Vés al contingut

Mentida

De Viquidites
Mentida
Pinotxo, símbol clàssic de la mentida
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La mentida és l'acció en que l'emissor pretén manifestar com a cert quelcom que considera fals.

  • La mentida és com la bola de neu, com més voltes dóna més gran es fa.[1]
 — Martí Luter
  • És bastant semblant a una mentida dir veritats que no se senten.[1]
 — Alphonse Karr
  • La natura no és tan necessària com la mentida.[1]
(en francès) La nature nous est nécessaire comme le mensonge.
 — François Mauriac
  • La mentida és la rectificació que el cervell sobirà fa a la vida mesquina.[1]
 — Amado Nervo
  • La mentida és la religió dels esclaus i dels amos.[1]
 — Màxim Gorki
  • Una mentida pot donar la volta al món abans que la veritat no hagi tan sols acabat de vestir-se.[1]
 — Cordell Hull
  • Mentir és la forma més simple d'autodefensa.[2]
(en anglès) Lying is the most simple form of self defense
 — Susan Sontag
  • Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir.[3]
Dietari de prudències, 1982. — Maria Aurèlia Capmany i Farnés
  • Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.[4]
Digues que m'estimes encara que sigui mentida1991. — Montserrat Roig i Fransitorra

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
«Paraula de rei no pot mentir.»
  • Al preguntador, mentides a ell.[5]
  • Cada mentida fa un sopar agre.[6]
  • Cantin papers i mentin barbes.[7]
  • De qualque cosa surt la mentida.[8]
  • Dir mentides, no en fan pagar res.[5]
  • Diu les mentides i se les creu.[6]
  • Fingir no és mentir.[9]
  • La mentida aviat és agafada.[5]
  • La mentida mai no aprofita.[6]
(var.) No mentis, que la mentida mai aprofita.[9]
  • La mentida mai sura.[5]
  • La mentida mor jove.[5]
  • La mentida no envelleix.[5]
  • La mentida no té cames.[5]
  • La mentida té les cames llargues.[6]
  • Les mentides sempre es tornen verí per qui les diu.[9]
  • Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern.[8]
  • No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[5]
  • No hi ha refrany que menti.[7]
  • No te'n recordes? Mentida segura.[6]
  • Paraula de rei no pot mentir.[7]
  • Qui compra i ment, a sa bossa ho sent.[7]
  • Qui menteix, se'n penedeix.[7]
  • Qui molt xerra, molt ment.[7]
  • Qui sempre ment, mai m'enganya.[7]
  • Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.[7]
  • Rondalles i cançons, mentides són.[8]
  • Si vols mentir, digues el sents a dir.[9]
  • Si vols mentir, parla del temps.[7]

Frases fetes

[modifica | modifica el codi]
Frase feta Ésser una persona que diu una mentida per provocar que l'altre declari una veritat.
  • Dir més mentides que una llebre no fa salts.[8]
Frase feta Ésser molt mentider.
(var.) Mentir com l'ànima de Judes.[10]
Frase feta Ésser molt fals, traïdor o mentider.
  • Fer mentir algú.[7]
Frase feta Fer o demostrar algú que menteix.
  • Mentir per la gola.[7]
(var.) Mentir pel coll.[7]
(var.) Mentir per la barba.[7]
Frase feta Expressions amb què antigament s'indicava intensivament la mentida malèvola.
  • Semblar mentida una cosa.[11]
Frase feta Semblar (una cosa) que no pugui ésser, no pugui haver estat.
  • Tenir edat de mentir.[7]
Frase feta Tenir edat suficient per a saber resoldre les pròpis dificultats (Felanitx).

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Arróniz Hidalgo, 1997.
  2. «La veritat de Susan Sontag». Catorze [Consulta: 7 febrer 2017].
  3. Capmany i Farnés, 1982.
  4. Roig i Fransitorra, 1991.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Parés i Puntas, 1999.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Conca, 1988, p. 156.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mentir». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mentida». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Amades, 2002.
  10. 10,0 10,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Judes». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. «mentida». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 juny 2017]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]