aquests són ingerits passant pel tracte digestiu de l'animal fins que són expulsats junt amb els seus excrements.
• enfiladís -issa: 1. Que s'enfila per un tronc, un arbre, etc., arrapant-s'hi o entortolligant-s'hi. 2. Qualsevol planta enfiladissa (coneguda en castellà com a enredadera).
• ensiforme: En forma d'espasa.
• enter -a: Sinònim de sencer.
• entomòfil -a: Es diu de les flors o les plantes la pol·linització de les quals es fa per mitjà d'insectes.
• entomofília: Pol·linització en què el transport del pol·len és fet per insectes.
• entrenús: Espai o interval entre dos nusos.
• envà: Paret que divideix una cèl·lula o un òrgan en dues parts.
• enzim: Es diu de qualsevol substància de natura proteica que actua com a biocatalitzador.
• equinulat -ada: Que té la superfície coberta de petites pues o agullons.
• epicalze: Sinònim de calicle.
• epicarpi: Coberta exterior del fruit, la capa més externa del pericarpi, que ordinàriament forma la pell.
• epicon: Part de la teca dels dinòfits que se situa per damunt del cíngol.
• epicòtil: En una plàntula, part de la tija situada entre els cotilèdons i la fulla.
• epidermis: Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
• epífit: Es diu de la planta que viu sobre d'una altra sense extracció sensible de nodriment de la planta suport.
• epifític -a: Relatiu als epífits.
• epigeu-ea: Que viu o es desenvolupa per damunt de terra.
• epigin -ígina: Es diu dels sèpals, pètals i estams aparentment situats sobre l'ovari i, per tant, d'ovari ínfer.
• episperma: Coberta externa d'una llavor.
• epiteca: 1. Part superior o teca superior del frústul de les diatomees que encaixa amb la hipoteca, l'altra part del frústul.
• epítet específic: Adjectiu que forma part del nom científic (en llatí i cursiva) d'una espècie (sistema binomial) i que designa una característica d'ús, morfològica o de l'àrea geogràfica d'aquesta planta; habitualment són determinatius o il·lustratius, però no sempre.
• epizoocòria: Tipus de disseminació en què les llavors es fixen a la superfície de l'animal que les transporta.
• equinulat -ada: Que té la superfície coberta de petites pues o agullons.
• erecte -a: Dret, en posició vertical.
• ergotisme: Malaltia provocada per la ingestió de pa elaborat amb farina o aliments contaminats pel fong paràsit de la banya de sègol (Claviceps purpurea).
• ericoide: Semblant a un bruc o a les fulles de bruc.
• eriçat -ada: Cobert de pues o de pèls rígids.
• eriòpode -a: Es diu de la planta (sobretot del gènere Hieracium) proveïda a la seva part basal de llargs pèls llanosos. Contraposat a gimnòpode.
• escabre -a: Molt raspós.
• escàbrid -a: Lleugerament escabre.
• escama: Sinònim d'esquama.
• escap: Tija sense fulles que arrenca d'un bulb, d'una roseta basal, etc., i que porta al seu àpex les flors.
• escariós -osa: Es diu de l'òrgan foliaci membranós, més o menys translúcid i generalment sec i rígid.
• esciòfil -a: Es diu del vegetal adaptat a viure en condicions de baixa lluminositat.
• esclereida: Cèl·lula morta de paret gruixuda i freqüentment molt lignificada que dóna consistència als òrgans blans.
• esclerènquima: Teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl·lules de paret engruixida i sovint lignificada.
• escleroci: Es diu del conjunt dens d’hifes vegetatives d’un fong, adaptades per resistir un període desfavorable i després germinar.
• esclerosi: Enduriment que es produeix en un òrgan.
• esclerofil·le -a: Que té la fulla perenne, dura i coriàcia, ben adaptada a la sequedat.
• esclerofíl·lia: Síndrome d'adaptació que es caracteritza per la formació de fulles endurides a causa de la gran quantitat d'esclerènquima i l'escassetat de teixits esponjosos.
• escorça: 1. Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. 2. Conjunt dels teixits situats externament al càmbium vascular.
• escorpioide: Semblant a la cua d'un escorpí.
• escotat -ada: Sinònim d'emarginat.
• escudet: Part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.
• escutel·liforme: En forma de petit escut.
• espàdix: Espiga d'eix gruixut, més o menys carnós, de flors generalment unisexuals i diminutes o poc aparents, sovint envoltada d'una espata.
• espars -a: Que no forma part d'un conjunt, no fa joc, solt.
• espata: Bràctea que envolta l'espàdix i que sovint és grossa i vistosa.
• espatulat -ada: De forma semblant a la d'una espàtula.
• espècie: 1. Conjunt d'individus i de totes les poblacions semblants entre sí, que realment i potèncialment són fèrtils i es diferencien genèticament d'altres espècies. 2. Categoria taxonòmica bàsica.
• espermaci: Gàmeta masculí immòbil, incolor i que no té paret cel·lular (les algues vermelles produeixen espermacis).
• espermatòfit: Planta que produeix llavors.
• espermatòfits: Grup de plantes que inclou les gimnospermes i les angiospermes, que fan flors i llavors.
• espermatozoide: Gàmeta masculí amb mobilitat.
• esperó: Prolongació tubular i tancada d'un verticil periantal i que sol contenir nèctar.
• esperonat -ada: Proveït d'esperó o d'esperons.
• espiciforme: Que té forma d'espiga.
• espícula: Inflorescència elemental de les gramínies, formada típicament per flors reunides en espiga i protegides a la base d'aquesta per dues bràctees.
• espiga: 1. Inflorescència formada per la reunió de flors sèssils disposades al llarg d'un eix. 2. Conjunt de granes disposades al llarg d'un eix comú que forma la part terminal de les tiges de les plantes gramínies.
• espigueta: Inflorescència peculiar de les gramínies, formada per flors reunides en espiga i protegides a la base d'aquesta per dues bràctees.
• espina: Qualsevol dels apèndixs durs i aguts que presenten algunes plantes. 2. òrgan endurit i punxegut que prové de la metamorfosi d'una tija (espina caulinar), d'una fulla (espina foliar), etc., està lignificat i posseeix teixit vascular.
• espinescent: Amb petites espines.
• espinós -osa: Amb espines.
• esponjós -osa: Es diu de qualsevol òrgan o teixit que és elàstic i porós com una esponja, flonjo i ple de cavitats.
• espora: Element reproductor dels vegetals (principalment dels criptògams), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), que dóna lloc directament a un nou individu.
• esporangi: Receptacle dins el qual es produeixen una o més espores.
• esporangiòfor: Suport d'un esporangi o grup d'esporangis.
• esporocarp: Fructificació d'alguns vegetals criptògams.
• esporodermis: Es diu de la paret dels grans de pol·len i de les espores formada per dues capes anomenades intina i exina.
• esporofil·le: Fulla d'un esporòfit de planta vascular, sobre la qual es formen els esporangis.
• esporòfit: 1. Planta que es reprodueix per espores. 2. En les plantes amb alternança de generacions, individu pertanyent a la generació que fa espores asexuals i que és diploide. 3. Fase diploide pròpia de les plantes que presenten alternança de generacions, que pot formar esporangis.
• esporopol·lenina: Substància polimèrica de natura carotenoide present en l'exina dels grans de pol·len i de les espores donant-els-hi una gran resistència als agents externs.
• esquama: Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
• esquamiforme: De forma semblant a una esquama.
• esquamós -osa: Amb esquames.
• esquarrós -osa: Corbat abruptament cap enfora.
• esqueix: Fragment de branca o de tija separat d'una planta que s'enterra per la part inferior en un sòl humit perquè hi arreli (s'usa com a sistema de multiplicació vegetativa per a obtenir plantes de la mateixa espècie).
• esquizocarp: Fruit indehiscent, provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascun una sola llavor.
• esquizogènesi: Multiplicació mitjançant una simple divisió.
• esquizogènic -a: Que s'ha originat per separació o escissió.
• essència: Es diu de tota substància volàtil olorosa extreta d’una planta per destil·lació, infusió, etc.
• estaca: Sinònim d'esqueix.
• estam: òrgan fèrtil de les plantes amb flors que porta els sacs pol·línics i sol constar d'antera i de filament.
• estaminífer -a: Proveït d'estams.
• estaminodi: Estam estèril.
• estatge: Cadascuna de les diferents zones caracteritzades pel tipus de vegetació d'acord amb la forma en què van variant i superposant a consequència dels canvis climàtics que es tenen lloc amb l'altitud.
• estatocist: Cist cilíndric que té forma d'ampolleta, sintetitzat a l'interior de la cèl·lula, al voltant del nucli i del cromatòfor, en algunes crisofícies.
• estela: Cilindre central que se situa en la tija o l'arrel de la planta que integra feixos conductors i, entre altres teixits, principalment parènquima.
• estelat -ada: En forma d'estel o d'estrella.
• estendard: Pètal superior de les corol·les papilionàcies.
• estepa: Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva que forma prats, pròpia de terres euroasiàtiques de clima continental temperat.
• estepari -ària: Que és propi de les estepes o de zones ecològiques semblants.
• estepicursor -a: Es diu de les plantes que un cop fructificades i mortes, són arrosegades pel vent i amb aquest moviment dispersen les llavors.
• estigma: Part apical del pistil de la flor que rep el pol·len.
• estil: Prolongament filiforme de l'ovari, que sosté l'estigma.
• estilopodi: Disc format per les bases engruixides dels estils, que corona l'ovari i el fruit de les umbel·líferes.
• estipel·la: Apèndix, a manera de petita estípula, que apareix en algunes fulles compostes a la base de cada folíol o segment principal.
• estípit: 1. Tronc sense branques terminat en un ram de fulles, com el de la palmera. 2. Peu d'un òrgan. 3. Peduncle propi de les algues brunes laminars, de secció rodona o aplanada, generalment amb cèl·lules conductores, que sosté la làmina.
• estipitat -ada: Amb estípit.
• estípula: Qualsevol dels apèndixs, generalment foliacis i en nombre de dos, que s'insereixen a dreta i a esquerra del punt d'inserció d'una fulla.
• estipulat -ada: Que té estípules.
• estoló: Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
• estolonífer -a: Que fa estolons.
• estoma: Estructura de l'epidermis dels òrgans verds, esp. de les fulles, de les plantes superiors, formada per dues cèl·lules oclusives, portadores de cloroplasts, que limiten una obertura (l'ostíol) que s'obre o es tanca segons la turgència d'aquelles.
• estomàtic -a: Relatiu o pertanyent a l'estoma.
• estrat: 1. Cadascuna de les capes que es superposen que constitueix un teixit o un òrgan. 2. Cadascun dels diferents nivells en què es pot dividir una comunitat vegetal atesa l'altura i que té característiques ecològiques particulars.
• estratificació: 1. Disposició en capes que es dóna en un òrgan o estructura vegetal. 2. Disposició en capes de les plantes en una comunitat vegetal. 3. Tractament i disposició de les llavors entre capes de terra, torba o sorra humida amb temperatures baixes per a afavorir la germinació.
• estria: solcs molt fins de determinats òrgans.
• estriat -ada: Amb estries.
• estròbil: Òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen helicoïdalment (o cíclicament) una sèrie de peces fèrtils, com és ara el con o pinya de les coníferes.
• estrobiliforme: Que té forma d'estròbil.
• estrofíol: Apèndix que presenten algunes llavors vora l'hílum.
• estroma: 1. Massa compacta formada per hifes entrelligades on es formen els cossos fructífers. 2. Substància que omple l'interior del cloroplast no ocupat per les granes.
• eteri: Fruit complex que té l'origen en un gineceu apocàrpic, en el qual cada carpel dóna una núcula, de manera que el receptacle floral es transforma en una estructura carnosa.
• etnobotànica: Part de la botànica que comprèn l'estudi de la utilització de les plantes per part de l'home.
• euanemocòria: Es diu d'aquell tipus de dispersió de les llavors on les diàspores són fàcilment aixecades i dutes lluny pel vent, sigui perquè són molt petites o per la seva baixa relació pes/volum.
• eucariota: 1. Es diu de l'organisme amb cèl·lules eucariotes. 2. es diu de la cèl·lula que té un nucli diferenciat on es troba el material genètic.
• eustela: Tipus d'estela característica de les angiospermes dicotiledònies, amb creixement primari i un sistema vascular constituït per feixos vasculars oberts i que formen un cercle.
• eumicots: Grup de fongs que comprèn els fongs veritables que tenen quitina a la paret cel·lular.
• eurosiberià: Relatiu a la regió eurosiberiana, terres de clima humit i hivern fred d'una part d'Europa i Àsia.
• eutròfic -a: Es diu dels medis rics en nutrients.
• evolució: Procés segons el qual els éssers vius provenen els uns dels altres per canvis o per descendència.
• excrescència**: Es diu del creixement irregular o en forma protuberància que sobresurt de qualsevol superfície d'un òrgan vegetal.
• exina: Paret exterior de la coberta d'un gra de pol·len.
• exocarpi: Sinònim d'epicarpi.
• exòspora: Espora formada fora de la cèl·lula o esporangi que l'origina.
• exozoocòria: Tipus de dispersió de les llavors on el vector de transport és la superficie externa d'animals.
• exsert -a: Que sobresurt d'un òrgan; dit especialment dels estams que ultrapassen el periant.
• extravaginal: En algunes gramínies, es diu dels brots que creixen per fora de la beina foliar, havent-la prèviament travessat.
• extrors: En les flors, es diu de l'antera dirigida cap a l'exterior.

