Caça a l'espia
| Fair Game | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Doug Liman |
| Protagonistes | |
| Producció | Akiva Goldsman, Doug Liman, Jerry Zucker i Jez Butterworth  |
| Guió | Jez Butterworth John-Henry Butterworth |
| Música | John Powell |
| Fotografia | Doug Liman i Tim Suhrstedt |
| Muntatge | Christopher Tellefsen |
| Productora | Participant Media i Weed Road Pictures |
| Distribuïdor | Summit Entertainment i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units Emirats Àrabs Units |
| Estrena | 2010 |
| Durada | 106 min. |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Long Island, Egipte i Jordània |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Descripció | |
| Basat en | The Politics of Truth (en)  i Fair Game: My Life as a Spy, My Betrayal by the White Hous (en) |
| Gènere | Acció Biogràfic Drama Thriller |
| Lloc de la narració | Malàisia |
| Lloc web | fairgame-movie.com |
            | |
Caça a l'espia[1] (títol original en anglès, Fair Game) és un thriller de 2010 dirigit per Doug Liman i basat en la història real d'una exagent de la CIA, Valerie Plame: el conegut com Cas Plame.
La pel·lícula està protagonitzada per Naomi Watts en el paper principal i compta també amb la participació de Sean Penn i Sam Shepard.
La cinta es va estrenar el 20 de maig de 2010 al Festival de Canes.
Argument
Any 2003: La identitat de Valerie Plame com agent de la CIA és revel·lada per la Casa Blanca amb l'objectiu de desacreditar el seu marit, el diplomàtic Joseph Wilson, que ha escrit un polèmic article a The New York Times sobre la inexistència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq. Amb el seu estatus d'espia al descobert i els seus contacte a l'estranger en perill, Valerie es veu empesa a una situació límit en la que tant la seva carrera com la seva vida privada es van enfonsant.
Repartiment
| Intèrpret | Personatge |
|---|---|
| Naomi Watts | Valerie Plame |
| Sean Penn | Joseph Wilson |
| Sam Shepard | Sam Plame |
| Ty Burrell | Fred |
Crítica
Espanya
- El gustós material de Caça a l'espia només està desenvolupat amb correcció (...) excel·lents Naomi Watts i Sean Penn transmetent credibilitat a uns angoixats personatges. És un entreteniment digne, però no fa palpitar (Carlos Boyero: El País).
França
- El cinema americà s'empara una altra vegada en la seva història recent de la mà de dos grans actors que es presenten com els defensors d'una sola causa: la veritat (Florence Ben Sadoun: Elle).
- Centrant-se massa en la vida privada del matrimoni Plame el director afebleix la crítica política de la cinta (Alain Grasset: Le Parisien).
Referències
Enllaços externs
- Lloc oficial de la pel·lícula (anglès)
- Fair Game a IMDb (anglès)
- Fair Game a Allmovie (anglès)
- Fair Game a FilmAffinity (castellà)
- Fair Game a Fotogramas (castellà)