Vés al contingut

Epistolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEpistolita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Na☐)Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)O₂(OH)₂(H₂O)₄
Epònimcarta Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusNunarssuatsiaq, fiord Tunulliarfik, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.30
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.7.1
Heys17.8.1
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 5,41Å; b = 7,08Å; c = 12,07Å; α = 103,03°; β = 96,03°; γ = 88,36°
Grup espacialgrup espacial 1 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, gris groguenc, beix rosat, bronze, platejat en {001}
Duresa2,5 a 3
Lluïssorsedosa, nacrada
Diafanitattranslúcida, opaca
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,610 nβ = 1,650 nγ = 1,682
Birefringènciaδ = 0,072
Angle 2Vmesurat: 60°, calculat: 80°
Dispersió òpticarelativament forta
Impureses comunesAl, Ta, Fe, Mn, Mg, Ca, K, F, P
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2016 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1897
SímbolEpi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'epistolita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Va ser anomenada en honor del mot grec ἐπιστολή (epistolē, carta), degut a la seva forma rectangular, plana i de color blanc.[1]

Característiques

[modifica]

L'epistolita és un sorosilicat de fórmula química (Na☐)Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)O₂(OH)₂(H₂O)₄. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són rectangulars i tabulars en (001), de fins a 5 cm. També apareix en forma de plaques irregulars i masses laminars corbes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epistolita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

L'epistolita és un mineral de baixa temperatura que es forma en pegmatites alcalines, albitites, xenòlits de sodalita i filons hidrotermals.[2] Va ser descoberta a Nunarssuatsiaq, al fiord Tunulliarfik (Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, altres indrets de Groenlàndia i Rússia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, albita, murmanita, esfalerita, pectolita manganèsica, neptunita, steenstrupina, sodalita, eudialita i nenadkevichita.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Epistolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Epistolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 8 juliol 2018].