F

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• fageda: Bosc poblat de faigs.
• falguera: Qualsevol planta que es reprodueix per espores i que es classifica dins la divisió del pteridòfits, anomenada antigament dels filicofitins.
• fal·loïdina: Substància tòxica constituïda per una estructura de 7 aminoàcids aïllada de la farinera borda (Amanita phalloides).
• fal·lotoxina: Grup de micotoxines produïdes pel fong tòxic farinera borda entre altres.
• família: Categoria de la taxonomia situada entre el gènere i l'ordre i que es designa amb la desinència llatina -aceae (-àcies).
• faneròfit: Planta que en l'estació desfavorable conserva les gemmes perdurants a més de 50 cm del terra.
• fanerògam* -a: Es diu del vegetal que fa flors.
• fanerogàmia*: Part de la botànica que comprèn l'estudi de les plantes fanerògames.
• fascicle: Conjunt de fibres, fulles, flors, etc., que formen un grup compacte.
• fasciculat-ada: Disposat en fascicles, fascicular.
• fastigiat-ada: Es diu de l'hàbit, generalment d'un arbre, que té les branques dretes i paral·leles al tronc de forma que originen una capçada estreta i llarga acabada en punta com per exemple el xiprer dels cementiris.
• fecundació: Procés inherent a la reproducció sexual en què es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d'originar una cèl·lula diploide o zigot, d'on sorgirà un nou individu.
• feix conductor: Conjunt d'elements conductors de la saba de les plantes disposats a manera de feix.
• fel·loderma: Teixit de cèl·lules parenquimàtiques que forma el fel·lògen cap a l'interior de tiges i arrels.
• fel·logen: Meristema secundari que dóna naixença exteriorment al suro i interiorment al fel·loderma.
• fenestrat -ada: 1. Es diu del gra de pol·len amb obertures àmplies en forma de finestra i sense tèctum. 2. Es diu de la fulla que té forats grans en el limbe entre els nervis, com és el cas de les fulles de la Monstera deliciosa Liebm.
• fenologia: Branca de l'ecologia que estudia els fenòmens estacionals periòdics com la gemmació, la floració, la maduració del fruits, etc.
• fenològic -a: Relatiu a la fenologia.
• fenotip: Es diu de l'expressió del genotip modulada per la interacció amb les condicions del medi.
• feofícia:
• feòfit: Alga marina de color bru, amb tal·lus i flucoxantina.
• fermentació: Procés de transformació o descomposició d'un substrat orgànic produït pels enzims de bacteris, llevats o fongs i que pot esdevenir amb desprendiment de gasos
• fes -a: Es diu de la fulla que té divisions que no arriben més enllà de la meitat de la distància entre el marge i el nervi mitjà, en les fulles pinnades, o de la meitat total, en les fulles palmades.
• fibra: Cèl·lula vegetal generalment morta, molt allargada, de parets gruixudes i sovint lignificades, que té una funció mecànica.
• ficobilina: Pigment blavós o vermellós que forma part de les proteïnes de les cianofícies, els rodòfits (algues vermelles) i alguns criptòfits.
• ficobilisoma: Grànul que porta ficobiliproteïnes i que es troba en els plastidis dels cianòfits i rodòfits, concretament en la superfícies dels tilacoides dels plastidis d'aquestes algues.
• ficobiont: Element algal que compon un liquen.
• ficocianina: Ficobilina de color blau, pigment accessori de cianobacteris i rodòfits (es coneixen diferents tipus: a, b, c i r).
• ficoeritrina: Ficobilina de color vermell que es troba com a pigment accessori en els rodòfits, criptòfits i cianòfits.
• ficologia: Part de la botànica dedicada a l'estudi de les algues, sinònim d'algologia.
• filament: Part inferior, generalment filiforme de l'estam d'una flor.
• filamentós -osa: 1. Format per filaments. 2. Amb forma de filament.
• filiforme: 1. En forma de fil: 2. Prim com un fil.
• fil·locladi: Tija plana amb aspecte de fulla, de la qual fa les funcions, com la del galzeran.
• fil·lodi: Pecíol pla que té forma de fulla i que substitueix el limbe foliar en algunes plantes (són freqüents en algunes espècies del gènere Acacia.
• fil·loide:
• fil·lotaxi: 1. Ordenació de les fulles sobre la tija. 2. Estudi de la disposició de les fulles d'una planta sobre la tija.
• filogènesi: Procés de diferenciació dels distints grups d'organismes i les seves relacions evolutives.
• filogenètic -a: Pertanyent a la filogènesi.
• filogènia: Branca de la biologia que estudia l'evolució i les relacions de parentiu i descendència dels sers vius.
• fimbriat -ada: Proveït d'una franja de fímbries (lacínies o segments molt estrets).
• fisiologia: Ciència que estudia el funcionament vital que es donen demanera natural a tots els éssers vius.
• fistonat -ada: Amb dents arrodonides al marge, sinònim de crenat -ada.
• fistulós -osa: Que presenta un canal interior.
• fitocenologia: Ciència que estudia les comunitats vegetals.
• fitocenosi: Sinònim de comunitat vegetal.
• fitogeografia: Branca de la botànica que estudia la distribució geogràfica de la vegetació per la superfície terrestre i les aigües així com les causes d'aquesta.
• fitoparàsit: Es diu del paràsit de les plantes.
• fitopatogen -ògena: Es diu d'aquell agent que causa malalties a les plantes.
• fitoquímica:
• fitosociologia: Sinònim de fitocenologia.
• flabel·lat -ada: Que té forma de ventall obert.
• flabel·liforme: Sinònim de flabel·lat.
• flagel: òrgan de locomoció constituït per una prolongació filiforme del citoplasma cel·lular.
• flexuós -osa: Que presenta curvatures en diversos sentits.
• flocós -osa: Cobert de pèls curts i embolats a manera de flocs.
• floema: Teixit vegetal conductor constituït pels vasos liberians i per cèl·lules vives i que porta la saba elaborada.
• flor: Part d'una planta fanerògama que consta dels òrgans de reproducció (estams, pistils) i de les cobertes protectores d'aquests òrgans (calze, corol·la).
• flora: 1. Conjunt de les diferents plantes que viuen en un territori o pertanyen a un període geològic. 2. tractat en què s'enumeren i es descriuen les plantes d'un territori.
• floració: Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
• floridòsid: Glicòsid que produeixen certes algues vermelles.
• floridura: Capa cotonosa que es fa sobre substrats orgànics, formada per part de miceli i els esporangis de diferents espècies de fongs saprofítics.
• florífer -a: Que lleva flors.
• florístic: Relatiu a la flora.
• florit -ida: Que ha produït flors.
• flòscul: Qualsevol de les floretes tubuloses que componen, sovint limitades a la part central, el capítol d'una planta de flors compostes.
• foliaci -àcia: Que té la natura o la textura d'una fulla.
• foliació: Acció de treure les fulles un vegetal.
• foliar: Que forma part de la fulla d'una planta.
• folíol: 1. Qualsevol de les divisions d'una fulla composta. 2. òrgan petit que té la forma de fulla.
• foliós -osa: fullós.
• fol·licle: Fruit sec monocarpel·lar que s'obre per una sola fissura longitudinal, corresponent a la sutura ventral del carpel.
• fong: Organisme eucariota heteròtrof amb paret cel·lular de quitina, que s'alimenta per absorció i no produeix cèl·lules mòbils en cap dels estadis del seu cicle vital.
• forestal: Relatiu als boscos o a la forest.
• forma: Categoria taxonòmica per sota de la varietat, que s'utilitza per a petites variacions morfològiques.
• forma biològica: Categoria en la que s'inclouen els vegetals segons la seva estructura morfològica, però sobretot segons els caràcters relacionats amb l'adaptació al medi ecològic.
• forma vital: Sinònim de forma biològica.
• formació vegetal: Classe de vegetació definit per la fisiognomia de les plantes que tenen dominància.
• fotoautòtrof -a: Que té capacitat de produir substàncies orgàniques riques de manera energètica a partir de la llum i el CO₂.
• fotobiont: Component que fa la fotosíntesi en un liquen i que pot ser un cianobacteri o una alga.
• fotoperíode: Durada relativa del temps d'exposició diària a la claror i a la foscor a què són sotmesos els organismes.
• fotosíntesi: Procés amb el qual l'energia lumínica es transforma en energia química i que s'usa per a produir hidrats de carboni a partir de CO₂ i una altra subtància que sol ser l'aigua (té lloc en les plantes i en els bacteris fotosintètics).
• fotosintètic -a: Relatiu a la fotosíntesi.
• fototropisme: Es diu del tropisme en el que l'estímul és la llum.
• foveolat -ada: Que presenta fòvees (petites depressions o fossetes).
• fronda: Part foliàcia d'una falguera, generalment dividida i en forma de ploma d'ocell. 2. Tal·lus foliaci d'un liquen, d'una molsa, d'una hepàtica, etc. 3. Cos vegetatiu, verd i més o menys foliaci, de les llentilles d'aigua (gènere lemna).
• fructífer: Que duu, fa o pertany al fruit.
• fructificació: 1. Formació del fruit. 2. Estructura en la que s'originen llavors o espores.
• frugívor -a:
• fruit: En les plantes angiospermes, producte de la fecundació que conté les llavors, originat bàsicament pel desenvolupament de l'ovari, de forma i consistència diverses segons les espècies.
• fruita: Es diu del fruit comestible.
• frústul: Coberta silícia de la paret cel·lular de les diatomees, que es divideix en dues parts (teques) que encaixen una dins de l'altra.
• fruticós -osa: Arbustiu.
• fruticulós -osa: 1. Es diu de l'organisme que té forma d'un arbust en petit. 2. Es diu del liquen amb el tal·lus semblant a un arbre, més o menys ramificat, que es fixa generalment al substrat per un únic punt i que té simetria radial.
• fucoxantina: Pigment carotenoide que es troba en les diatomees, les algues brunes i els crisòfits, i que permet utilitzar la zona blava de l'espectre de radiació.
• fulcre: 1. Peça de sosteniment. 2. En les erisifàcies, òrgan del periteci.
• fulla: Qualsevol dels òrgans laminars de creixement limitat, ordinàriament verds, que surt lateralment de la tija o de les branques d'una planta i que és característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
• fullós -a: 1. Que produeix fulles. 2. Planta que porta moltes fulles.
• funció clorofíl·lica: 1. Funció fisiològica fonamental de totes les plantes verdes que consisteix en la síntesi de matèria orgànica a partir de l'anhidric carbònic de l'aire, l'aigua i les materies minerals que la planta absorbeix. L'energia necessària per aquesta síntesi prové de la llum solar i és captada per la planta mitjançant la clorofil·la. 2. Sinònim de fotosíntesi.
• fúngic: Que es refereix o pertany als fongs.
• funicle: Òrgan filiforme que uneix el primordi seminal al carpel.
• fus acromàtic:

G

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• gala: Hipertròfia de creixement definit d'alguns teixits vegetals produïda en una planta hoste per causes diverses però molt sovint per agents animals, com les larves d'artròpodes que completen el seu cicle vital a l'interior de la planta.
• gàlbul: Tipus d'estròbil indehiscent, arrodonit, amb poques llavors i generalment carnós. Típic de la família de les cupressàcies.
• gàmeta: Cèl·lula haploide que en la reproducció sexual es fusiona amb una altra per a donar lloc al zigot.
• gametangi: Estructura que produeix gàmetes.
• gametòfit: En les plantes amb alternança de generacions, es diu de l'individu pertanyent a la generació que fa gàmetes, típicament haploide.
• -gàmia: Sufix que significa 'unió'.
• gametogènesi: Procés en què es formen els gàmetes.
• gamopètal* -a: Que té els pètals soldats en més o menys gran extensió.
• gamosèpal* -a: Que té els sèpals soldats en major o menor extensió.
• gamotèpal -a: Que té els tèpals soldats en major o menor extensió.
• gatell: 1. Ament dels salzes. 2. En general, ament.
• gelatinós -osa: Que té textura semblant a la gelatina.
• gemma: 1. Òrgan que origina una tija, una branca o una flor. 2. Cèl·lula filla de diversos llevats, originada per gemmació.
• gemma floral: Gemma que produeix una flor.
• gemmació: Procés en el qual es formen les gemmes en la reproducció asexual d'algunes plantes.
• gen: Cadascuna de les unitats d'informació genètica.
• gènere: Categoria taxonòmica situada entre la família i l'espècie, que agrupa espècies amb caràcters afins.
• genètic -a: Pertanyent o realtiu a la gènesi o origen dels individus.
• genètica: Ciència que estudia els fenòmens relatius a l'herència biològica.
• geniculat –ada: Es diu de la tija colzada, primer estesa i després redreçada.
• genistoide: Semblant a la ginesta pel seu aspecte.
• genoma: 1. Es diu del contingut genètic d'una cèl·lula. 2. Contingut total d'ADN propi del conjunt dels cromosomes d'una espècie.
• genotip: Conjunt de tots els gens que contenen els cromosomes d'un organisme.
• geoanemocòria:
• geoautocòria:
• geobotànica: Part de la botànica que estudia la distribució de les plantes i de les comunitats vegetals en la superfície de la terra i les causes d'aquesta distribució.
• geòfit: planta les gemmes perdurables de la qual passen l'hivern sota terra.
• germinació: Acció de germinar.
• germinar: Llavor o espora que comença a créixer o desenvolupar-se.
• gespa: Col·lectiu dens de plantes graminoides de poca alçada.
• gibós -osa: Que forma gep, com els òrgans en forma de bossa.
• gimnòpode -a: Es diu de la planta (sobretot del gènere Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija (contraposat a eriòpode).
• gimnosperm -a: Planta les llavors de la qual no estan protegides pel fruit, és a dir són nues.
• gineceu: Conjunt dels carpels d'una flor.
• ginòfor: Carpòfor.
• ginostem: En la flor de les orquídies, part constituïda conjuntament pels estams i l'estil, tots concrescents.
• gipsícola*: Que viu preferentment en terrenys guixencs. 2. Sinònim de gipsòfil.
• gipsòfil* -a: Es diu de la planta que viu exclusivament en sòls guixencs. (vegeu en el seu context)
• gla: Fruit sec, indeshiscent i monosperm que té una cúpula a la base en forma de didal (és característic de les fagàcies, l'alzina i el roure).
• glabre -a: Mancat de pèls.
• glabrescent: Gairebé glabre.
• glàndula: Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d'elles.
• glandular: Glandulós. que té glàndules.
• glandulós -osa: 1. Glandular, que té glàndules. 2. Relatiu a les glàndules.
• glareícola: Planta que creix a les tarteres.
• glauc -a: De color verd blanquinós.
• glaucescent: Lleugerament de color verd blavenc.
• glicogen: Polisacàrid ramificat constituït per unitats de glucosa que apareix com a substància de reserva en alguns cianobacteris i fongs.
• globós -a: Amb forma de globus, esfèric.
• globulós -osa: Globós.
• glomèrul: Inflorescència formada per moltes flors petites densament agrupades en una massa compacta.
• glucogen: Glicogen.
• gluma: Bràctea situada a la base de les espiguetes de les gramínies.
• glumel·la: Qualsevol de les dues peces estèrils que formen part de la flor de les gramínies.
• glumel·lula: Qualsevol de les dues peces que es troben sovint a la base de l'ovari en les gramínies.
• glumiflor -a: 1. Es diu d'una planta que té les espigues protegides per glumes. 2. Les glumiflores és el grup sistemàtic en què alguns autors engloben les famílies de les ciperàcies i les gramínies per la similitud en el port i per l'estructura floral.
• glutinós -osa: Que és viscós i/o adhesiu.
• goma: Substància constituïda per polisacàrids molt ramificats, que quan s'hidraten s'inflen i formen masses gelatinoses o solucions viscoses i que en els vegetals sovint es produeixen com a resultat de lesions.
• gonidi: Alga unicel·lular que forma part del tal·lus dels líquens.
• gorja: Estrenyiment d'un calze gamosèpal, d'una corol·la gamopètala, etc.
• graminoide: Es diu d'aquelles plantes que tenen l'aspecte d'una gramínia.
• grana: Llavor.

