Vés al contingut

haver

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /əˈβɛ/
balear /əˈvə/, /əˈvɛ/
alguerès /aˈver/
Occidental:  nord-occidental /aˈβe/
valencià /aˈveɾ/, /aˈβe/

Verb[modifica]

haver aux. ‎(impersonal haver-hi)

  1. Constitueix, juntament amb el verb en participi, els temps compostos dels verbs.
    Ha cantat una cançó
  2. Estar concretament.
    A la reunió hi havia tres-centes persones.
  3. existir
    Hi ha raons per les quals no vull anar-hi.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: he, ha, hem

Compostos i expressions[modifica]

Verb[modifica]

haver trans.

  1. Tenir en possessió.

Conjugació[modifica]

Vegeu la conjugació de heure ‎(oriental) o haure ‎(occidental).

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

haver m. ‎(plural havers)

  1. Possessió d'algú, moble o immoble.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ha·ver (2)

Vegeu també[modifica]