Vejatz lo contengut

Elephantidae

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Elephantidae
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Elefant

[[Categoria:Article amb taxobox-
  1. F6EBE4]]
|----- | valign="middle" colspan="2" class="" style="padding: 0 0.5em; text-align: center; vertical-align: middle; font-size: 1em; line-height: 1em; height: 25px; font-weight: bold; background-color: #FFCC99; color: #000000;" | Taxons de reng inferior |----- | colspan="2" | |-----
Classificacion
Règne Règne de precisar
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Mammalia
Òrdre Proboscidea
Familha Elephantidae

La familha elephantidae qu'amassa los animaus existint designats dens la lenga usuau dab lo mot d'elefant e tanben un gran nombre d'animaus fossils (com los genres genres Stegodon e Mammuthus extincts desempuish lo pleistocèn).

Los elefant qu'èran d'autes còps classats dehens la familha deus Pachydermata (los paquidèrmas etimologicament los animaus "de pèth espessa" amassa dab los hippopotamidae, tan vau díser los ipopotams) mes lo concèpte d'aquesta familha qu'ei uei abandonat per'mor qu'amassava bèstias d'origina filogenetica diferentas.

La familha deus elefantidae qu'ei actualament compausada de 2 genres:

Los elefants que son los animaus terrèctres màgers e, adultes e en bona santat, n'an pas nat predator. Que son miaçat per l'òmi totun, per'mor d'ua coexisténcia a còps mauaisida e per'mor de la valor de las loas caishilas qui son expleitadas entà lo lor evòri (qui lo son comèrci b'ei vedat au nivèu internacionau e remplaçat peu corosò tanben conegut com l'evòri vegetau).

La gestacion de l'elefant qu'ei haut o baish de 22 mes (la mei longa enter los animaus terrèstres) e lo son cervèth qu'ei un deus tres certvèth mei desvolopat dens lo regnat viu sus Tèrra (amassa dab los cervèths deus cetacea e deus hominidae).

Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