Vés al contingut

José García Hernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé García Hernández
Biografia
Naixement19 març 1915 Modifica el valor a Wikidata
Guadalajara (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 2000 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de la Governació
3 gener 1974 – 12 desembre 1975
← Carlos Arias NavarroManuel Fraga Iribarne →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
← Carlos Arias NavarroFernando de Santiago y Díaz de Mendívil, Manuel Fraga Iribarne →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1947 – Felipe Solano Antelo →
President de la Diputació Provincial de Guadalajara
22 octubre 1941 – 24 abril 1947
Governador civil de la província de Las Palmas
Governador civil de la província de Lugo
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat de l'Estat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

José García Hernández (Guadalajara, 19 de març de 1915 - Madrid, 5 de febrer de 2000) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre de Governació[1] i vicepresident espanyol entre el 3 de gener del 1974 i el 12 de desembre del 1975.

Biografia

[modifica]

Va presidir la Diputació Provincial de Guadalajara (1941-1946) i va ser Governador Civil de Lugo (1947-1949)[2] i Las Palmas (1949-1951), càrrec aquest darrer que substituí per la Direcció General d'Administració Local.

El gener de 1974 fou nomenat Ministre de Governació i Vicepresident del Govern per Carlos Arias Navarro, el qual havia coincidit amb ell en l'etapa en què tots dos eren Governadors Civils.

La seva gestió al capdavant del Ministeri de la Governació va caracteritzar-se per un enduriment de l'autoritarisme, marcat per les execucions de Salvador Puig Antich i Heinz Chez (1974) i Angel Otaegi Etxeberria, Xosé Humberto Baena Alonso, Ramón García Sanz, José Luis Sánchez Bravo i Jon Paredes Manot (1975). Aquests darrers varen ser processats i condemnats seguint un decret llei antiterrorista publicat pel seu Ministeri que autoritzava la celebració de consells de guerra sumaríssims contra civils per accions armades contra el règim.

Fou destituït al desembre del 1975 quan va constituir-se el primer govern de la Monarquia i succeït per Manuel Fraga Iribarne. Conseller-delegat del Banco Exterior de España, durant uns mesos del 1976 i 1977[3] n'ocupà la presidència. El 1978[4] presidia el consell d'administració de Naviera de Canarias S.A.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Santiago Vallejo Heredia
Governador civil de Lugo
Escut de l'estat espanyol

28 de març de 1947- 26 de juliol de 1948
Succeït per:
José del Valle Vázquez
Precedit per:
Enrique Olagüe Arnedo
Governador civil de Las Palmas
Escut de l'estat espanyol

26 de juliol de 1948- 2 d'agost de 1951
Succeït per:
Evaristo Martín Freire
Precedit per:
José Fernández Hernando
Director general d'Administració Local
Escut de l'estat espanyol

2 d'agost de 1951- 1957
Succeït per:
'
Precedit per:
Carlos Arias Navarro
Ministre de la Governació
Escut de l'estat espanyol

1974- 1975
Succeït per:
Manuel Fraga Iribarne