Fuenterrobles
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | la Plana d'Utiel-Requena  | ||||
| Capital | Fuenterrobles (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 688 (2023) (13,76 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Fuenterroblenc, fuenterroblenca | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 50 km² | ||||
| Altitud | 830 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | María Estefanía Berlanga García | ||||
| Pressupost | 1.215.503 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46314 | ||||
| Codi INE | 46129 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46129 | ||||
| Lloc web | fuenterrobles.es | ||||
Fuenterrobles és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.
Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriol.
Geografia
Situat al nord-oest de la comarca. El terme municipal de Fuenterrobles té una superfície de 49,50 Km². El terme està format principalment per dos valls o canals que tenen el seu origen en els plans de Camporrobles.
Pel sector est del terme s'alça la serra de Bicuerca, amb altures superiors als mil metres, destacant els vèrtex geodèsics del Cerro Pelado (986 m.), Talaia del Sabinar (923 m.) i Bicuerca (1.116 m.).
Història
L'origen de la vila es remunta a l'Edat del Bronze (segles III i II a.C.), com ho demostren els jaciments ibers, amb deixalles de ceràmica, trobats a la cova dels Arendes del Cid. Igualment s'hi trobaren restes de ceràmica romana. Fou municipi pertanyent a la província de Conca fins al 1851, any en què es va produir la delimitació de les províncies espanyoles, i en què passà a formar part de la de València, juntament amb tota la comarca, tal com aquesta ho havia sol·licitat al Govern.
Demografia
La seua població, igual que a la resta de municipis de l'interior, ha sofert, al llarg del present segle, un significatiu retrocés, amb emigració de població jove cap a les comarques costaneres i els focus industrials de València i la Plana de Castelló.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 798 | 739 | 731 | 711 | 719 | 728 | 706 | 737 | 734 | 731 |
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura. La major part dels cultius són de secà: blat, ordi, civada, olivera i vinya. Les hectàrees de terres regades amb aigua de pous i deus tenen com cultius les hortalisses.
Administració
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Eloy Chaves Alcalá | PCE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Gregorio Pérez Moya | EUPV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Luis Pérez Latorre | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Héctor Monteagudo Viana | PSPV | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Héctor Monteagudo Viana | PSPV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Héctor Monteagudo Viana | PSPV | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Héctor Monteagudo Viana | PSPV | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Estefanía Berlanga García | EUPV | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Estefanía Berlanga García | EUPV | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | n/d | n/d | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Monuments
- Església de Santiago Apòstol. Va ser edificada en 1757.
- Torre de telegrafia òptica de Fuenterrobles.
Festes i celebracions
- La Candelaria. El 2 de febrer se celebren les festes en honor de la patrona del poble, la Verge de les Caneles. L'acte més destacat és la processó de la Coca. Aquesta coca és una ofrena a la Verge i consta de dues parts. La coca pròpiament aquesta i els pins. La coca, de forma circular, està realitzada a força de torró elaborat amb ametlla, rovell d'ou i sucre. A més es dibuixen sobre ella adorns amb bombons, anisets confits, etc. A la coca li acompanyen els pins, realitzats també a força de torró, però de pinyó en lloc d'ametlla. Els pins, de forma cònica es col·loquen sobre unes varetes metàl·liques al voltant de la coca, la qual és repartida entre els veïns que prèviament han abonat la seva porció. Cada any, la coca és realitzada en una casa distinta del poble.
- Los Mayos. La nit del 30 d'abril, totes les noies solteres del poble són rondades pels quintos. El cant únic davant cada finestra és "el mayo", espècie de declaració amorosa que té una finalitat especial en les parelles que es troben en fase de "prefesteig", car encara que es canta a totes les dones solteres, en el cas de les nenes té un paper merament simbòlic i ritual, així com en el cas de les noies amb nuvi.
- Romiatge a la Cova Santa. La Verge de la Cova és per a Fuenterrobles la protectora de la collita. El seu romiatge congrega a un bon nombre de veïns el segon diumenge de maig, que peregrinen fins a aquesta cova, situada a 15 km del poble en un dels barrancs del riu Cabriol, una zona de difícil accés, el que fa que l'entorn no estigui danyat. El romiatge es divideix en dues parts, una religiosa, en la qual se celebra una missa en l'exterior de la cova i una més lúdica consistent en un esmorzar de tots els veïns que dóna pas a la música i els balls populars.
- Dia del meló. El dia de la Verge d'Agost, el 15 d'agost té lloc aquesta celebració, en la qual els Fuenterroblencs organitzen una sortida als afores del poble per a realitzar un dinar al camp.
- Festes Patronals. Durant la segona quinzena d'agost tenen lloc les festes més importants del poble, en honor a Santiago Apòstol i als "Santillos" de la Pedra.
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament de Fuenterrobles
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