H

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• hàbit (botànica): Es diu de l'aspecte general que pren una planta.
• hàbitat: Es diu del medi i el conjunt condicions ambientals (microclima, sòl, factors biòtics, físics, químics, etc.) en què ordinàriament viu una planta.
• halòfil -a: Es diu de l'organisme que és propi de medis salins o que s'hi desenvolupa naturalment de manera més esponerosa.
• halòfit -a: Planta halòfila.(vegeu en el seu context)
• haploclamidi -ídia: Sinònim de monoclamidi.
• haploide: 1. Planta que té una dotació cromosòmica formada per una sola sèrie de cromosomes. 2. Planta que presenta cèl·lules haploides quan es parla d'una fase d'un cicle biològic.
• haploïdia: Fenomen pel qual un organisme és haploide.
• haplont: Organisme que té un cicle vital amb una única generació haploide, de manera que la meiosi es produeix a la primera divisió del zigot, sent aquest l'única cèl·lula diploide de tot el cicle.
• hapteri: Òrgan o apèndix no pròpiament radical (falses arrels) que ajuda a fixar les algues al substrat.
• hastat* -ada: en forma d'alabarda.
• haustori: Òrgan vegetal capaç d'absorbir substàncies nutritives, com la rel xucladora d'una planta paràsita, certes hifes dels fongs, etc.
• heliòfil: Que necessita sol o una forta il·luminació per al desenvolupament.
• helòfit: Es diu de les plantes que generalment viuen en sòls inundats però amb la part supeior de l'organisme situat per damunt l'aigua.
• hemicriptòfit: Planta amb les gemmes hivernants a nivell de terra.
• hemiparàsit: Es diu de la planta parcialment paràsita.
• hepàtica: Subgrup de plantes que juntament amb les molses forma el gran grup dels briofitins.
• herba: Planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos.
• herbaci -àcia: Amb aspecte o amb característiques d'herba.
• herbari: Col·lecció de plantes dessecades i premsades, sovint ordenades sistemàticament dins algunes grans institucions.
• herbolari -ària: 1. Individu que cull i ven herbes i plantes medicinals. 2. Botiga on es venen plantes medicinals.
• herboristeria: Sinònim d'herbolari (2).
• herboritzar: Recollir herbes i plantes d'una determinada contrada per estudiar-les o col·leccionar-les fent-ne un herbari.
• hercogàmia: Tipus d'al·logàmia que presenten algunes fanerògames, deguda a la presència de mecanismes (generalment la distància entre les anteres i l'estigma d'una mateixa flor) la qual cosa fa difícil o impossible l'autopol·linització.
• hermafrodita: Que té els òrgans dels dos sexes.
• herpautocòria:
• herpetocòria:
• hesperidi: Fruit carnós dels cítrics, d'epicarpi prim, de mesocarpi esponjós i d'endocarpi dividit en grills sucosos, com la taronja i la llimona.
• heterocàrpia: Fenomen pel qual una planta o flor forma fruits de diferent tipus, com per exemple passa amb el gènere Calendula.
• heterofíl·lia*: Que presenta fulles de forma diversa.
• heterocist: Tipus de cèl·lula diferenciada present en algunes cianofícies filamentoses que té paret gruixuda, no presenta pigments i és capaç de fixar nitrogen i proveir l'alga de compostos nitrogenats.
• heteroclamidi -ídia: Es diu de la flor amb el calze diferent de la corol·la.
• heterocòria:
• heteròmer -a: 1. Es diu de tot allò que té un nombre variable de parts, per exemple, de les flors que tenen un nombre diferent de peces en cada verticil floral. 2. Es diu de l'estructura de certs líquens que tenen unes capes ben marcades.
• heteromorf -a: 1. que té diverses formes, sinònim de polimorf. 2. es diu del cicle vital de les plantes en el qual la generació gametofítica té un aspecte molt diferent de l'esporofítica.
• heteròsid: Polisacàrid format per monosacàrids i aglicona.
• heterospori -òria: En les plantes superiors, capacitat per a formar dos tipus d'espores, les megàspores, que donaran un gametòfit femení, i les micròspores, que donaran un gametòfit masculí.
• heterostílic -a: Es diu de les plantes (i de les flors) que tenen estils de longitud diversa segons els individus.
• heteròtrof -a: Es diu dels organismes que es nodreix únicament de substàncies orgàniques.
• heterotròfia: Nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, només incorporen del medi productes orgànics.
• hialí -ina: Que és transparent, com si fos de vidre.
• híbrid -a: Es diu de l'organisme que prové de l'encreuament d'individus de diferent espècie.
• hibridació: Procés mitjançant el qual es formen híbrids.
• hidatode: Estoma modificat que es troba generalment a les fulles i que serveix per a secretar i eliminar aigua.
• hidrocòria: Disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals, duta a terme per l'aigua.
• hidròfil -a: 1. Que viu dins l'aigua. 2. Es diu del tipus de pol·linització que té com a medi de transport del pol·len l'aigua.
• hidrofília: Pol·linització en la que el transport del pol·len es fa per l'aigua.
• hidròfit: Planta que viu a l'aigua.
• hifa: Filament més o menys ramificat i microscòpic que constitueix el miceli en la major part dels fongs.
• higròfil -a: Que es fa en ambients molt humits.
• higroterm-a: Es diu d'aquelles muntanyes no tropicals en que l'estació càlida és m´rd o menys humida i, en conseqüència les plantes no hi pateixen una e`poca d'eixut estival.
• hílum: Senyal en el punt d'unió del primordi seminal amb el funicle.
• himeni: Capa fèrtil d'un cos fructífer d'ascomicet o basidiomicet on es troben els meiosporocists i les espores.
• himenòfor: Estructura que conté l'himeni.
• hipant: Tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.
• hipertròfia: Desenvolupament excessiu d'un òrgan o d'una part d'un òrgan.
• hipocòtil: Zona de la tija situada entre els cotilèdons i la rel.
• hipoderma: Teixit localitzat per sota de l'epidermis amb funcions de sosteniment o de reserva d'aigua.
• hipogeu -ea: Que viu o es desenvolupa sota terra.
• hipogin -ògina: Inserit sota l'ovari, dit especialment de la flor d'ovari súper.
• hipoteca: Part inferior del frústul de les diatomees que encaixa internament amb l'epiteca o part superior del frústul.
• hipsofil·le: Fulla més o menys modificada de la regió florífera de la planta, com ara les bràctees i les espates.
• hirsut -a: Es diu del pèl dur i aspre (híspid).
• híspid -a: Cobert de pèls drets, rígids i gairebé punxents.
• hístic -a: 1. Relatiu als teixits o constituït per teixits. 2. Es diu del nivell d'organització d'algunes algues brunes que tenen tal·lus amb diversos tipus cel·lulars.
• histologia: Branca de la biologia que estudia la composició i l'estructura microscòpica dels teixits orgànics.
• histona: Proteïna nuclear que té una gran quantitat d'aminoàcids bàsics.
• holoàrtic: Es diu de la planta que viu a les terres temperades i fredes de l'hemisferi boreal.
• homeohidre -a: Es diu del vegetal que manté més o menys constant el contingut hídric.
• homoclamidi -ídia: Es diu del periant (i, per extensió, de la flor) que té totes les peces iguals.
• homònim -a: Nom que s'ha donat, de manera exactament igual, a dos tàxons diferents.
• homostílic -a: Es diu de les plantes i de les flors que fan els estils de longitud equivalent a tots els individus.
• hormogoni: Filament que fa de propàgul i d'aparell reproductor característic d'alguns cianobacteris.
• horticultura: 1. Conreu d'horts .2. sèrie de tècniques i sistemes que hom utilitza per a conrear verdures, fruita, llegums, etc.
• hoste: Organisme que viu a costa d'un hostatger.
• humícola: Es diu de l'organisme que viu a l'humus del qual s'alimenta directa o indirectament; s'anomenen així les plantes micòtrofes i molts fongs saprotròfics.
• humus: Part orgànica del sòl que ha sofert el procés d'humificació.

I

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• idioblast: Cèl·lula del teixit que es diferencia de les normals per la forma, l'estructura, el contingut o la funció.
• imbricat -ada: Disposat com les teules d'una teulada.
• imparipinnat -ada: Es diu de la fulla pinnada que té els folíols en nombre imparell, és a dir, que termina en un folíol.
• incís -isa: Fes, dividit poc profundament.
• inclús -usa: Es diu dels estams i dels estils que no sobresurten del periant.
• incurvat-ada : Que és corbat cap el cantó superior o intern de tal manera que la concavitat es troba a la part superior o interna.
• indehiscència: Qualitat d'indehiscent.
• indehiscent: Que no s'obre espontàniament, oposat a dehiscent.
• indument: Coberta de pèls d'una planta.
• indusi: Excrescència membranosa que protegeix els esporangis de moltes falgueres.
• ínfer -a: Es diu de l'ovari que resta embolcat pel receptacle i sobre el qual semblen inserits els altres verticils florals.
• inflorescència: Sistema de tiges especialitzat que porta un conjunt de flors.
• infraespecífic -a: Es diu de la categoria o rang per sota de l'espècie.
• infralitoral: Relatiu a la zona infralitoral.
• infrutescència: Conjunt de fruits més o menys distintament i densament agrupats.
• infundibuliforme: Que té la forma d'un embut.
• innivació: Temporada durant la neu cobreix la terra i, per extensió, les plantes més menudes que hi viuen
• innovació: Brot d'una planta, sobretot quan neix de la base.
• insectívor: Que es nodreix d'insectes.
• integrifoli -òlia: De fulles enteres.
• interfascicular: Col·locat entre els feixos conductors.
• intina: Paret interna de la coberta del gra de pol·len.
• intraestaminal: Que està situat entre els estams i l'eix central de la flor.
• intravaginal: En algunes gramínies, es diu dels brots que s'originen i creixen per dins de les beines foliars.
• intricat -ada: Es diu de les plantes o de les estructures que tenen un aspecte embolicat o entortolligat.
• intrors -a: Es diu de l'antera que té les teques dirigides de cara a l'eix de la flor.
• inventari: Relació de totes les plantes que formen una comunitat vegetal, en la qual s'indica l'abundància, la sociabilitat i altres dades ecològiques o geogràfiques de la població.
• involucel: Involucre secundari o conjunt de bractèoles que acompanya les umbèl·lules de les umbel·líferes.
• involucre: Conjunt de bràctees que acompanyen algunes flors o inflorescències, com les umbel·les de les umbel·líferes.
• involut -a: Amb els marges incurvats o més o menys enrotllats cap a la cara superior.
• iridoide:
• irregular: 1. Es diu de les flors que són asimètriques o que presenten com a màxim un pla de simetria. 2. Sinònim de zigomorf.
• isodiamètric -a: Que té el mateix diàmetre.
• isogàmia: Reproducció sexual en la qual els dos gàmetes que s'uneixen són idèntics.
• isomorf -a: Que té igual forma (es refereix al cicle vital de les plantes en què la generació gametofítica té la mateixa forma que la generació esporofítica).
• isospori -òria: En els pteridòfits, producció d'una sola mena d'espores que origina protal·lus amb anteridis i arquegonis com és el cas de les falgueres, oposat a heterospori.

J

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• jerarquia: Ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats i que en botànica s'utilitza en el sistema de classificació per rangs o categories taxonòmiques.
• junciforme*: Semblant a un jonc.
• jungla: Bosc baix tropical, impenetrable i ple de lianes, que substitueix la selva tropical primària explotada.

