Vés al contingut

Alta muntanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen.

En guies de natura generalistes als Països Catalans, l'alta muntanya es correspon als termes més tècnics dels estatges subalpí i alpí. És a dir, més o menys per sobre dels 1.600 metres,[1][2] depenent del microclima i l'encarament (solana, obaga), etc. En llocs amb muntanyes més altes o de contrades més boreals o septentrionals, també inclouria l'estatge nival.

Per sota de l'alta muntanya es troba la muntanya mitjana (o estatge montà), seguida de la terra baixa (o estatge basal).[2]

Perills associats

[modifica]

Alguns dels perills que es poden experimentar a l'alta muntanya són:

Referències

[modifica]
  1. "Habitats i vegetació" Arxivat 2020-01-30 a Wayback Machine., a Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, GenCat. [Accedit el 14-09-2020].
  2. 2,0 2,1 Estatges de vegetació. Tipus de boscos, a Els bolets dels nostres boscos, Associació Micològica Joaquim Codina. [Accedit el 14-09-2020].

Vegeu també

[modifica]