John Hasbrouck van Vleck: diferència entre les revisions
Biografia |
Carrera i recerca |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
=== Carrera i recerca === |
=== Carrera i recerca === |
||
Es va incorporar a la [[Universitat de Minnesota]] com a [[professor]] ajudant el 1923, després es va traslladar a la Universitat de Wisconsin, on tingué com a alumne [[John Bardeen]], i finalment va establir-se a Harvard. També va obtenir el ''D. Honoris Causa'', llicenciat per [[Universitat Wesleyana (Connecticut)|la Universitat Wesleyana]] el 1936.<ref name=":0">{{Nobelprize}} including the Nobel Lecture, desembre 8, 1977 ''Quantum Mechanics The Key to Understanding Magnetism''</ref> |
|||
JH Van Vleck va establir els fonaments de la teoria [[mecànica quàntica]] del [[magnetisme]], [[Teoria del camp cristal·lí|la teoria del camp cristal·lí]] i [[Teoria del camp dels lligands|la teoria del camp de lligands]] ([[enllaç químic]] en [[Complex de coordinació|complexos metàl·lics]]). És considerat com el ''pare del [[magnetisme]] modern''.<ref>[http://www.iaqms.org/deceased/van-vleck.php John H. van Vleck], International Academy of Quantum Molecular Science.</ref><ref>[http://www.tc.umn.edu/~janss011/pdf%20files/dispersion-I.pdf ''On the verge of Umdeutung in Minnesota: Van Vleck and the correspondence principle. '']</ref><ref>[http://www.tc.umn.edu/~janss011/pdf%20files/dispersion-II.pdf ''On the verge of Umdeutung in Minnesota: Van Vleck and the correspondence principle. '']</ref> |
|||
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], JH Van Vleck va treballar en [[radar]]s al Laboratori de Radiació [[Massachusetts Institute of Technology|del MIT]]. Va estar mig temps al Laboratori de Radiació i mig temps al personal de [[Universitat Harvard|Harvard]]. Va demostrar que a uns 1,25 centímetres [[Longitud d'ona|de longitud d'ona]] [[Propietats de l'aigua|les molècules d'aigua]] a l’[[atmosfera]] provocarien [[Absorció (electromagnetisme)|una absorció]] problemàtica i que a [[Longitud d'ona|una longitud d'ona]] de 0,5 centímetres hi hauria una [[Absorció (electromagnetisme)|absorció]] similar per part de [[Molècula|les molècules]] [[Oxigen|d'oxigen]].<ref>[http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Norman_F._Ramsey_Oral_History_(1991) ''Norman F. Ramsey Oral History (1991)'']{{Enllaç no actiu|data=April 2017}}, [[Norman Foster Ramsey|NORMAN F. RAMSEY]]: An Interview Conducted by John Bryant, IEEE History Center, 20 juny 1991.</ref><ref>Louis Brown, [https://books.google.com/books?id=wpFMWeLmp4cC&pg=PA442 ''A radar history of World War II''], Institute of Physics Pub., 1999, {{ISBN|0750306599}}, pp. 442, 521.</ref><ref>{{Ref-publicació|doi=10.1103/RevModPhys.17.227|url=http://radiometrics.com/vanvleck_revmodphys45.pdf|any=1945|cognom=Van Vleck|nom=J.|cognom2=Weisskopf|nom2=V.|publicació=Reviews of Modern Physics|volum=17|exemplar=2–3|pàgines=227|bibcode=1945RvMP...17..227V|dataarxiu=2011-07-15}}</ref> Això havia de tenir conseqüències importants no només per als [[Radar|sistemes de radar]] militars (i civils), sinó més tard per a la nova ciència de [[Radioastronomia|la radioastronomia]]. |
|||
Posteriorment entrà a treballar l'any [[1923]] com a professor auxiliar a la Universitat de [[Minnesota]]. Fou designat professor de física a la Universitat de [[Wisconsin]], on tingué com a alumne [[John Bardeen]], i finalment va establir-se a Harvard. |
|||
John Hasbrouck van Vleck es morí el [[27 d'octubre]] de [[1980]] a la ciutat de [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], situada a l'estat nord-americà de [[Massachusetts]]. |
John Hasbrouck van Vleck es morí el [[27 d'octubre]] de [[1980]] a la ciutat de [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], situada a l'estat nord-americà de [[Massachusetts]]. |
||
Revisió del 15:45, 17 ago 2023
John Hasbrouck van Vleck (anglès: John Hasbrouck Van Vleck) (Middletown, 13 de març de 1899 - Cambridge, 27 d'octubre de 1980) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977 per les seves contribucions a la comprensió del comportament del magnetisme electrònic en els sòlids.