L

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• label: 1. Tèpal del periant de les orquídies, normalment de posició inferior, diferent dels altres per la forma i el color. 2 peça petaloide de les zingiberàcies formada per la soldadura dels dos estaminodis anteriors.
• labiat -ada: Es diu d'aquell calze o corol·la zigomorf i dividit en dues parts en forma de llavis o amb un sol llavi.
• lacerat -ada: Es diu de les fulles i d'altres òrgans laminars que tenen les vores profundament i irregularment retallades.
• lacínia: Segment estret en què es divideixen certes fulles i altres òrgans laminars.
• laciniat -ada: Dividit en lacínies.
• làmina: 1. Sinònim de limbe 2. Es diu de l'òrgan que té forma de làmina. 3. part superior eixamplada del pètal. 4. replec radial que hi ha sota el barret de certs bolets, cobert per l'himeni.
• laminar: 1. Relatiu a la làmina. 2. Amb forma de làmina, pla.
• laminarina: Polisacàrid format per monòmers de la β-D-glucosa i que es troba sobretot a les algues de l'espècie Laminaria i en altres feòfits.
• lanceolat -ada: Que té forma de ferro de llança.
• landa: Formació vegetal de tipus matollar propi de l'Europa atlàntica de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses, i les falgueres, entre altres plantes.
• lanuginós -osa: Cobert de borrissol o de pèl molt fi.
• làtex: Líquid lletós, ordinàriament blanc, que es troba en certes cèl·lules i conductes d'algunes plantes i fongs.
• laticífer -a: Es diu d'aquell òrgan o teixit vegetal que conté làtex
• latisepte* -a: Bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules comprimides en què el septe longitudinal és paral·lel als costats amples. Oposat a angustisepte.
• lax -a: Separat, poc dens.
• lemma: Glumel·la inferior de les espiguetes de les gramínies, que es correspon a una bràctea florífera.
• lenticel·la: Obertura lenticular del periderma de les plantes llenyoses, constituïda per un teixit suberós lax, a través del qual és possible l'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i els teixits interns
• lenticular: Que té forma de llentia o lent biconvexa.
• leptoma: Sinònim de floema.
• leptosporangiat -ada: Es diu de les falgueres que tenen els esporangis amb la paret constituïda per un sol estrat de cèl·lules.
• leucoplast: Plastidi ric en midó sense pigment i incapaç de fer la fotosíntesi.
• leucosina: Sinònim de crisolaminarina.
• liana: Planta enfiladissa llenyosa força abundant a les terres tropicals, però també freqüent en vegetació típica mediterrània.
• líber: 1. Es diu del conjunt de vasos liberians d'una planta. 2. Sinònim de floema.
• liberià -ana: Relatiu al líber o floema.
• ligne: Conjunt de vasos llenyosos d'una planta que condueixen o han conduït la saba bruta.
• lignificat -ada: Que té caràcter de ligne o de fusta, que posseeix una quantitat important de teixits d'aquest caràcter.
• lignina: Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà, i que forma part de la paret cel·lular de moltes cèl·lules vegetals. a les quals confereix duresa i resistència.
• lignós -osa: En botànica, llenyós.
• lígula: 1. Corol·la en forma de llengüeta que presenten de vegades les flors de les compostes. 2. Apèndix de la fulla, en la junció del limbe i el pecíol, característic d'algunes famílies vegetals.
• ligulat -ada: Que té lígules.
• liguliflor -a: Es diu de les compostes que tenen totes les flors del capítol ligulades.
• liguliforme: Que té forma de lígula.
• limbe: Làmina verda que constitueix la part principal de la fulla.
• linear: Es diu de la fulla i d'altres òrgans laminars llargs i estrets amb els marges quasi paral·lels.
• liquen: Organisme producte de la simbiosi entre un fong i una alga o una cianofícia, que presenta una morfologia i una fisiologia pròpies i que molt sovint està ben adaptat a ambients extrems.
• liquènic -a: Relatiu als líquens.
• liquenificació: Procés a través de l'evolució que ha conduït a l'aparició dels líquens.
• liquenologia: Ciència que estudia els líquens.
• lirat -ada: Es diu de la fulla pinnatisecta que té el segment terminal més gran que els laterals.
• lisigen -ígena: Es diu de l'espai intercel·lular originat per la dissolució de cèl·lules.
• lisigènesi: Formació d'espais intercel·lulars, espais secretors, etc., produïts per la disgregació o dissolució d'una o varies cèl·lules.
• lisotròfia: Forma de nutrició dels fongs en la que s'alliberen enzims a l'exterior de les hifes que se sedimenten al substrat, provocant la lisi de les macromolècules d'aquest substrat que, després, són absorbides pel fong.
• llacuna: Espai intercel·lular buit de dimensions molt variables que tenen certs teixits.
• llacunar: Es diu del parènquima aerífer que es troba a les fulles, concretament situat a la part inferior de la fulla.
• llanós -osa: Cobert d'apèndixs semblants a llana.
• llavi: Lòbul d'una corol·la, d'un calze.
• llavor: 1. Part del fruit que, desenvolupant-se en condicions adequades, dóna naixença a una planta. 2. Primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare.
• llegum: Fruit monocarpel·lar característic de les papilionàcies, les mimosàcies i les cesalpiniàcies, de tavella dehiscent en dues valves.
• lleny: Es diu del conjunt de teixits secundaris que són originats interiorment pel càmbium.
• llenyós -a: Que consisteix en fusta.
• llevat: Fong unicel·lular que es multiplica per gemmació o escissió, especialment aquell que produeix fermentacions en productes orgànics naturals amb els seus enzims.
• lliure: Es diu de les peces florals que no són soldades entre elles ni amb altres de contigües.
• lobat -ada: En forma de lobus.
• lòbul: Part més o menys sortint d'un òrgan, d'un apèndix, etc., limitada per un séc profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
• lobulat -ada:
• lòcul: Compartiment d'un òrgan, (especialment d'un ovari, d'un fruit, etc.).
• loculicida: En les plantes, es diu de la dehiscència d'una càpsula que s'obre longitudinalment pels nervis medials dels carpels.
• lodícula: Cadascuna de les dues (o més rarament tres) esquames petites i delicades que es troben a la base de l'ovari de les gramínies. Anatòmicament representen els tèpals interns anteriors del verticil periàntic i serveixen per a separar les dues glumel·les quan la flor madura.
• loment: Síliqua o llegum dividit en articles monosperms.
• longistil -a: Que té l'estil llarg.

M

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• macarulla: Excrescència en forma de cecidi esfèric que es forma a les fulles i a les branques d'alguns roures i alzines per la picada d'alguns insectes que hi dipositen llurs ous.
• macroblast: Brots llargs que formen les branques i que tenen creixement il·limitat.
• macrofil·le: Sinònim de megafil·le.
• marcescent: Que es marceix sense caure.
• macrofaneròfit: Segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
• macrogàmeta: Nom aplicat als gàmetes femenins més grossos en els casos d'heterogàmia.
• macròspora: Sinònim de megàspora.
• màcula: Sinònim de taca.
• maculat -ada: Que té taques.
• magnoliofití: Subdivisió dels espermatòfits que es correspon a les angiospermes.
• malacòfil -a: Que presenta malacofília.
• malacofília: Es diu de les plantes pol·linitzades per mol·luscs terrestres.
• malacofil·le -a: Es diu d'aquells vegetals, especialment els de tendència xeròfila, que tenen fulles gruixudes i blanes, i que quan perden aigua s'arruguen.
• mamaliocòria:
• manglar: Formació vegetal helofítica pròpia de la banda intermareal dels litorals plans i fangosos de la zona intertropical i constituïda bàsicament per mangles.
• mangle: Qualsevol de les espècies arbòries que integren el manglar i que estan ben adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses al presentar glàndules secretores de sal i arrels respiratòries o pneumatòfors.
• màquia: Bosquina de clima mediterrani, densa i formada per arbustos de fulla planta, petita, coriàcia i persistent tot l'any.
• marcescència: Es diu quan una part d'una planta perd la seva turgència degut a la falta d'aigua en els seus teixits.
• marcescent: Dit de les fulles i altres òrgans que es marceixen i tarden molt en desprendre's de la planta mare.
• marea roja: Acumulació, en una àrea marina costenera, d'un gran nombre de dinòfits que fa que l'aigua es torni vermellosa i de vegades tòxica per als organismes filtradors, peixos, etc.
• marge: 1. Vora d'una fulla o d'un òrgan laminar qualsevol. 2. Banda estreta de color o de consistència diferent, que voreja certs òrgans foliars.
• marginal: 1. Relatiu al marge. 2. Es diu de la placentació on les placentes es formen al llarg de la sutura ventral d'un ovari simple.
• mata: Planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní.
• matoll: Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos i força esclarissats pròpia de les regions mediterrànies.
• matollar: Sinònim de matoll.
• medi: Conjunt de factors ecològics que es donen en una zona geogràfica concreta. 2. Element (aigua, sòl, etc.) en el qual viu un vegetal.
• medial: Situat al mig.
• medifix -a: Inserit a fixat per la seva zona mitjana.
• mediterrani -ània: Que és propi del clima típic de les regions pròximes al Mediterrani.
• medul·la: 1. En la tija i l'arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars. 2. Part interna del tal·lus dels líquens i d'algunes algues.
• megafil·le: Fulla gran amb nervis ramificats típica dels espermatòfits.
• megafòrbia: Planta herbàcia, generalment perenne, alta, robusta i amb fulles grosses.
• megafòrbic -a: Format per herbes megafòrbies.
• megàspora: espora grossa formada en els megasporangis i que en germinar origina un macroprotal·lus femení.
• megasporangi: Esporangi que origina megàspores.
• megasporofil·le: Fronda d'una planta vascular portadora de megasporangis.
• meiosi: Procés de divisió cel·lular en què primer se separen els cromosomes homòlegs i, posteriorment, les seves cromàtides amb l'objectiu últim de produir cèl·lules gamètiques amb un nombre haploide.
• meiòspora: Espora formada mitjançant divisions meiòtiques.
• meiòtic: Relatiu o pertanyent a la meiosi.
• membranaci -àcia: Prim i translúcid.
• membranós -a: Semblant a una membrana.
• mericarpi: Porció, normalment monosperma, en què es divideix un fruit susceptible de fragmentació.
• meristema: Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces de dividir-se.
• meristemàtic -a: Relatiu o pertanyent al meristema.
• meristemoide: Petit grup de cèl·lules meristemàtiques que queden dins de teixits adults i que són responsables del creixement d'estructures epidèrmiques petites (per exemple, els agullons de les tiges de les roses).
• mesocariota: Es diu de l'organisme que té un nucli amb els cromosomes visibles en interfase.
• mesocarpi: Part intermèdia del pericarpi entre l'epicarpi (o exocarpi) i l'endocarpi.
• mesòfil -a: Dit de la planta o comunitat que es desenvolupa òptimament en medis on la quantitat d'aigua al sòl, la humitat atmosfèrica i la temperatura són moderades.
• mesofil·le: Teixit parenquimàtic de les fulles, comprès entre l'epidermis superior i l'epidermis inferior.
• mesoxeròfil -a: Es diu de la planta o comunitat de llocs moderadament secs.
• metabòlit: Nom genèric amb que es designa als composts químics existents en els éssers vius i que participen en les reaccions químiques del metabolisme intermediari.
• miceli: Conjunt d'hifes que formen el tal·lus o aparell vegetatiu dels fongs.
• micobiont: Component fúngic d'un liquen.
• micofílic -a: Que té apetència pels fongs.
• micologia: Ciència que estudia els fongs.
• micoriza: Agrupació simbiòtica d'una arrel amb un fong.
• micosi: Patologia genèrica causada per fongs.
• micotròfic -a: Que desenvolupa micorizes.
• microalga: Alga microscòpica.
• microclima: Condicions climàtiques que es donen en una zona ben concreta d'un petit espai geogràfic i que difereixen més o menys del clima general de la regió.
• microfil·le: Fulla petita i amb un sol nervi d'alguns grups de pteridòfits.
• microgàmeta: Gàmeta petit que es presenta en casos d'heterogàmia.
• micromorfologia: Morfologia microscòpica.
• micròpil: Obertura apical del tegument del primordi seminal.
• micròspora: Espora relativament petita formada en els microsporangis, pròpia dels pteridòfits heterosporis, que origina un microprotal·lus.
• microsporangi: Esporangi que produeix micròspores propi dels pteridòfits heterosporis.
• microsporofil·le: Fronda d'una planta vascular que produeix microsporangis.
• midó: Substància formada per amilopectina i amilosa pròpia de les plantes on és el component principal de les reserves de glúcids.
• mirmecocor -a: Es diu de les plantes les llavors de les quals són disseminades per les formigues.
• mirmecocòria: Disseminació de les llavors per mitjà de les formigues.
• mitosi: Procés de divisió de les cèl·lules somàtiques dels eucariotes que dóna com a resultat la formació de dues cèl·lules filles amb igual dotació cromosòmica que la cèl·lula mare.
• mitòspora: espora formada per mitosi.
• mitòtic -a: Relatiu o pertanyen a la mitosi.
• mixomicot: Divisió de fongs ameboides, que comprèn els mixomicets i classes afins
• mixt -a: Es diu dels boscos formats per una barrega d'espècies arbòries.
• mollera: Aiguamoll o terreny xoc d'aigua més o menys permanentment.
• molsa:Planta de la divisió dels briofitins, fixada al substrat per mitjà de rizoides i de caulidis amb fil·lidis disposats al voltant.
• monadelf -a: Que té els estams units formant un sol feix.
• monera: Regne on es classificaven la majoria d'éssers vius procariotes.
• moniliforme: Que té una forma que recorda un enfilall de granets.
• monocarpel·lar: Que consta només d'un carpel.
• monocàrpic -a: 1. Es diu del fruit constituït per una sola fulla carpel·lar. 2. Planta que només fructifica una vegada i mor després de donar fruit.
• monocasi: Inflorescència cimosa en què cada eix successiu produeix una sola branca.
• monocèfal -a: Es diu de la tija o rama que porta solament un capítol.
• monoclamidi -ídia: Es diu de la flor que té un sol verticil periàntic.
• monocotiledònia: Grup de plantes angiospermes que es caracteritzen per tenir un sol cotilèdon o fulla embrionària.
• monoècia: Fenomen pel qual les plantes presenten flors unisexuals disposades sobre un mateix individu.
• monogenètic -a: Cicle biològic que solament presenta una generació.
• monoic -a: 1. Es diu de les plantes que tenen flors masculines i flors femenines en un mateix individu. 2 es diu de les molses que tenen arquegonis i anteridis en un mateix peu.
• monopodi: Eix principal d'una planta que creix indefinidament, perquè conserva sempre un punt vegetatiu apical, i va donant ramificacions laterals.
• monopòdic -a: Es diu del tipus de ramificació en què l'eix principal creix de manera indefinida i més que les branques laterals.
• monosperm -a: Que té una sola llavor.
• monospòric -a: Relacionat o que prové d'una espora simple.
• montà -ana: Estatge de vegetació de la muntanya mitjana humida, situat entre l'estatge basal i subalpí. Es caracteritza pels boscos planocaducifolis.
• móra: 1. Infructescència de la morera. 2. Fruit complex, comestible, de l'esbarzer, compost de nombroses drupes petites disposades sobre un receptacle cònic.
• mucílag: Substància gelatinosa que contenen algunes plantes o fongs amb una composició química semblant a la de les gomes.
• mucilaginós -osa: Que conté mucílag.
• mucró: Punta curta, recta i aguda situada a l'àpex d'un òrgan.
• mucronat -ada: Terminat en mucró.
• multicaule: Amb moltes tiges.
• multífid -a: Es diu de l'òrgan dividit en diversos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.
• multiflor: Que fa moltes flors.
• multiplicació: Reproducció dels vegetals.
• mureïna: Substància exclusiva dels eubacteris formada per cadenes de glúcids nitrogenats i oligopèptids i que es troba formant part de la paret cel·lular.
• multiflor -a: Que porta moltes flors.
• muricat -ada: Que té la superfície coberta de puntes curtes i amples a la base.
• muscarínic -a: 1. Relatiu a la muscarina. 2. Es diu de l'agent que actua com la muscarina, estimulant els receptors parasimpàtics ganglionars.
• muscinal: Relatiu o pertanyent a les molses.
• mútic -a: Sense aresta o mucró terminal.
• mutualisme: Simbiosi beneficiosa per als dos éssers vius associats.
• mutació: Alteració sobtada que es dóna en el material genètic (gens) d'una planta i que condiciona en l'individu afectat un canvi de tipus hereditari.

