Vés al contingut

Organisme aerobi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

S'anomenen aerobis o aeròbics a aquells organismes que viuen en aerobiosi, és a dir, que només són capaços de viure o desenvolupar-se en presència d'oxigen,[1] ja que utilitzen aquesta molècula per a la respiració.

Aquests organismes es caracteritzen per realitzar la respiració aeròbica, procés pel qual, un compost s'oxida utilitzant l'oxigen com a acceptor final d'electrons. Aquesta oxidació, permet alliberar molta més energia que la que s'allibera en processos com la fermentació.[2]

Tipus d'organismes aerobis

[modifica]
E.coli i M. luteus

Els organismes aerobis poden ser de tres tipus: aerobis estrictes (o obligats),[3] aerobis facultatius i microaeròfils. Els aerobis estrictes requereixen oxigen per a l'oxidació de substrats durant la respiració cel·lular. El aerobis facultatius poden utilitzar l'oxigen per a obtenir energia, però també altres mecanismes com ara la respiració anaeròbica o la fermentació. I els microaeròfils necessiten concentracions d'oxigen per a viure, però en quantitats inferiors a l'atmosfèrica (al voltant del 5 per cent).

Hi ha un tipus de microorganismes, anomenats «aerotolerants», que poden viure en presència d'oxigen però no es consideren aerobis perquè no utilitzen l'oxigen com a acceptor final d'electrons, sinó que duen a terme la fermentació.

Tipus Requeriment d'oxigen Tipus de metabolisme Exemple
Aerobis estrictes Respiració aeròbica Micrococcus luteus
Aerobis facultatius No Respiració aeròbica i anaeròbica. Fermentació Escherichia coli
Microaeròfils Sí, però a baixa concentració Respiració aeròbica Spirillum volutans

Respiració aeròbica

[modifica]

És un procés d'oxidació-reducció o altrament dit, una reacció redox, en què l'oxigen molecular (O₂), que presenta un potencial de reducció molt electropositiu, s'utilitza com a acceptor d'electrons, alliberant com a resultat grans quantitats d'energia.

La respiració aeròbica té el seu inici en el procés de la glicòlisi, via metabòlica que regula la transformació d'una molècula de glucosa, a piruvat o àcid pirúvic mitjançant el procés d'oxidació per tal d'obtenir energia en forma de trifosfat d'adenosina (ATP). Altres processos que engloba la respiració aeròbica i que permeten als organismes aerobis obtenir energia són el cicle de Krebs i la fosforilació oxidativa.

Referències

[modifica]
  1. Palasi, Antoni Aguilella; Pinazo, Felisa Puche. Diccionari de botànica. Universitat de València, 2011-11-28. ISBN 9788437086392. 
  2. Hentges, David J. Anaerobes: General Characteristics. 4th. Galveston (TX): University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996. ISBN 0963117211. 
  3. «Aerobi estricte». Diccionari General DCT. [Consulta: 30 abril 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Madigan, M.T., Martinko, J.M. i Parker, J. (1997). Brock. Microbiologia de los microorganismos. Ed. Prentice Hall Iberia. (ISBN 84-89660-36-0)