Biografia
Educació i primers anys
Va néixer el 13 de març de 1899 a la ciutat de Middletown, situada a l'estat de Connecticut. Van Vleck era fill dels matemàtics Edward Burr Van Vleck i Hester L. Raymond. Va néixer a Middletown, Connecticut, mentre el seu pare era professor ajudant a la Universitat Wesleyan, i on el seu avi, l'astrònom John Monroe Van Vleck, també va ser professor. Va créixer a Madison, Wisconsin, i va rebre un títol AB de la Universitat de Wisconsin el 1920, abans d'obtenir el seu doctorat a la Universitat de Harvard el 1922 sota la supervisió d’Edwin C. Kemble.[1][2]
Carrera i recerca
Es va incorporar a la Universitat de Minnesota com a professor ajudant el 1923, després es va traslladar a la Universitat de Wisconsin, on tingué com a alumne John Bardeen, i finalment va establir-se a Harvard. També va obtenir el D. Honoris Causa, llicenciat per la Universitat Wesleyana el 1936.[3]
JH Van Vleck va establir els fonaments de la teoria mecànica quàntica del magnetisme, la teoria del camp cristal·lí i la teoria del camp de lligands (enllaç químic en complexos metàl·lics). És considerat com el pare del magnetisme modern.[4][5][6]
Durant la Segona Guerra Mundial, JH Van Vleck va treballar en radars al Laboratori de Radiació del MIT. Va estar mig temps al Laboratori de Radiació i mig temps al personal de Harvard. Va demostrar que a uns 1,25 centímetres de longitud d'ona les molècules d'aigua a l’atmosfera provocarien una absorció problemàtica i que a una longitud d'ona de 0,5 centímetres hi hauria una absorció similar per part de les molècules d'oxigen.[7][8][9] Això havia de tenir conseqüències importants no només per als sistemes de radar militars (i civils), sinó més tard per a la nova ciència de la radioastronomia.
John Hasbrouck van Vleck es morí el 27 d'octubre de 1980 a la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nord-americà de Massachusetts.
Recerca científica
Van Vleck va desenvolupar les teories fonamentals de la mecànica quàntica del magnetisme i de la vinculació en els complexos del metall.
Vleck va participar en el projecte Manhattan servint en el Comitè Científic de Los Alamos (Nou Mèxic) l'any 1943. Aquest comitè decidí reduir la grandària de l'arma nuclear i accelerar la producció de la bomba per al seu llançament sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima.
El 1977, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Philip Warren Anderson i Nevill Francis Mott, per les seves investigacions sobre el ferromagnetisme i la superconductivitat.
Referències
- ↑ «John H. van Vleck Biographical».
- ↑ «NAS Biography of E.B. Van Vleck».
- ↑ «John Hasbrouck van Vleck» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation. including the Nobel Lecture, desembre 8, 1977 Quantum Mechanics The Key to Understanding Magnetism
- ↑ John H. van Vleck, International Academy of Quantum Molecular Science.
- ↑ On the verge of Umdeutung in Minnesota: Van Vleck and the correspondence principle.
- ↑ On the verge of Umdeutung in Minnesota: Van Vleck and the correspondence principle.
- ↑ Norman F. Ramsey Oral History (1991)[Enllaç no actiu], NORMAN F. RAMSEY: An Interview Conducted by John Bryant, IEEE History Center, 20 juny 1991.
- ↑ Louis Brown, A radar history of World War II, Institute of Physics Pub., 1999, ISBN 0750306599, pp. 442, 521.
- ↑ Van Vleck, J.; Weisskopf, V. Reviews of Modern Physics, 17, 2–3, 1945, pàg. 227. Bibcode: 1945RvMP...17..227V. DOI: 10.1103/RevModPhys.17.227.
Enllaços externs
Guardonats amb la Medalla Lorentz | |
|---|---|
|