N

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• nanofaneròfit: Segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.
• napiforme: Es diu de l'arrel axonomorfa molt gruixuda, en forma de nap.
• natiu - iva: Sinònim d'autòcton.
• naturalitzat: Es diu de la planta, que no sent pròpia del país, creix i es propaga com si ho fos.
• nautohidrocòria:
• navicular: En forma de barca.
• nèctar: Líquid dolç que secreten els nectaris de les plantes i que atreu els insectes i els ocells que se'n nodreixen, responsables de llur pol·linització.
• nectari: Òrgan glandular que secreta nèctar, generalment situat dins la flor.
• nectarífer -a: Proveït de nèctar o que en secreta.
• nectarostegi: Peça que protegeix el nectari.
• nectarostigma: Senyals que indiquen on és el nèctar als pol·linitzadors i que consisteix generalment en taques acolorides situades a la corol·la de les flors.
• nectaroteca: Cavitat situada al costat d'un nectari i que acumula nèctar.
• nemoral: Relatiu o pertanyen als boscos.
• neotropical: Es diu de la planta que viu a les terres calentes i temperades d'Amèrica del Centre i del Sud.
• nervació: Nervadura.
• nervadura: Conjunt i disposició dels nervis, especialment dels nervis de les fulles.
• nervi: Qualsevol dels feixos vasculars que hi ha en el limbe de les fulles i altres òrgans de naturalesa foliar, sovint ben visibles a manera de ressalts filiformes de disposició característica.
• neutre: Que no és ni àcid ni bàsic.
• nitròfil -a: Es diu de les plantes i de les comunitats vegetals que requereixen sòls rics en nitrogen com els ambients ruderals.
• nival: Organisme viu que es fa per damunt de l'estatge alpí, a la zona de les neus permanents.
• nòdul: En les arrels d'algunes plantes, principalment les lleguminoses, engruiximent produït per la simbiosi de la planta amb bacteris o cianofícies fixadors de nitrogen, que hi viuen en massa.
• nomenclatura: Conjunt de regles, de principis i de normes que són d'obligat compliment per tal de designar correctament els diferents tàxons.
• nomenclatura binomial: Mètode creat per Linné per a designar els gèneres i les espècies, que consisteix en la combinació de dos mots, el gènere i l'epítet de l'espècie.
• nomofil·le: Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les.
• nou: 1. Fruit del noguer. 2. Nom donat al fruit d'altres vegetals, núcula que té una certa analogia amb la nou.
• nu -a: 1. Sense fulles. 2. Es diu també de la flor que no té cap mena de periant.
• nucel·la: Part interna del primordi seminal formada per teixits diploide de l'esporòfit.
• nucli polar: Cadascun dels nuclis centrals del sac embrional característic de les angiospermes.
• núcula: Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor (monosperm) i de coberta o pericarpi llenyós.
• nudicaule: Que té la tija nua.
• nus: 1. Qualsevol dels indrets de la tija, idealment en forma de disc transversal i sovint engruixits, d'on neixen les fulles, les branques, etc. 2. Protuberància en el cos d'una planta. 3. defecte de la fusta, corresponent a la base d'una branca morta inserida en el tronc.
• nutant: Penjant, que està inclinat cap un costat.

O

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• obcordat -ada: En forma de cor invertit.
• obcordiforme: En forma de cor, però amb la part ample a l'àpex.
• oblanceolat -ada: En forma de ferro de llança invertit.
• oblat -ada: Es diu d'un esferoide aplatat en la direcció de l'eix polar de tal manera que aparenta la forma d'un el·lipsoide aplatat.
• oblic -iqua: Asimètric, amb els costats desiguals.
• oblong -a: Més llarg en una direcció que en l'altra. de forma allargada.
• obovat -ada: De forma ovada invertida, amb la part ampla a l'àpex.
• obpiramidal: En forma de piràmide invertida.
• obtús -usa: Es diu de les fulles o altres òrgans laminars els marges dels quals són arrodonits a l'àpex. no agut, no acabat en punxa.
• oceànic -a: Es diu dels climes caracteritzats per una repartició més o menys uniforme de la pluviositat durant l'any i una oscil·lació no gaire gran de la temperatura.
• òcrea: Beina membranosa que ordinàriament, a la base de la fulla d'algunes plantes, envolta la tija.
• oleaginós -osa: Carnós i oliós.
• oleífer -a: Que produeix oli.
• oli essencial: Substància oliosa d'origen vegetal, lipòfila i generalment volàtils raó per la qual és intensament olorosa.
• oligocèfal -a: Que porta pocs capítols.
• oligotròfic -a: 1. Es diu dels medis ecològics (aigua, sòls, etc.) pobres en substàncies nutritives. 2. S'aplica també a les plantes i a les comunitats que viuen en aquest medi.
• ombrohidrocòria:
• ondulat -ada: Que fa ones.
• oogàmia: Tipus de fecundació en què un gàmeta gros i immòbil (ovocèl·lula o oosfera) és fecundat per un gàmeta petit i ciliat (anterozoide o espermatozoide), per a donar finalment lloc a un zigot.
• oogoni: Cèl·lula sexual femenina que representa el primer estadi evolutiu dels gonòcits de l'ovari, que donaran finalment lloc, per meiosi, als oòcits.
• oomicot: Divisió de pseudofongs, que comprèn els oomicets i classes afins.
• opercle: Aparell o element que, a manera de tapadora, serveix per a tancar certes obertures, o que està destinat a desprendre's d'un òrgan en l'acte d'obertura, com la part apical de certes càpsules o esporangis.
• oposat -ada: Es diu de les fulles (i altres òrgans) inserides en posició enfrontada, dues a cada nus.
• orbicular: De contorn circular.
• ordre: Grup de classificació taxonòmica dels éssers vius situat entre la classe i la família, i format per la reunió de famílies afins.
• orelleta: Aurícula.
• organografia: Branca de la zoologia i de la botànica que té per objecte la descripció dels òrgans dels animals i de les plantes.
• ornitocòria: Tipus de disseminació en què les diàspores (llavors o fruits) són transportades pels ocells.
• ornitòfil -a: Es diu de la planta i del tipus de pol·linització en què el pol·len és transportat pels ocells.
• ornitofília: Tipus de pol·linització per mitjà dels ocells.
• oròfit -a: Planta que es fa o és pròpia de les muntanyes.
• ortòtrop -a: Relatiu o pertanyent al primordi seminal recte.
• ostíol: Petit orifici, boca d'un estoma, d'un conceptacle.
• oval: Figura plana, oblonga i curvilínia, que té la forma de la secció longitudinal d'un ou.
• ovalat -ada: En forma d'el·lipse una mica excèntrica.
• ovat -ada: De contorn en forma d'ou.
• ovari: Part basal i generalment més grossa del pistil que conté els primordis seminals.
• ovat -ada: Oblong i curvilini, especialment més ample d'un cap que de l'altre. oval.
• ovocèl·lula: Gàmeta femení que no posseeix capacitat de locomoció.
• ovoide: Que sembla un ou per la seva forma.
• òvul: Gàmeta femení elaborat per l'ovari que, després d'haver estat fecundat, és capaç de desenvolupar un nou organisme.

