Ir al contenido

Miquel Batllori i Munné

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Miquel Batllori i Munné
Información personal
Calendata de naixencia 1 d'octubre de 1909
Puesto de naixencia Barcelona (Barcelonés, Catalunya)
Calendata de muerte 9 de febrero de 2003
Puesto de muerte Sant Cugat del Vallès (Vallés Occidental, Catalunya)
Ocupación Mosén (chesuita) y historiador
Premio Prencipe d'Asturias d'as Ciencias Socials de 1995

Miquel Batllori i Munné, naixito de Barcelona (Barcelonés) l'1 d'octubre de 1909 y muerto en Sant Cugat del Vallès (Vallés Occidental) o 9 de febrero de 2003, estió un mosén (miembro d'a Companyía de Chesús) y historiador catalán, que fació parte d'a suya formación en o Monesterio de Veruela en a localidat aragonesa de Vera de Moncayo (Tarazona y Moncayo) y que estió estudioso de temas relativos, entre d'atros, a la historia d'a Corona d'Aragón. Tamién tenió una chicota actividat politica mientres o franquismo, en estar enlace con os politicos catalanistas en o exilio y con politicos democristianos en Catalunya.

  • 2003: Recuerdos de casi un siglo (con Cristina Gatell).
  • 1999: Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás .
  • 1999: Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga.
  • 1999: Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia.
  • 1998: Els catalans en la cultura hispanoitaliana.
  • 1997: Cultura i finances a l'edat moderna.
  • 1997: La Il·lustració.
  • 1996: Les reformes religioses al segle XVI.
  • 1995: De l'humanisme i del Renaixement.
  • 1996: Baltasar Gracián i el Barroc.
  • 1994: De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits.
  • 1994: La família Borja.
  • 1994: Arnau de Vilanova i l'arnaldisme .
  • 1990: Església i societat a la Catalunya del s.XVIII.
  • 1987: Humanismo y Renacimiento: estudios hispano-europeos.
  • 1987: Llull.
  • 1984: Ramón Llull: antología filosòfica.
  • 1983: Orientacions i recerques: Segles XII-XX.
  • 1983: Baltasar Gracián.
  • 1983: Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II.
  • 1982: Vida de Ramón Llull: la vida escrita i la iconografía coetànies.
  • 1979: Llengua, història i societat a Mallorca i Menorca.
  • 1979: A través de la història i la cultura.
  • 1977: Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung.
  • 1975: Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives.
  • 1975: Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurso leído en el acto de su investidura de Doctor Honoris Causa. Facultat de Filosofía y Letras. Universidat de Valencia.
  • 1971: Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936).
  • 1971: Catalunya a l'època moderna: recerques d´història cultural i religiosa.
  • 1969: Baltasar Gracián en su vida y en sus obras.
  • 1969: Josep Finestres: epistolari.
  • 1966: La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos.
  • 1964: Il pensiero de la Rinascenza in Spagna e Portogallo.
  • 1963: La primera misión pontificada a Hispanoamérica 1823-1825.
  • 1960: Ignasi Casanoves: reliquies literàries.
  • 1960: Introducción a Ramón Llull.
  • 1960: Ramón Llull en el món del seu temps.
  • 1959: Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals.
  • 1958: Vuit segles de cultura catalana a Europa.
  • 1958: Gracián y el barroco.
  • 1953: El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica.
  • 1946: Cartas del padre Bartolomé Pou al Cardenal Despuig.
  • 1946: Jerónimo Nadal y el Concilio de Trento.
  • 1943: Esteban de Arteaga.
  • 1941: Francisco Gustá, apologista y crítico (Tesi doctoral, Universidat de Madrit).
  • 1982: Creu de Sant Chorche d'a Generalidat de Catalunya.
  • 1985: Medalla d'Oro d'a Cheneralidat de Catalunya.
  • 1988: Premio Nacional de Historia de España.
  • 1990: Premio de Honor d's Letras Catalanas.
  • 1995: Premio Prencipe d'Asturias d'as Ciencias Socials.
  • 2001: Premio Nacional d'as Letras Espanyolas.

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]

Premios Prencipe d'Asturias
Predecesor:
Aurelio Menéndez
Premio Prencipe d'Asturias de Ciencias Socials
1995
con Joaquim Veríssimo Serrão
Succesor:
John Huxtable Elliott