John Hasbrouck van Vleck
John Hasbrouck van Vleck (anglès: John Hasbrouck Van Vleck) (Middletown, 13 de març de 1899 - Cambridge, 27 d'octubre de 1980) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1977 per les seves contribucions a la comprensió del comportament del magnetisme electrònic en els sòlids.
Biografia
Educació i primers anys
Va néixer el 13 de març de 1899 a la ciutat de Middletown, situada a l'estat de Connecticut. Van Vleck era fill dels matemàtics Edward Burr Van Vleck i Hester L. Raymond. Va néixer a Middletown, Connecticut, mentre el seu pare era professor ajudant a la Universitat Wesleyan, i on el seu avi, l'astrònom John Monroe Van Vleck, també va ser professor. Va créixer a Madison, Wisconsin, i va rebre un títol AB de la Universitat de Wisconsin el 1920, abans d'obtenir el seu doctorat a la Universitat de Harvard el 1922 sota la supervisió d’Edwin C. Kemble.[1][2]
Carrera i recerca
Posteriorment entrà a treballar l'any 1923 com a professor auxiliar a la Universitat de Minnesota. Fou designat professor de física a la Universitat de Wisconsin, on tingué com a alumne John Bardeen, i finalment va establir-se a Harvard.
John Hasbrouck van Vleck es morí el 27 d'octubre de 1980 a la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nord-americà de Massachusetts.
Recerca científica
Van Vleck va desenvolupar les teories fonamentals de la mecànica quàntica del magnetisme i de la vinculació en els complexos del metall.
Vleck va participar en el projecte Manhattan servint en el Comitè Científic de Los Alamos (Nou Mèxic) l'any 1943. Aquest comitè decidí reduir la grandària de l'arma nuclear i accelerar la producció de la bomba per al seu llançament sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima.
El 1977, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Philip Warren Anderson i Nevill Francis Mott, per les seves investigacions sobre el ferromagnetisme i la superconductivitat.
Referències
Enllaços externs
Guardonats amb la Medalla Lorentz | |
|---|---|
|
