Vés al contingut

Marianoïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMarianoïta
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula químicaNa₂Ca₄(Nb,Zr)₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄
EpònimAnthony N. Mariano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLlac Prairie, Àrea del llac Killala, Districte Thunder Bay, Ontario, Canadà
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.17 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,8459(15) Å; b = 10,2260(14) Å; c = 7,2727(10) Å; β = 109,332(3)°
Grup puntual2 - esfenoide
Colorgroc molt clar
Macleslamel·lar en seccions primes {100}
Exfoliaciódistinct/good - distinct en (010)
Fracturairregular, desigual
Duresa6
Lluïssorvítria, grassa
Diafanitattranslúcida
Densitat3,45 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,700 nβ = 1,715 nγ = 1,725
Birefringènciaδ = 0,025
Pleocroismeno pleocroica
Angle 2Vmesurat: 80°, calculat: 78°
Més informació
Estatus IMAmineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2005-005a
SímbolMri Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La marianoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el seu nom per Anthony Nicola Mariano (1930-), mineralogista, geòleg i petrògraf nord-americà, en reconeixement a les seves contribucions a l'estudi de les roques alcalines i de les carbonatites. Mariano és expert en elements de terres rares (REE), niobi, tàntal i altres metalls rars. Va ser descoberta a les carbonatites del Llac Prairie, a l'àrea del llac Killala, al districte de Thunder Bay, a Ontario, Canadà. Aquesta espècie va ser descreditada per l'IMA l'any 2020 en ser idèntica a la wöhlerita.[2]

Característiques

[modifica]

La marianoïta és un silicat de fórmula química Na₂Ca₄(Nb,Zr)₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005, i publicada per primera vegada el 2008.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marianoïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Marianoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2017].
  2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 57» (en anglès). Mineralogical Magazine, 84, 5, NaN, pàg. 791–794. DOI: 10.1180/mgm.2020.73 [Consulta: 4 gener 2021].
  3. Chakhmouradian, A. R.; Mitchell, R. H.; Burns, P. C.; Mikhailova, Y.; Reguir, E. P. «MARIANOITE, A NEW MEMBER OF THE CUSPIDINE GROUP FROM THE PRAIRIE LAKE SILICOCARBONATITE, ONTARIO». The Canadian Mineralogist, 46, 4, 01-08-2008, pàg. 1023–1032. DOI: https://doi.org/10.3749/canmin.46.4.1023 [Consulta: 31 març 2024].