P

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• paisatge vegetal: Aspecte d'un paratge natural des del punt de vista de l'estructura de la vegetació en una determinada unitat geogràfica.
• paladar: Protuberància del llavi inferior de la corol·la personada que tanca la gorja del llavi superior.
• pàlea: Apèndix escamiforme o membranós com la glumel·la superior, en les gramínies, o, en algunes compostes, amb les esquames presents en el receptacle.
• paleobotànica: Ciència que es dedica a l'estudi dels vegetals fòssils.
• paleotropical: Es diu de la planta que viu a les terres calentes d'Àfrica, de l'Àsia meridional i de part d'Oceania.
• palinologia: Estudi del pol·len i de les espores actuals i fòssils.
• palissada: Veure parènquima.
• palleta: Bràctea o esquama que acompanya a certes flors.
• palmat -ada: Que té una forma o una disposició semblant a la d'una mà amb els dits estesos.
• palmaticompost -a: Es diu de la fulla composta els folíols de la qual arrenquen tots de l'àpex del pecíol.
• palmatífid -a: Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar de nervadura palmada dividit com a màxim fins a la meitat en porcions o lòbuls.
• palmatilobat -ada: Palmatífid, però de lòbuls més o menys arrodonits.
• palmatilobulat -ada: Es diu de l'òrgan foliaci palmatinervi dividit en lòbuls poc profunds.
• palmatinervi -èrvia: De nervadura palmada.
• palmatipartit -ida: Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar palmat amb divisions que van més enllà de la meitat del limbe però que no atenyen el pecíol.
• palmatisecte -a: Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar palmat amb divisions que arriben a tocar de la inserció del limbe amb el pecíol.
• panduriforme: De forma semblant a la caixa d'un violí o d'una guitarra.
• panícula: Inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïms.
• pantropical: Es diu de les plantes que són alhora paleotropicals i neotropicals, és a dir, que es troben als països intertropicals de l'Antic i Nou Món.
• papilionaci-àcia: 1. Semblant a una papallona. 2. Es diu de la corol·la (i per extensió de la flor) dialipètala que consta d'un pètal superior gros (estàndard), dos pètals laterals (ales) i dos d'inferiors més o menys concrescents o connivents (carena).
• papilionat-ada: Papilionaci.
• papil·la: Cèl·lula epidèrmica que forma una protuberància petita.
• papil·lós: Amb papil·les o cèl·lules epidèrmiques en forma de protuberàncies.
• papiraci: Amb consistència semblant a la del paper.
• papus: En certs fruits procedents d'un ovari ínfer, apèndix consistent en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d'esquames, o en una corona membranosa, provinent del calze.
• paracàrpic -a: 1. Es diu del gineceu constituït per diversos carpels soldats en els que les cloendes no són ben bé completes. 2. Es diu dels fruits amb els carpels soldats solament pel marge i no per tota la superfície.
• paracític -a: Es diu de l'estoma format per cèl·lules oclusives cadascuna de les quals és acompanyada per una o més cèl·lules subsidiàries.
• paral·lelinervi -èrvia: Es diu de la fulla que té els nervis paral·lels o gairebé paral·lels entre ells.
• parasexualitat: Procés que porta a la recombinació gènica sense seguir una via sexual i que es refereix a organismes diploides i a organismes haploides.
• paràsit: Es diu del vegetal heterotròfic que es nodreix a expenses d'altres organismes vius.
• parasitisme: Condició o qualitat de paràsit.
• parènquima: 1. Teixit vegetal fonamental format per cèl·lules vives, polièdriques, grosses i no lignificades, de funcions diverses: assimiladora, emmagatzemadora, etc. 2. Parènquima en palissada teixit constituït per cèl·lules parenquimàtiques llargues i primes juntes i amb molts cloroplasts, generalment ben desenvolupat sota l'epidermis de l'anvers de les fulles. 3. Parènquima esponjós [o parènquima llacunar] teixit format per cèl·lules parenquimàtiques separades per grans espais intercel·lulars.
• paripinnat -ada: Es diu de la fulla pinnaticomposta que termina en dos folíols, que té els folíols en nombre parell.
• partenocàrpia: Formació del fruit sense que hi hagi fecundació prèvia.
• partenogènesi: Formació d'un nou individu a partir d'un únic gàmeta femení no fecundat.
• partit -ida: Es diu de la fulla (o d'altres òrgans laminars) amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial (o, com en el cas de les fulles palmades, el punt d'inserció amb el pecíol) sense atènyer, però, aquell nervi (o aquell punt d'inserció).
• pastura: Prat on pot alimentar-se el ramat.
• patent: Es diu de l'òrgan (fulla, branca, etc.) que forma un angle molt obert amb l'eix que el suporta.
• pauciflor -a: Amb poques flors.
• pecíol: Cua de la fulla, que uneix el limbe a la base foliar o a la tija.
• peciolat -ada: Es diu de la fulla proveïda de pecíol.
• peciòlul: Pecíol d'un folíol en una fulla composta.
• pectinat -ada: Amb divisions que recorden les pues d'una pinta.
• pedat -ada: Es diu de la fulla profundament dividida en què de l'àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals successivament ramificats per la banda de fora.
• pedatinervi: Es diu de la nervació quan els dos nervis inferiors es ramifiquen de manera cimosa.
• pedatisecte: Es diu de la fulla pedada (o d'altres òrgans laminars) en que les divisions atenyen gairebé la base del limbe.
• pedicel: Qualsevol de les últimes divisions d'un peduncle ramificat.
• pedicel·lat -ada: Es diu de la flor proveïda de pedicel.
• peduncle: Cua o suport d'una flor, d'un fruit o d'una inflorescència ben delimitada.
• pèl: Tricoma.
• pèl absorbent: Prolongació filiforme del rizoderma en la zona pilífera de l'arrel.
• peltat -ada: Es diu de la fulla que té el pecíol inserit al centre del limbe.
• pèndul: Que penja.
• pennat -ada: Pinnat.
• pentàmer -a: Que consta de cinc parts.
• pepònide: Tipus de fruit sincàrpic, carnós, indehiscent, amb moltes llavors i procedent d'un ovari ínfer, unilocular i amb tres o cinc carpels; típic de les cucurbitàcies.
• perennant: Es diu de la planta anual que pot esdevenir, en certes circumstàncies, perenne.
• perenne: Es diu de la planta que viu tres o més anys.
• perennifoli: Que té les fulles perennes.
• perfoliat -ada: Es diu de la fulla sèssil que rodeja per complet la tija de manera que sembla perforada per aquesta.
• periant: Conjunt de peces estèrils que sovint envolta els elements fèrtils de la flor i consta de calze i corol·la.
• pericarpi: Part del fruit que envolta la llavor, que pot ésser membranosa, carnosa, dura.
• pericicle: Capa parenquimatosa del cilindre central d'una planta, contigua a l'escorça.
• periderma: Conjunt de teixits originats pel fel·logen.
• peridi: Coberta exterior del cos fructífer de diferents fongs del grup dels gasteromicets.
• perifloemàtic -a: Es diu del feix concèntric en què el floema es troba envoltant el xilema.
• perigin -ígina: Es diu dels pètals i estams que semblen sortir al voltant de l'ovari, en les flors en què el receptacle ha pres la forma de copa.
• perigoni: Periant de les flors homoclamídies.
• període vegetatiu: Època durant la qual una planta té una vida activa enfront l'època de repòs.
• perisperma: En algunes llavors, teixit de reserva derivat de la nucel·la.
• periteci: Cos fructífer de certs fongs ascomicets i d'alguns líquens de forma esfèrica o en forma d'ampolla i sempre amb un porus apical.
• perixilemàtic -a: Es diu del feix concèntric en el que el xilema encercla el floema.
• persistent: Es diu d'aquella part de la planta que roman més temps que el normal en òrgans anàlegs un cop ja ha acomplert la seva funció
• personat -ada: Es diu de la corol·la bilabiada closa per una protuberància del llavi inferior denominada paladar.
• pètal: Peça que forma la corol·la de la flor.
• petaloide: Que té l'aparença o la textura d'un pètal.
• peu: 1. tronc, base d'una planta 2. La planta mateixa, individu d'una espècie vegetal. 3. Part del bolet que sosté el pili. 3. Part basal de l'esporòfit dels briòfits que entra en els teixits del gametòfit i n'absorbeix aliment, fent les funcions d'un haustori.
• picnidi: Conceptacle esporífer, generalment petit, d'alguns fongs i líquens i on s'originen els conidis o els picnoconidis.
• pigment: Substància que dóna color a un òrgan vegetal.
• píleu: Barret dels bolets.
• pili: Píleu.
• pilífer -a: 1. Amb pèls. 2. Que termina en una estructura allargada i fina, com un pèl.
• piloriza: Caliptra.
• pilós-a: Relatiu o pertanyent als pèls.
• pilositat: Vestimenta de pèls d'una planta o d'un òrgan vegetal.
• pinna: Part del limbe de les fulles de les falgueres pinnades, resultat de la divisió de primer grau.
• pinnat-ada: Compost de parts disposades als dos costats d'un eix com les barbes d'una ploma. nervadura pinnada nervadura en què els nervis secundaris surten lateralment d'un nervi medial o principal.
• pinnaticompost -a: Es diu de la fulla composta els folíols de la qual són disposats als dos costats del raquis.
• pinnatífid -a: Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que no ultrapassen la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial.
• pinnatilobat -ada. Pinnatífid però amb divisions o lòbuls més o menys arrodonits.
• pinnatilobulat -ada: Es diu de l'òrgan foliaci pinnatinervi dividit en lòbuls poc profunds.
• pinnatinervi -èrvia: Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar amb un sol nervi principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.
• pinnatipartit -ida: Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que arriben més enllà de la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial, però sense atènyer-lo.
• pinnatisecte -a: Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que arriben fins al nervi medial.
• pínnula: Divisió de segon o tercer grau del limbe d'una fulla de falguera.
• pinyol: Part interna, llenyosa, d'un fruit carnós, que sol correspondre a l'endocarpi.
• piriforme: Que té forma de pera.
• piròfil -a: Es diu de l'organisme resistent al foc i que resulta afavorit ressorgint després dels incendis.
• piròfit: Planta piròfila.
• pistil: òrgan floral que enclou dintre seu els primordis seminals, que consta d'ovari, d'estil i d'estigma, que en els gineceus apocàrpics correspon a cadascun dels carpels i en els sincàrpics, al conjunt de carpels soldats. 2. gineceu.
• pitiriasi versicolor: Malaltia de la pell causada pel fong Malassezia furfur, una micosi que produeix infecció, descamació, picor, taques i despigmentació.
• pixidi: Fruit capsular que s'obre segons una fissura transversal circular que en separa l'opercle.
• placa cribrosa: Part de la paret dels tubs cribrosos on s'agrupen diversos porus.
• placenta: 1. Part de l'ovari d'una planta on es desenvolupen els primordis seminals. 2 en els pteridòfits, protuberància de teixit foliar on es formen els sorus.
• placentació: Disposició de les placentes, i per tant dels primordis seminals, en l'ovari i en els carpels.
• plàncton: Grup d'organismes microscòpics que viuen en suspensió en l'aigua.
• planctònic -a: Relatiu al plàncton.
• plananemocòria:
• planifoli -òlia: Es diu dels arbres que tenen la fulla plana i ampla, per contraposició a la fulla acicular.
• planòspora: Sinònim de zoòspora.
• planta: Organisme que pertany al regne Plantae, eucariotes pluricel·lulars fotoautòtrofs.
• plàntula: 1. Embrió d'una planta en el començament del seu desenvolupament a conseqüència de la germinació de la llavor. 2. Planta molt jove.
• plasmalemma: Membrana cel·lular de totes les cèl·lules, animals i vegetals.
• plasmodesma: Estrucutura vesicular citoplasmàtica que travessa la paret cel·lular i comunica els protoplasmes de dues cèl·lules adjacents.
• plasmodi: Massa citoplasmàtica amb diversos nuclis, que forma el cos vegetatiu dels mixomicets.
• plasmodial: 1. Relatiu al plasmodi. 2. amb la mateixa estructura que el plasmodi.
• plasmogàmia: Durant la singàmia, procés de fusió del citoplasma amb de dues cèl·lules.
• plast: Plastidi.
• plastidi: Orgànul característic dels vegetals que conté els pigments fotosintètics.
• plectènquima: Fals teixit format per hifes o filaments de cèl·lules entrellaçats o units per una massa gelatinosa.
• plectenquimàtic -a: Relatiu al plectènquima.
• pleiocèfal -a: Que fa diversos capítols.
• pleocasi: Es diu de la inflorescència cimosa en que per sota de l'eix principal, acabat en flor, es formen tres o més branques floríferes laterals.
• plomall: Papus format de pèls.
• plomós -osa: Es diu dels pèls i d'altres òrgans filiformes que tenen ramificacions semblants a les barbes d'una ploma.
• plúmula: Gemma apical de l'embrió.
• pluricarpel·lar: Que consta de més d'un carpel.
• pluricaule: Amb diverses tiges.
• pluriennal: Sinònim de perenne (2a accepció).
• pluripartició simultània: Multiplicació vegetativa en la que una cèl·lula divideix vàries vegades el nucli i després tenen lloc tots els septes simultàniament.
• pluviïsilva: Tipus de bosc constituït per grans arbres disposats en múltiples estrats i on tenen molta importància les lianes i els epífits (anomenat també selva pluvial, selva plujosa equatorial o selva plujosa intertropical).
• pneumatòfor: Arrel amb geotropisme negatiu i amb un aerènquima molt desenvolupat, capaç de respirar i pròpia de plantes de sòls inundats d'aigua.
• poiquilohidre -a: Es diu de l'organisme la hidratació del qual depèn de la humitat ambiental.
• políada: Conjunt de més de quatre grans de pol·len que procedeixen d'una única cèl·lula mare.
• poliadelf -a: Que té els estams reunits en diversos fascicles.
• poliandre -a: Es diu de la flor que té vint estams o més.
• poliàndria: Presència de vint estams o més en una flor.
• poliaqueni: Fruit constituït en conjunt per nombrosos aquenis, com el de les clemàtides o ranuncles.
• policàrpic -a: 1. Es diu de la planta perenne que floreix i fructifica més d'una vegada. 2. es diu de la planta, la flor, etc., que té nombrosos carpels.
• policèfal -a: Que duu nombrosos capítols.
• polidrupa: Fruit apocàrpic (o sincàrpic) en que cada carpel es converteix en una drupa més o menys concrescent.
• polifilètic -a: Es diu del tàxon que inclou organismes de diferent origen filogenètic.
• polifol·liclef: Fruit format per més d'un fol·licle originat per un gineceu apocàrpic.
• polígam -a: Es diu de la planta que té flors hermafrodites i unisexuals.
• polimorf -a: Que es presenta sota formes o aspectes diferents.
• polimorfisme: Qualitat dels organismes que poden tenir diverses formes.
• poliploide: Es diu de l'organisme amb poliploïdia.
• poliploïdia: Fenomen en que un organismes té tres o més dotacions completes de cromosomes.
• polisperm -a: Que té moltes llavors.
• pol·len: En els espermatòfits, polsim format en els microsporangis dels estams i constituït per cèl·lules germinals masculines, els grans de pol·len.
• pol·linari: Conjunt format pel pol·lini, per la caudícula i pel retinacle, típic de les flors de les orquidàcies.
• pol·lini: Massa de pol·len cerosa i compacta, formada per tot el contingut d'una teca o fins i tot d'una antera.
• pol·linització: Transport del pol·len des de l'estam fins a l'estigma (o al micròpil, en el cas de les gimnospermes).
• pom: Fruit carnós, complex, en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle, com la poma o la pera.
• poncella: Capoll.
• poral: Relatiu als porus.
• porat -ada: Es diu del gra de pol·len amb porus.
• poricida: Es diu de la dehiscència que s'acompleix per porus apicals.
• port: Hàbit.
• porus: 1. Petit orifici, gairebé imperceptible, esp. en una membrana vegetal. 2. Porus aerífer porus delimitat per algunes cèl·lules existents al sostre de les cambres aeríferes de les hepàtiques, visible amb una lupa. 3. Porus areolat perforació amb opercle mòbil a la paret de les cèl·lules del ligne.
• prada: Prat, concretatment el que és humit i dens.
• pradell: Prat petit.
• praderia: 1. Extensió habitada per plantes herbàcies vivaces. 2. formació vegetal de les zones temperades d'Amèrica del Nord, constituïda per plantes herbàcies, habitualment sense arbres i que es pot comparar amb l'estepa eurosiberiana.
• prat: Terreny cobert de plantes herbàcies, principalment graminoides.
• pratense: Es diu de les plantes que creixen als prats.
• praticultura: Dins de l'agricultura, part dedicada al conreu, l'estudi i la millora de pastures i prats.
• prefloració: Disposició relativa de les peces del periant dins la gemma floral.
• prefoliació: posició de les fulles dins la gemma considerant cada fulla individualment.
• primordi seminal: Òrgan que, després de la fecundació, es transforma en la llavor.
• procariota: Es diu de l'organisme que no té el nucli diferenciat, de manera que el material genètic no és separat de la resta del citoplasma per cap membrana.
• procloròfit: Organisme procariota simbiòtic o planctònic amb clorofil·les a i b.
• procumbent: Es diu de les tiges ajagudes a terra, però no arrelades.
• prolat -a: Es diu de l'espora o del gran de pol·len que són allargats en el sentit de l'eix polar.
• propagació: Multiplicació que té lloc per a reproduir-se.
• propàgul: Element format per una o més cèl·lules especialitzades, que serveix per a la dispersió vegetativa d'alguns grups de plantes, com les hepàtiques, les molses, etc.
• prostat -ada: Recolzat o més o menys ajagut a terra.
• prota·lus: Gametòfit dels pteridòfits, poc diferenciat i que té forma de làmina verda.
• proterandre -a: Es diu de la planta o flor en que els estams maduren abans que els pistils.
• proterogin -ògina: Es diu de la planta o flor en que els pistils maduren abans que els estams.
• protòfit: Organisme vegetal molt simple, unicel·lular o pluricel·lular, però en cas de ser pluricel·lular amb les cèl·lules totes equivalents, sense diferenciació funcional, sense especialització ni cooperació entre si.
• protopectina: Grup de sals de l'àcid pèctic, que s'ajunten formant molècules grans insolubles en aigua i que es localitzen en les cèl·lules vegetals, concretament en la làmina mediana de les parets cel·lulars d'aquestes (és precursora de la pectina).
• protoplasma: Contigut plasmàtic d'una cèl·lula de naturalesa proteica o lipídica, sense orgànuls.
• protoplast: Cèl·lula vegetal sense la paret.
• protostela: Estela en la qual el teixit vascular forma un cilindre massís que té el xilema al centre envoltat pel floema.
• pruïna: Coberta cèria que recobreix la cutícula de certs òrgans vegetals, com les prunes o les fulles de col.
• pruïnós -osa: Cobert de pruïna.
• psammòfil -a: Sinònim d'arenícola.
• pseudant: Inflorescència que sembla una flor, per exemple, els capítols de moltes compostes.
• pseudocarp: Fruit no constituït exclusivament per l'ovari i les llavors madures.
• pseudohifa: Cadena de cèl·lules amb forma filamentosa que els llevats originen a partir de gemmes que apareixen i que no se separen.
• pseudoparènquima: Fals teixit plectenquimàtic de cèl·lules arrodonides o polièdriques concrescents.
• pseudoparenquimàtic -a: Relatiu al pseudoparènquima.
• pseudoteixit: Fals teixit.
• pseudovivípar -a: Es diu de les plantes que produeixen en el lloc on hi hauria normalment el fruit, petites gemmes o plàntules que desprenent-se serveixen com a òrgans de multiplicació vegetativa. aparentment pot semblar que hi ha hagut germinació de la llavor sobre la planta mateixa.
• pteridòfit: Planta d'organització cormofítica i reproducció per espores.
• pubèrul -a: Proveït de pèls molt fins, curts i escassos.
• puberulent -a: Sinònim de pubèrul.
• pubescència: Conjunt de pèls d'un cos pilós.
• pubescent: Cobert de pèls curts, fins i suaus.
• pulverulent -a: Cobert de pols formada per secrecions cèries i pruïna.
• pulviniforme: En forma de coixinet.
• pulvínul: Adaptació en forma de coixí pròpia de diverses mates amb flor i molses acrocarpes.

Q

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• quimiotip: Es diu de la mateixa espècie botànica que apareix en altres formes a causa de diferències químiques en funció de distintes condicions de creixement.
• quionòfil -a: Es diu de les comunitats vegetals que habiten als llocs coberts per la neu durant una llarga temporada anual.
• quitina: Polímer de la n-acetilglucosamina, principal component de la paret cel·lular de certes algues, líquens i fongs, i de l'exosquelet dels insectes i crustacis.

