Vés al contingut

Estronciochevkinita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEstronciochevkinita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Sr,La,Ce,Ca)₄Fe²⁺(Ti,Zr)₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₈
Epònimchevkinite mineral group (en) Tradueix i estronci Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusCerro Sarambi, Departament de Concepción, Paraguai
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.70 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.8.2
Heys14.9.24
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,56Å; b = 5,7Å; c = 11,1Å; β = 100,32°
Grup espacialgrup espacial P2₁/a Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Duresa5 a 6
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró
Diafanitatopaca
Impureses comunesAl, Y, Cr, Mn, Ba, Na
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-009
Any d'aprovació1983
SímbolScvk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'estronciochevkinita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la perrierita, dins del grup de la chevkinita. Va ser anomenada així l'any 1983 per Stephen E. Haggerty i Anthony N. Mariano en honor de Konstantin Vladimirovich Chevkin, i per la dominància de l'estronci en la composició.

Característiques

[modifica]

L'estronciochevkinita és un silicat de fórmula química (Sr,La,Ce,Ca)₄Fe2+(Ti,Zr)₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronciochevkinita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), jinshajiangita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma en les bandes més màfiques de dics de fenita que es formen radialment al voltant de carbonatites. S'ha trobat associada a sanidina, egirina, nefelina, hematites, zeolites i loparita rica en estronci.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Strontiochevkinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Strontiochevkinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 26 desembre 2015].