Rambla: diferència entre les revisions

Una '''rambla''' (de l'[[llengua àrab|àrab]] ''rámla'', «areny, sorral») és un [[corrent d'aigua intermitent]] que depèn del règim de [[pluges]]. És una denominació que als [[Països Catalans]] només és d'ús habitual al [[País Valencià]] i al [[Matarranya]], mentre que a la resta del domini lingüístic se'n diu normalment ''[[riera]]'' o ''[[torrent (hidrologia)|torrent]]''. El seu ús es documenta per primera vegada en català l’anyl'any 1249. Una rambla és per tant un curs fluvial normalment sec per on només en determinats moments de l'any hi transcorren aigües. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l'inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d’unad'una riera.

[[Fitxer: Rambla de La Colaita oeste.JPG||thumb|250px|right|Rambla de la Colaita procedent de la Serra del Caballó (visible a l'esquerra en la imatge) al terme municipal de [[Catadau]], ([[València]]).]]

Les rambles són típiques dels paisatges mediterranis i semidesèrtics o esteparis, amb característiques similars als [[uadi]] s, que predominen en els climes encara més secs.

Les rambles són lleres obertes per l'escurrimientola concentratcirculació de lesconcentrada d'aigües durant pluges intenses, que són capaçoscapaess d'excavar el sòl a causa de la força amb la qual corre l'aigua. El fet d'activar l'erosió en lleres obertes en sediments prèviament dipositats, explica la desproporció existent entre la grandària de la llera i la quantitat d'aigua que porten normalment, ja que és molt més fàcil erosionar en sediments poc consolidats. Per exemple, la confluència dels rius Livenza i Tagliamento en Friuli (Itàlia), que són veritables rius i no podríem catalogar de rambles en sentit estricte, presenta una amplada de la llera de 2800 metres i l'enorme superfície del mateix en aquest punt no arriba a estar gairebé mai coberta completament per les aigües.

- És l'existència d'una llera tan àmplia en relació a la seva longitud, una característica de les rambles que pot també veure en alguns rius de [[règim fluvial|règim]] torrencial. Les rambles tenen en ocasions una gran capacitat de transport (competència) pel que és molt freqüent l'existència de grans blocs, còdols, [[grava]] sii [[sorra]], formant un conjunt molt heterogeni de roques de procedència diversa , com es veu en el llit del barranc d'Olocau, pels colors diferents (arenisca vermella, calcària grisenca, etc.) el que ens indica l'erosió en capes o estrats diferents.

El nom de Rambla en la toponímia de la península Ibèrica és molt freqüent, per exemple: [[La Rambla (Còrdova)|La Rambla]] (localitat de la província de [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]]), [[Magre|Rambla d'Algemesí]] (província de València), [[Rambla de la Vídua]] (província de Castelló), [[Rambla de les Ovelles]] en [[Alacant]] etc. Com veiem, el toponímic "Rambla" no es limita als [[Països de parla catalana]], sinó que està més estès a gairebé totes les regions on l'empremta de la [[expansió musulmana]] a la Península Ibèrica va resultar més intensa. I les característiques geomorfològiques de les rambles fan que la delimitació entre rambla i riu des del punt de vista toponímic no sigui clara i distintiva. És per això que el nom de Rambla d'Algemesí, referit al [[riu Magre]], ha estat utilitzat moltes vegades, com podem observar en l'obra mestra de [[Antonio José de Cavanilles]] sobre el Regne de València. <Ref ref> Cavanilles, Antonio José. '' ObservacionsObservaciones sobre la HistòriaHistoria Natural, Geografia, agricultura, poblaciópoblación iy fruitsfrutos del Reyno de ValènciaValencia ''. 2 toms, Madrid: Impremta Real, 1795. València: edició facsímil de Albatros 1995. Tom I, p. 166 </ref> Però si no s'hauria d'anomenar "Rambla" al riu Magre perquè és un riu amb un cabal permanent, sí es pot emprar aquesta denominació per l'enorme quantitat d'al·luvions i cantspedra rodatsrodada que té en la conca inferior, per la qual que té una amplada molt més gran de la que hauria de tenir: la Rambla d'Algemesí o riu Magre, que té una amplada d'uns 50 metres en la llera canalitzada de la seva desembocadura, arriba a uns 220 metres al pont de la carretera de [[Carlet]] i encara més uns km aigües amunt d'aquesta ciutat.

Les rambles solen tenir lleres pràcticament seques durant tot l'any, pel que la seva flora i fauna solen ser bastant escasses. Algunes plantes poc exigents, però, solen aprofitar els marges i fins les mateixes vies per créixer i colonitzar noves àrees. El baladre o [[baladre]], el margalló ('' Chamerops humilis ''), espècies xerófitasxeròfites com les figueres de moro i moltes altres del matoll mediterrani poden citar com a exemples. L'ocupació humana de rambles i barrancs ocasiona danys i greus contratemps en aquells casos en què no es té en compte la possibilitat d'avingudes o creixents sobtades o no es realitzen prèviament aquells treballs requerits per minimitzar o evitar els efectes nocius de les [[Inundació|inundacions]]. En el quadre es mostren alguns exemples del problema de les inundacions en les rambles.