R

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• rabassa: Part de la soca d'un arbre coberta per la terra i de la qual arrenquen les arrels.
• raça: Qualsevol unitat de classificació taxonòmica dels vegetals inferior a l'espècie.
• racemiforme: Que té forma de raïm.
• racemós -osa: Es diu de les inflorescències l'eix de les quals creix indefinidament.
• radi: Cadascun dels pedicels d'una umbel·la.
• radi medul·lar: Teixit caulinar constituït per cèl·lules parenquimàtiques que es troba entre el xilema disposat en forma de banda radial que arriba fins al còrtex.
• radial: Es diu d'una disposició anàloga a la dels raigs d'una roda; que es desenvolupa uniformement al voltant d'un eix central.
• radiant: Disposat com els radis d'una circumferència.
• radiat -ada: Actinomorf.
• radical: Relatiu a l'arrel.
• radicant: Que produeix o pot produir arrels.
• radicel·la: 1. Arrel petita. 2. Última divisió d'una arrel.
• radícula: 1. Radicel·la. 2. Rudiment radical de l'embrió.
• rafe*: Línia, a manera d'una costura, en la unió de dues parts d'un òrgan. 2 fissura que es forma en la valva del frústul de moltes diatomees, relacionada amb el moviment de reptació.
• rafidi: Cristall d'oxalat càlcic que, reunit en fascicles, es troba a l'interior dels vacúols de certes cèl·lules vegetals.
• raïm: Conjunt de flors o de fruits i també de coses i àdhuc d'animals agrupats a la manera dels grans de raïm.
• Rama: 1. Branca amb fulles. 2. part del corm d'una planta constituït per la tija i les fulles.
• ramificació: 1. Norma de producció de branques i disposició d'aquestes en un vegetal (un arbre, una alga filamentosa) o en una part vegetal (la nervadura d'una fulla). 2. Qualsevol de les branques o de les divisions de vasos i nervis que neixen d'un tronc comú.
• ramificat -ada: Que té branques.
• ramós: Proveït de branques.
• rang: Cadascuna de les jerarquies en la classificació biològica.
• raquis: 1. Nervi principal d'una fronda de falguera que perllonga el pecíol dins el limbe. 2. Eix principal d'una inflorescència.
• receptacle: 1. Tàlem floral. 2. Dilatació de l'eix d'una inflorescència compacta (com és ara el capítol de les compostes), damunt la qual s'insereixen les flors. 3. dilatació del tal·lus de moltes algues brunes fucals, on estan excavats els conceptacles.
• reflex -a: Es diu de la fulla, rama, etc., que es dirigeix enfora i avall.
• regne: En taxonomia, categoria més àmplia utilitzada en la classificació dels éssers vius.
• regular: Sinònim d'actinomorf.
• rel: Part inferior d'una planta fanerògama o d'un pteridòfit, generalment enfonsada a terra, que creix en sentit oposat al tronc, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients.
• relíquia: Es diu de les plantes i de les comunitats que poden considerar-se com a restes d'una flora o d'una vegetació precedents en gran part desapareguda.
• reniforme: Que té forma de ronyó.
• repent: Reptant.
• reptant: Que repta.
• resina: Substància òrganica, generalment d'origen vegetal, que s'endureix a l'aire i que és soluble en alguns dissolvents orgànics però no en aigua.
• resinífer: Es diu dels canals o glàndules que segreguen resina.
• resinós -a: 1. Que té resina. 2. Es diu de les coníferes en general.
• reticle: Malla o xarxa.
• reticulat: Amb els elements disposats com els fils d'una xarxa.
• retinacle: 1. En les orquídies, corpuscle viscós localitzat a la base de les caudícules. 2. Estructura que reté un òrgan o un teixit al seu lloc.
• retrors -a: Dirigit cap a la base de l'òrgan on és inserit.
• retús -usa: D'àpex lleugerament emarginat.
• revers: Cara inferior o dorsal d'una fulla o d'un altre òrgan laminar. oposat a l'anvers.
• revolut -a: Es diu de la fulla que, en la prefoliació, està enrotllada enfora; es diu del marge foliar dels pètals, etc. quan es recorben cap a llur part inferior.
• ripidi: Monocasi les branques del qual neixen alternativament a banda i banda de l'eix i es disposen en un sol pla.
• ritidoma: Conjunt de teixits morts de l'escorça de l'arrel i de la tija, situats per la part exterior del fel·logen.
• rizoderma: Epidermis de l'arrel.
• rizodermis*: Sinònim de rizoderma.
• rizoide: 1. Es diu d'aquella part del cos d'un vegetal no cormofític, com ara una alga, un fong o una molsa, que té una funció comparable a una arrel. 2. Semblant a una arrel.
• rizoma: Tija horitzontal subterrània amb aspecte d'arrel.
• rizomatós -osa: Que té rizoma.
• rodòfit: Divisió d'algues, generalment marines, amb plastidis de color vermellós o violaci a causa de la presència de ficocianines i ficoeritrina i amb un cos vegetatiu d'estructura filamentosa i cicle vital amb carposporòfit.
• rodoplast: Plastidi característic de les algues vermelles que a més de clorofil·la conté ficocianina i ficoeritrina.
• romboïdal: Amb forma de romboide.
• roseta basal*: Conjunt de les fulles aglomerades radialment a la base de la planta o a l'àpex de la tija principal o de les branques laterals. (vegeu també en el seu context)
• rostel: Òrgan de la flor de moltes orquídies que correspon a un estigma estèril i que sol formar una prominència bequeruda en el ginostem.
• rosulat -ada: Proveït de rosetes.
• rotaci -àcia: Es diu de la corol·la gamopètala i actinomorfa de tub curt i limbe pla.
• roureda: Bosc poblat de roures.
• ruderal: En ecologia, pertanyent als voltants dels habitatges i a altres indrets molt alterats per l'acció humana o dels animals domèstics.
• rugós: Amb la superfície plena d'arrugues.
• runcinat -ada: Es diu de la fulla o un altre òrgan laminar divies diu de manera pinnada i amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base.
• rupestre: Planta que es fa a les roques.
• rupícola: Que viu a les roques.

S

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• saba: Líquid compost per aigua i substàncies minerals i orgàniques dissoltes, que circula pels vasos conductors de les plantes.
• sabana: Prat amb grans gramínies i pocs arbres, característic de les zones tropicals, amb poques precipitacions i una estació molt seca.
• sac embrional: En les angiospermes, gametòfit femení situat a l'interior de la nucel·la.
• sac pol·línic: Recipient que conté els grans de pol·len en l'estam.
• sacciforme: En forma de sac.
• sagitat -ada: Es diu de la fulla o altre òrgan laminar que té forma de sageta.
• sàmara: Fruit aqueniforme proveït d'una prolongació membranosa en forma d'ala, la qual facilita la seva dispersió.
• sapròfit: Es diu de l'organisme que viu i es nodreix d'altres organismes morts o de qualsevol mena de restes orgàniques en descomposició, en què troba els elements necessaris i la font d'energia, és a dir, els enllaços químics.
• sarcotesta: Part externa i carnosa d'algunes llavors.
• sarment: 1. Branca allargada i prima. 2. tija de la vinya, llarga i prima, que fa fulles i fruits.
• sarmentós -osa: Proveït de branques llargues, primes i flexibles.
• saxàtil: Que es fa a les roques o als llocs pedregosos.
• sec: Es diu dels fruits que, un cop madurs, tenen consistència més o menys seca perquè totes les seves capes estan formades per cèl·lules mortes.
• secció: Rang taxonòmic intermedi entre el gènere i l'espècie i que sol comprendre un grup d'espècies força afí.
• secundari -a: Es diu de la vegetació o de les comunitats vegetals que apareixen en un lloc com a conseqüència de les alteracions provocades per l'home o per catàstrofes naturals.
• sedós -osa: Es diu d'una superfície coberta de pèls fins i brillants.
• segetal: Es diu de les plantes que creixen o viuen en els camps de cereals, entre les messes.
• segment: 1. Cadascuna de les parts que hom distingeix en el limbe d'una fulla profundament dividida (pinnatisecta, pinnatipartida, etc.). 2. Cadascuna de les porcions ben delimitades (mericarps) d'un loment.
• selva: Formació forestal densa i diversa, poc alterada.
• sement: Sinònim de llavor.
• semiamplexicaule: 1. Fulla sèssil la base de la qual abraça o engloba la meitat de la tija. 2. Gairebé amplexicaule.
• semiínfer -a: Es diu de l'ovari soldat només parcialment amb el tàlem (còncau) de la flor.
• seminal: Relatiu a la llavor.
• semiverticil·lat -ada: Que fa mitjos verticils.
• sèpal: Qualsevol de les peces que componen el calze d'una flor.
• sepaloide: Que té aspecte de sèpal.
• septat -ada: Es diu de l'òrgan amb septes.
• septe: 1. Paret que separa dues cavitats o dues masses de teixit més tou. 2. Envà.
• sèrie: Conjunt de les comunitats vegetals que succeeixen en els temps en un mateix lloc quan la vegetació evoluciona des d'estadis inicials o secundaris vers estadis més madurs (sèrie progressiva) o viceversa (sèrie regressiva).
• serpentejant: Anar, estendre's, segons una línia sinuosa. llargament reptant.
• septicida: Tipus de dehiscència d'un fruit, quan aquest es divideix en dos seguint un pla de simetria que correspon a la concrescència de les parets de dos carpels contigus.
• sèric -a: Cobert de pèl molt fi, curt i aplicat a la superfície.
• serpentejant: De creixement reptant, formant ondulacions.
• serrat -ada: Es diu de les fulles o altres òrgans els marges de les quals presenten dents agudes i molt pròximes, com les d'una serra.
• serrulat -ada: Finament serrat.
• sèssil: Desproveït de peduncle, pecíol o altra mena de suport.
• seta: Pèl llarg i rígid similar a una cerra. 2. Pedicle filamentós que sosté la càpsula esporífera dels esporòfits de les molses i hepàtiques.
• setaci -àcia: Fi i rígid com una seta.
• setós -osa: Proveït de pèls rígids o setes.
• sexual: Es diu de la reproducció en la qual té llo aparellament sexual.
• siconi: Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o menys carnós, amb una obertura apical, a les parets internes del qual són inserits els fruits veritables, com és el cas de la figa.
• sifonal: 1. Relatiu al sifó. 2. Es diu de les algues que tenen el tal·lus format per filaments cenocítics.
• sifonat -ada: amb estructura sifonal.
• silicícola*: Es diu de la planta que habita en sòls rics amb sílice i en conseqüència en pH lleugerament àcid. (vegeu en el seu context)
• silícula: Síliqua que és gairebé tan ampla com llarga.
• síliqua: Fruit capsular allargat, bicarpel·lar i dehiscent en dues valves.
• silvicultura: Ciència que estudia el maneig i el conreu dels boscs.
• simbiont: Organisme que viu en simbiosi.
• simbiosi: Vida en comú de dos organismes que es beneficien un de l'altre.
• simbiòtic-a: 1. Relatiu a la simbiosi. 2. Que viu en simbiosi.
• simetria bilateral: Classe de simetria amb dos plans de simetria.
• simètric -a: Amb simetria.
• simpètal -a: De pètals soldats formant una sola peça.
• simple: No dividit en parts; dit especialment de les fulles i altres òrgans laminars.
• simpodi: Tipus de ramificació en què els successius eixos aturen el creixement i són substituïts per eixos laterals.
• simpòdic: Relatiu al simpodi.
• sinapsi: Zona de la paret cel·lular a través de la qual es comuniquen els citoplasmes de dues cèl·lules veïnes (és pròpia de les algues vermelles).
• sincàrpic: Que té els carpels concrescents en un sol ovari.
• sincici: Massa protoplasmàtica plurinucleada originada per mitjà de repetides divisions d'una cèl·lula original i de les seves descendents.
• sinèrgida: Qualsevol de les dues cèl·lules situades, en el sac embrionari, al costat de l'ovocèl·lula.
• sinfisandre: D'estams soldats entre ells.
• singàmia: 1. Unió de dos gàmetes en el procés de formació del zigot. 2. reproducció sexual.
• singenèsic -a: D'anteres soldades entre elles.
• sinònim -a: Nom científic d'un tàxon que no és correcte segons les normes de nomenclatura botànica.
• sintaxon: Es diu de la comunitat d'espècies, generalment plantes. Es distingeixen l'associació i l'aliança com a unitats fonamentals.
• sintaxonomia*: Es diu de l'estudi de la classificació de les comunitats d'espècies, particularment de les plantes, d'acord amb les seves semblances i diferències a través de l'acte de nomenar i assignar comunitats a certs sintàxons.
• sintipus: Sèrie d'espècimens utilitzats per descriure a una espècie o una subespècie, sempre que l'autor no inclogui l'holotip.
• sinuat -ada: Que té les vores sinuoses.
• sinuós -osa: Amb lòbuls rodons.
• sinus: Entrant del marge d'una fulla o d'un altre òrgan. escotadura.
• sistemàtica: Ciència que estudia la classificació dels organismes vegetals.
• soca: 1. Part inferior llenyosa d'un arbre o arbust. 2.
• solc: Fissura o esquerda.
• solcat-ada: Amb solcs més o menys profunds.
• solifluxió: Moviment en massa de la part superficial del sòl quan adquireix consistència pastosa per efecte del glaç i desglaç als vessants molt pendents.
• soma: Cos.
• somatogàmia: Tipus de reproducció sexual típica dels basidiomicets, que consisteix en la fusió de les hifes compatibles, les quals formen un miceli dicariòtic.
• soredi: Estructura dels líquens constituïda per una o diverses cèl·lules d'alga, embolicades per hifes de fong i de multiplicació vegetativa.
• sorosi: Infructescència carnosa derivada de la concrescència de diversos fruits simples entre ells i amb l'eix comú.
• sorus: Qualsevol dels grups d'esporangis que apareixen al revers de les fulles de moltes falgueres, de forma i aspecte característics.
• sotabosc: Vegetació de tipus arbustiu i herbaci que es forma sota l'estrat arbori d'un bosc.
• subalpí -ina: Estatge de vegetació caracteritzat pels boscos de coníferes. Als Pirineus ocupa sobretot altituds compreses entre 1600 i 2300 m.
• subarbust: Planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní (mata).
• subcosmopolita: Quasi cosmopolita.
• súber: Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l'epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel·logen.
• suberina: Ester polimèric d'àcids grassos i oxoàcids, característic del suro, que es troba a la paret de moltes de les cèl·lules del súber.
• suberós -osa: 1. Semblant al suro. 2. Que conté súber.
• subespècie: Categoria taxonòmica entre l'espècie i la varietat.
• subespontani -ània: Planta no originària d'un territori però establerta en ell i on es reprodueix de forma espontània, com les plantes autòctones d'aquell indret.
• subfamília: Rang taxonòmic intermedi entre la família i el gènere.
• subglobós -osa: Quasi esfèric.
• subglobulós -osa: Subglobós.
• submediterrani -ània: 1. Es diu de la província que comprèn el territori on es produeix la transició entre la vegetació eurosiberiana i la mediterrània. 2. Es diu de les plantes i de la vegetació, que predominant són caducifòlies, que troben el millor per a desenvolupar-se en els territoris de trànsit entre la vegetació eurosiberiana i la mediterrània.
• submontà -ana: Subdivisió de l'estatge montà, zona inferior d'aquest.
• subnival: Estatge de vegetació típic de la zona més alta de l'estatge alpí, amb clapes disperses de vegetació o plantes aïllades. Comença en la zona de les neus persistents. Als Pirineus aquest estatge només es dóna a partir dels 3.000 m d'altitud, en els cims més alts.
• subsèssil: Gairebé sèssil.
• substrat: Terreny que serveix de suport d'una planta.
• subulat -ada: Estretit cap a l'àpex per acabar en una fina punta.
• successió: Procés pel qual unes comunitats es substitueixen per unes altres de manera natural en un ecosistema.
• suculent -a: Es diu de les fulles (i altres òrgans vegetals) que contenen una gran quantitat de teixits aqüífers, la qual cosa fa que siguin molt gruixudes. i abundants en suc.
• sufruticós -osa: Es diu de la planta herbàcia amb la part basal lignificada.
• súper -a: Es diu de l'ovari o gineceu unit al tàlem només per la base, de manera que resta per sobre dels altres verticils florals.
• sureda: Bosc format per sureres.
• sutura: Línia que s'observa als marges concrescents dels carpels.

