Aquesta pagina e sas sospaginas mesadièras son consacradas a l’organizacion e a la mantenença del quadre Lutz sus... de la pagina d’acuèlh.
Aquesta es emplena per l'apèl de {{Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}}} (çò que significa que son contengut es lo del Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/jorn, ont jorn es lo jorn e lo mes del jorn corrent (ora UTC)). La frequéncia de renovelament dels quadres es quotidiana.
Los articles presentats dins los diferents quadres son unicament los promouguts als labèls « Articles de qualitat » e « Bon article ».
Evitatz de metre mai de 500 caractèrs/100 mots dins los quadres per fin de manténer l'equilibri de las colomnas sus la pagina d'acuèlh ont aquestes quadres son transcluses.
Calendièr per març de 2013
Articles « Lutz sus... » ja pareguts sus l’acuèlh del mes de març de 2013 :
L'occitan o lenga d'òc es una lenga romanica parlada en Occitània, çò es: dins lo tèrç sud de França (siá dins 9 regions o 39 departaments de l'Estat francés), a Mónegue, dins las Valadas Occitanas en Itàlia (e mai dins la localitat de La Gàrdia en Calàbria) e dins la Val d'Aran, qu'aparten politicament al Principat de Catalonha.
Lo sètge de Montsegur se debanèt de la prima de 1243 au 2 de març de 1244 durant leis annadas consecutivas a la Crosada deis Albigés (1209-1229) e durant la repression dau catarisme. D'efèct, lo castèu de Montsegur assostava un nombre important de caps de la Glèisa catara e èra estat ja la buta de tres sètges de 1212 a 1241 per lei Crosats de Simon de Montffòrt o per lo còmte de Tolosa Ramon VII. Aqueu quatren sètge foguèt decidit per l'execucion de dos inquisitors per una tropa formada d'òmes de la garnison dau castèu en 1241 a Avinhonet. Una tropa importanta foguèt donc mandada per lo rèi de França sota lo comandament d'Hugues d'Arcis per prendre lo contraròtle dau castèu e arrestar l'activitat catara dins la region que Montsegur èra sa basa principala.
La Preïstòria designa lo periòde de la vida de l'Umanitat qu'es situat entre l'aparicion de l'Òme e l'invencion de l'escritura. Es devesida en divèrsei periòdes que lei principaus son lo Paleolitic e lo Neolitic. Lo premier acomença amb lei premiers òmes e se finís i a 10 000 o 12 000 ans.
Jupitèr es la cinquena planeta dei Sistèma Solar, en foncion de sa distància au Soleu, e la pus granda. Sa massa es solament un milen d'aquela dau Soleu mai dos còps e mieg la massa combinada deis autrei planetas dau Sistèma Solar. Es una planeta giganta gasosa ambé Saturne, Uranus e Neptun. Aquelei quatre planetas son de còps dichas «planetas jovianas».
Sofòcles, (nascut a Colonos en 496 o 495 ab. C. e mòrt en 406 o 405 ab. C.) es un dels tres grands tragedians grècs que lor òbra es en partida coneguda, amb Esquil (526-456) e Euripides (480-406). Es subretot l'autor de cent vint-e-doas pèças (que una centena de tragedias), mas se ne coneis pas que sèt uèi. Citat coma paradigma de la tragedia par Aristòtel, subretot per l'usatge que fa del còr e per sa pèça Edip rei, ganhèt tanben lo pus grand nombre de victòrias al concors tragic de las grandas Dionisias (dètz e uèit), e jamai foguèt darrièr.
La nòrma mistralenca (normo mistralenco) es una nòrma lingüistica que fixa la lenga occitana. Apareguèt en 1853 dins leis òbras de Josèp Romanilha, puei dins leis òbras de Frederic Mistral tre 1854. La nòrma mistralenca se basa sus d'usatges diglossics, sustot dins l'ortografia que consistís a notar l'occitan segon de convencions venent del Edat Mejana (lh) e dau francés (gn - ou). Encuei fa concurréncia a la nòrma classica.
L'escalfament global de la planeta es l'aumentacion de la temperatura mejana de l'atmosfèra e dels oceans de la Tèrra. Aquel tèrme es tanben utilitzat per se referir a la teoria (o ipotèsi) scientifica mai especifica de l'escalfament global antropogenic, que prepausa que la màger part de l'escalfament global observat recentament (e lo projectat) siá induch per las activitats umanas.
La dinastia Ming es una dinastia chinesa que reinèt de 1368 a 1644. Succediguèt a la dinastia Yuan e foguèt remplaçada per la dinastia Qing. Setze emperaires chinés forman aquela dinastia.
Lo Movement Internacional de la Crotz Roja e del Creissent Roge, pus conegut coma Crotz Roja, es un movement umanitari internacional que compta mai de 97 milions de volontaris dins lo monde que foguèt fondat per aparar la vida umana e la santat, per garantir lo respècte a totes los Èssers umans e per prevenir e alunhar lo sofriment uman, sens cap de tipe de discriminacion basada sus la nacionalitat, raça, genre, cresençasreligiosas, classa social o opinions Politicas.
