Rambla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Retiro informació sense referències
Línia 44:
I aquestes observacions poden fer-se extensives a molts rius. Se solen instal·lar cultius, xalets o casetes de camp, càmpings o aparcaments de vehicles. En cas de tempesta, l'aigua que baixa per la rambla pot arrossegar edificacions, vehicles i persones. L'exemple de les inundacions al [[Tragèdia de Vargas|Estat Vargas]], el desembre de 1999, és molt significatiu per il·lustrar el poder destructiu de les aigües torrencials de les rambles, torrents o [[trencada]] s, d'aquesta últim nom el que s'usa amb major freqüència en diversos països de Llatinoamèrica.
 
De vegades, les poblacions han anat creixent als costats d'una rambla, que s'ha convertit al carrer principal, després de canalitzar-les i cobrir-les. En [[Barcelona]] capital, [[La Rambla]] és potser la seva avinguda més coneguda. També a la ciutat de [[Alacant]] una de les principals avingudes del centre es diu Rambla de Méndez Núñez i està sobre l'antiga riera de Canicia. En [[Tarragona]] es pot assenyalar el mateix exemple amb la Rambla Nova{{CN|data=març de 2013}} o, en [[Almeria]] i la seva Rambla de [[Federico García Lorca]], sobre la riera de Betlem. El mateix succeeix a Argentina i Uruguai.
 
== Importància econòmica ==
Línia 57:
* La [[Rambla de Palma]], a [[Mallorca]].
* La [[Rambla d'Ègara]], el passeig central de [[Terrassa]].
* La [[Rambla Nova]], que travessa la ciutat moderna de [[Tarragona]].
* La [[Rambla de Ferran]], a l'eixample de [[Lleida]].
* La [[Rambla de la Llibertat]], vora l'[[Onyar]], a [[Girona]].