T

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• taca: Sinònim de màcula.
• taigà: Bosc d'avets i d'altres coníferes propi de les terres fredes boreals.
• tàlem: Part apical d'un peduncle o d'un pedicel, sovint eixamplada, on s'insereixen els verticils florals.
• tal·lòfit: Vegetal amb tal·lus (la major part de les algues i dels fongs).
• tal·lós -osa: Es diu de l'organisme que té tal·lus.
• tal·lus: Aparell vegetatiu d'organització relativament simple, pluricel·lular, amb parts poc o molt diferenciades morfològicament i funcionalment (però mai constituït per arrel, tija i fulles veritables), propi de les algues pluricel·lulars, fongs i líquens.
• taní: Conjunt d'èsters amb propietats antisèptiques que es troben en diverses parts de les plantes com l'escorça i el xilema.
• tapet: Capa cel·lular que es troba envoltant les cèl·lules mare dels grans de pol·len i de les espores de les falgueres, que contribueixen al desenvolupament d'aquestes.
• tàxon: Qualsevol entitat taxonòmica reconeguda pels codis internacionals de nomenclatura botànica, zoològica i bacteriològica.
• taxonomia: 1. Part de la història natural que tracta de la classificació dels animals i de les plantes. 2. Classificació, les seves lleis i els seus principis.
• teca: 1. Qualsevol de les meitats de l'antera que porten els sacs pol·línics. 2. Qualsevol de les dues parts encaixades del frústul de les diatomees.
• tector: Es diu de la part d'un vegetal que té una funció protectora o de cobriment (per exemple, les fulles).
• tegument: 1. Qualsevol de les diverses parts orgàniques, peces o cobertes protectores de les plantes. 2. Coberta, sovint doble, que protegeix el primordi seminal.
• teixits: Qualsevol dels diversos agregats de cèl·lules que formen les parts anatòmiques dels cossos organitzats.
• telecòria:
• tèpal: Qualsevol de les peces d'un periant homoclamidi o monoclamidi.
• termòfil -a: Es diu de l'organisme de llocs càlids i que no tolera bé el fred.
• ternat -ada: Disposat de tres en tres.
• teròfit: Planta anual que completa el seu cicle vital, des de la germinació fins a la fructificació, en un sol període vegetatiu, en menys d'un any, i tot seguit mor.
• terpè: Nom genèric dels hidrocarburs de fórmula general (C5H8)n, que ocorren en la majoria d'olis essencials i d'oleoresines, i per tant en les plantes.
• terrícola: Es diu dels organismes que viuen al sòl.
• tètrada: Conjunt de quatre cèl·lules originades per meiosi d'una cèl·lula mare.
• tetràgon -a: Amb quatre angles.
• tetraqueni: Fruit format per quatre aquenis.
• tetradínam -a: Que té sis estams, quatre més llargs que els altres dos.
• tetràmer -a: Que consta de quatre parts o peces.
• tetràspora: Espora haploide que es produeix meiòticament en un tetrasporangi d'algunes algues vermelles.
• tija: òrgan de les plantes cormofítiques, generalment cilíndric i aeri, que porta les fulles.
• tilacoide: Invaginació en forma de sac de la membrana interna del plastidi, on es troben els pigments fotosintètics.
• timoneda: Matollar de farigola.
• tipificació: Elecció d'un tipus nomenclatural per a definir un tàxon.
• tipus nomenclatural: Exemplar que s'escull com a representatiu i en el qual es basa la descripció d'un tàxon.
• tissular: 1. Relatiu als teixits orgànics. 2. Hístic, de la naturalesa dels teixits orgànics.
• toment: Conjunt dens de pèls que formen com una borra.
• tomentós -osa: Cobert de tricomes molt atapeïts i curts.
• torba: Matèria carbonosa i fosca que es forma en sòls molt humits i als aiguamolls per descomposició lenta dels residus vegetals.
• torbera: Associació de molses del gènere Sphagnum, on la descomposició de la vegetació produeix torba.
• tortuós -osa: Doblegat successivament de manera irregular.
• torulós -osa: Que presenta protuberàncies seriades com un collaret o rosari. moniliforme.
• toxicosi: Intoxicació per substàncies tòxiques, gèrmens vius o alteracions de productes que s'han ingerit.
• translúcid -a: Que deixa passar la llum.
• transpiració: Procés fisiològic consistent en l'eliminació per evaporació d'una gran part de l'aigua absorbida per les plantes.
• tràquea: Vas llenyós obert i allargat, format per la superposició de cèl·lules mortes que han perdut les parets transversals.
• traqueida: Vas llenyós unicel·lular de parets transversals obliqües, generalment proveïdes de porus areolats.
• traqueòfit: Sinònim de cormòfit.
• tricoc -a: Amb tres cocs.
• tricògina: Prolongació en forma de filament que tenen els gametocists femenins de les algues roges i alguns ascomicets per a captar un espermaci.
• tricoma: Formació epidèrmica semblant a un pèl.
• trífid -a: Es diu de l'òrgan dividit en tres lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.
• trifoliat -ada: compost de tres folíols.
• trifoliolat -ada: Es diu de la fulla composta de tres folíols.
• trigenètic -a:
• trígon -a: 1. Triquetre. 2. Amb tres angles aguts.
• trilobat -ada: Dividit en tres lòbuls, proveït de tres lòbuls.
• trímer -a: Que consta de tres parts o peces.
• tripinnat -ada: 1. Tres cops pinnat. 2. Es diu de la fulla amb la nervadura tres vegades pinnada.
• triploide: Es diu de la cèl·lula o de l'organisme que té triploïdia.
• triploïdia: Poliploïdia especial, en què la dotació cromosòmica és triple i l'organisme, anomenat triploide, té en totes i cadascuna de les cèl·lules tres jocs de cromosomes.
• triquetre: Trígon, que presenta tres angles aguts.
• trisecte -a: Es diu de les fulles dividides en tres segments que atenyen el nervi medial.
• tronc: Tija principal lignificada i rígida dels arbres i alguns arbusts.
• tropisme: Corbatura o moviment d'un organisme fix o d'un òrgan vegetal causat per un estímul.
• truncat-ada: Es diu de les fulles i altres òrgans terminats en una vora o secció transversal recta o plana, com si haguessin estat escapçats.
• tub: Part tubulosa d'una corol·la gamopètala o d'un calze de sèpals soldats.
• tub cribrós: Cèl·lula floemàtica allargada, especialitzada en la conducció de la saba elaborada.
• tub pol·línic: Protrusió allargada i vacuolitzada que transporta els gàmetes masculins en les plantes amb llavor i que s'origina a partir de la cèl·lula vegetativa del gametòfit masculí que es forma en el gra de pol·len.
• tubercle: Òrgan caulinar subterrani, engruixit i amb un parènquima carregat de substàncies de reserva.
• tuberculat-ada: Proveït de tubercles (prominències arrodonides) a la seva superfície.
• tuberiforme: Es diu de l'òrgan que té forma de tubercle.
• tuberós-osa: 1. Que té tubercles. 2. Tuberiforme. 3. Recobert de tubercles o tuberositats, nodós.
• tubular: En forma cilíndrica, de tub.
• tubuliflor -a: 1. Que presenta corol·la tubular (sinònim de tubiflor). 2. Es diu de les plantes de la família de les compostes que tenen les flors del capítol, o si més no les del disc central, tubulars.
• tubulós -osa: Semblant a un tub; compost de parts tubulars.
• tundra: Comunitat vegetal formada per molses i líquens, sense arbres, pròpia de les terres àrtiques.
• túnica: Embolcall o tegument. 2. Cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs i que envolten l'ull central.
• tunicat -ada: Es diu de l'òrgan que presenta túnica.
• turgència: Inflament d'una cèl·lula vegetal per excés d'hidratació del protoplast.
• turgent: Inflat per excés d'aigua..
• turió: Brot tendre que neix d'un rizoma.

U

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• umbel·la: Inflorescència en què els pedicels arrenquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud.
• umbel·la composta*: Umbel·la que té els radis terminats en una umbèl·lula.
• umbel·liforme: En forma d'umbel·la.
• umbèl·lula: Umbel·la que hi ha a l'extrem de cada radi d'una umbel·la composta.
• umbilicat - ada: Es diu de l'òrgan o la part vegetal que presenta una depressió comparable a la del llombrígol. 2. En els líquens, es diu del tal·lus còncau i unit al substrat per un sol punt.
• uncinat -ada: Es diu del pèl, o altra estructura, que és encorbat de la punta, com un ganxo.
• ungla: part inferior, generalment estretida, d'un pètal.
• unilabiat -ada: Es diu de la corol·la o del calze zigomorfs que tenen només un llavi.
• uniseriat: Disposat en una fila o sèrie.
• unisexual: Es diu de l'organisme que només té un aparell reproductor masculí o bé femení.
• urceolat -ada: En forma d'olla o de gerro panxut.
• urticant: Que produeix una pruïja similar a la que produeixen les ortigues. 2. Agent que pot produir urticària.
• utricle: Embolcall vesiculós de l'ovari, i posteriorment del fruit, de les plantes del gènere Carex.

V

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• vacúol: Espai intracel·lular protoplasmàtic en el qual s'acumulen substàncies líquides o gasoses, o productes sòlids.
• vacuoma: Conjunt de vacúols d'una cèl·lula.
• vaginat -ada: Fulla o altre òrgan proveït d'una beina.
• val·lècula: 1. Solc a la tija dels equisets. 2. En el fruit de les umbel·líferes, solc comprès entre dues costes.
• valva: 1. Qualsevol de les parts que es formen en obrir-se els fruits secs i dehiscents longitudinalment. 2. Cara superior o inferior del frústul de les diatomees, normalment perpendiculars a les bandes laterals (pleures) per on s'encaixen les dues teques.
• variegació: Coloració irregular dels òrgans vegetals i que apareix en forma de taques on les cèl·lules no produeixen pigment.
• variegat -ada: Es diu de la planta que presenta variegació.
• varietat: Categoria taxonòmica inferior a la subespècie que presenta algun tret morfològic diferencial.
• vas: Cèl·lules conductores del xilema, alineades a manera de tub, una al costat de l'altra.
• vascular: Relatiu o pertanyent als vasos de les plantes.
• vegetació: Conjunt que formen les plantes que viuen en una regió determinat formant una comunitat dinàmica.
• vegetal: Organisme fotosintèntic, terme que inclou els cianobacteris, les algues i les plantes.
• vegetatiu -iva: Que fa totes les funcions vitals característiques d'un vegetal, excepte la reproducció sexual.
• vel: Es diu de la membrana semblant a un tel que pot recobrir alguns òrgans o estructures vegetals, sobretot fongs.
• vel universal: Es diu del vel format d'hifes que embolcalla el carpòfor d'alguns fongs basidiomicets des del pileu fins el peu.
• vellutat* -ada: Suau al tacte com el vellut.
• vena: Nervi.
• vernació: Sinònim de prefoliació.
• vernal: Que es desenvolupa o floreix per la primavera.
• verrucós** -osa: Cobert de prominències semblants a les berrugues.
• verticil: Conjunt de fulles o d'òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
• verticil·lastre: Conjunt d'òrgans que en aparença formen un verticil.
• verticil·lat -ada: Disposat en verticil.
• vesiculós -osa: Inflat en forma de vesícula o sac.
• vestigial**: Poc desenvolupat, rudimentari.
• vicariança: Relació entre espècies molt properes però que estan separades geogràficament i que descendeixen d'un ancestre comú.
• vicariant: Es diu de les espècies concretes que intervenen en una relació de vicariança.
• vil·là: Apèndix terminal de certs fruits, provinent del calze d'una flor d'ovari ínfer, format per pèls, setes o esquames o per una coroneta membranosa, sinònim de papus.
• vil·lós** -osa: Pilós.
• vita (oleífera): conducte secretor de les umbel·líferes (i dels fruits d'algunes compostes).
• vivaç: 1. Es diu de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. 2. Perenne.
• vivípar -a: Que presenta viviparisme.
• viviparisme: Propietat de les plantes que fan llavors que germinen sobre la pròpia planta, abans de dispersar-se, i amb això el que es dissemina és una plàntula.
• voluble**: Es diu de la tija i de la planta enfiladissa que s'entortolliga en el suport.
• volutina: Material de reserva de polifosfat que forma grànuls en el citoplasma dels cianobacteris.
• volva: Estructura en forma de bossa al voltant d'alguns bolets, que és la part persistent del vel universal.

X

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• xantofil·la: Pigment de tipus carotenoide que apareix en moltes plantes conjuntament amb els carotens.
• xancre: En botànica tipus de necrosi cortical del tronc i les branques d'un arbre sovint acompanyada d'hipertròfies i d'esquerdes longitudinals.
• xarxa: En botànica es diu d'aquells sistemes reticulats de relacions entre conjunts definits per la taxonomia.
• xenogàmia: Sinònim d'al·logàmia.
• xeroacàntic -a: Relatiu o pertanyent a les formacions de mates espinoses en coixinet pròpies de l'alta muntanya mediterrània.
• xeròfil -a: Es diu d'un organisme que viu en indrets molt secs.
• xeròfit: Planta de tipus xeròfila.
• xeromorf -a: Es diu de les plantes que tenen l'aspecte típic de les plantes que viuen en ambients secs.
• xeròter -a: Es diu de les muntanyes no tropicals en les quals l'estació càlida de l'any és seca i per tant les plantes hi pateixen una època d'eixut estival.
• xilema: Conjunt de vasos llenyosos, parènquima i elements esquelètics i ocasionalment glandulars que juntament amb el floema constitueixen el sistema conductor que porta la saba bruta i fa ensems funcions de sosteniment, constituït per cèl·lules mortes de parets rígides, gruixudes i lignificades.
• xilemàtic-a: Relatiu o pertanyent al xilema.
• xilologia: Ciència que s'ocupa de l'estudi del xilema o de la fusta en general.
• xuclador: Haustori d'una planta paràsita originat per modificació d'una arrel.

Z

Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z — Especials Inici — vegeu també — enllaços externs

• zigomicet: Fong de la divisió dels zigomicots, de miceli no septat, que es reprodueixen típicament per esporangis, per la fusió o conjugació de dos gametangis i formant espores aèries no flagel·lades.
• zigomorf: Es diu d'un organisme, d'un òrgan o d'una part orgànica que té un sol pla de simetria.
• zigot: Cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació, ou.
• zonació: Distribució de la vegetació en zones o bandes al llarg d'un gradient fort de canvi dels factors físics o climàtics, com ara la temperatura, la humitat, etc.
• zoocecidi: Cecidi produït per un paràsit animal.
• zoocòria: Disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals duta a terme pels animals.
• zoofília: Pol·linització realitzada mitjançant la intervenció dels animals.
• zoòspora: espora flagel·lada o ciliada.

Bibliografia

• Aguilella, Antoni; Puche, Felisa. Diccionari de botànica. Col·lecció: Educació (sèrie materials). Publicacions de la Universitat de València, 2004. ISBN 9788437059150. 
• Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
• Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 

Enllaços externs

• Botanical Visual Glossary