La Selva pluviala, bòsc umid o selva umida, es un biòma caracterizat per de precipitacions abondantas durant tot l'an, amb de minimalas compresas entre 1750 e 2000 mm, e un clima amb de temperaturas enauçadas. Aquestes tipes de bòsques son caracterizats per la preséncia d'arbres nauts e espés, amb una granda diversitat d'espècias. La zòna de convergéncia intertropicala, a un ròtle significatiu, pr'amor qu'en granda part es la responsabla de la creacion d'aquestes tipes de biòmas de la Tèrra.
Lo Colonialisme es una doctrina d'extension de la sobeiranetat d'un Estat sus de territòris en defòra de sei frontieras e implicant l'explecha economica e la dominacion politica d'aquelei territòris. Conegut tre l'Antiquitat, aqueu sistèma se desvolopèt fòrtament a partir de la descubèrta dau continent american per leis Europèus e l'expansion dau comèrci. Conoguèt son apogèu au començament de la Segonda Guèrra Mondiala quand lo monde èra devesit entre leis empèris coloniaus dei poissanças europèas, principalament França e Reiaume Unit. Après 1945, l'afebliment d'Euròpa entraïnèt l'independéncia de la màger part dei colonias e lo colonialisme es d'ara endavant vengut fòrça rar.
Un calendièr es un sistèma de marcar las datas en foncion del temps. Un tal sistèma foguèt inventat pels òmes per devesir e organizar lo temps sus de periòdes longs. Inicialament concebuts per èsser en acòrdi amb los fenomèns astronomics e los cicles de las sasons, los calendièrs venguèron indispensables per observar los eveniments astronomics, astrologics e tanben religioses.
Kilimanjaro (5 892 m) es una montanha situada au nòrd-èst de Tanzania qu'es lo ponch culminant dau continent african. Es un massís volcanic que sa formacion acomencèt i a mai de 2,5 milions compausat de quatre volcans embessonats. Maugrat quauquei sinhaus d'activitat volcanica, lei cimas actualas son considerats coma amorçats e ges d'erupcion foguèt observada per de scientifics. Kilimanjaro es vengut un simbòl d'Africa e de l'escaufament globau en causa de la disparicion progressiva dei glacièrs de sa cima dempuei lo començament dau sègle XX.
Los Massais son un grop etnic indigèna d'Africa de l'Èst entre los pòbles mièg nomadas que vivon en Kenya e al nòrd de Tanzania. Tenon de costumas e de vestits particulars e demòran prèp dels grands pargues naturals d'Africa de l'Èst, çò que ne'n fa demest los mai coneguts dels grops etnics africans.
Siddharta Gautama foguèt un mèstre espiritual de la region nòrd èst del soscontinent indian qu'ensenhèt çò qu'es a l'origina del bodisme. Dins la majoritat de las tradicions bodistas, es considerat coma lo "Boda Suprèm" (Sammāsambuddha) de nòstra epòca.
Lo tigre (Panthera tigris) es un mamifèrcarnivòr de la familha dels Felids (Felidae) del genre Panthera. De forradura fòrt caracteristica rossa raiada de negre, es lo mai grand felin salvatge del monde. L'espècia es dividida en nòu sosespècias amb de diferéncias menoras en tèrmes de talha o de comportament. Superpredator, caça subretot los cèrvis e los singlars, mas pòt tanben atacar de presas de talha pus importanta coma los bufles.
Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 - 25 de març de 1914) foguèt un escrivan e lexicograf occitan (provençau), un dei grands menaires istorics dau renaissentisme occitan. Per encausa de la riquesa e de la qualitat de son òbra recebèt lo Prèmi Nobel de Literatura en 1904 a l'encòp amb l'escrivan espanhòu José Echegaray. Mistral escriguèt lo Tresaur dau Felibritge, lo diccionari mai complet de la lenga occitana.
Alemanha (nom oficiau : Republica Federala d'Alemanha, en alemand : Bundesrepublik Deutschland) es un país d'Euròpa enviroutat per la Mar dau Nòrd, lo Danermarc e la Mar Baltica au nòrd, per Polonha e Republica Chèca a l'èst, per Austria e Soïssa au sud e per França, Luxemborg, Belgica e Païses Basses a l'oèst. Amb mai de 81 milions d'abitants, Alemanha es lo país pus poblat de l'Union Europèa e la premiera poissança economica d'Euròpa.
L’èuro es la moneda comuna dels 27 estats de l’Union Europèa (UE) — e la moneda unica de 17 estats membres pel moment — que succedís a l’ECU (European Currency Unit, o « unitat de compte europèa ») que n'èra la moneda comuna. Es la moneda comuna de facto de certans estats e territòris, coma Kosovo.
La mòrt es la fin permanenta de las foncions biologicas que definisson un èsser vivent. Se referís tant a la terminason d'esperela coma a l'estat posterior de l'ancian organisme.
Lo lach es un liquid secretat per las glandas mammàrias de las femèlas dels mamifèrs. A per tòca de servir d'aliment als pichons pendent la primièra fasa de sa vida.