Josep Manyé i Vendrell
Josep Manyé i Vendrell (Barcelona 1909 - 2000) fou un periodista i escriptor català. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya , el 1937 en fou enviat com a delegat a la Gran Bretanya.
Acabada la guerra civil espanyola, va romandre exiliat a Londres i formà part del nucli d'activistes catalans de Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta. Durant la segona guerra mundial fou comentarista de la BBC en les emissions per a Espanya i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1947. El 1952 fou un dels fundadors de l'Anglo-Catalan Society i corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l'Avui. També col·laborà habitualment a Destino i a La Vanguardia amb el pseudònim de Jorge Marín.
A la fi del franquisme va tornar a Catalunya, on fou membre del patronat de Ràdio Associació de Catalunya i fou guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1994 el títol de Membre Honorari de l'Imperi Britànic. També ha rebut el premi Albert Viladot el 1995 i el premi Godó de periodisme de 1998.
Obres
- Los ingleses son así (1956)
- La coronación en Inglaterra (1953)
- Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957)
- Margarita de Windsor (1960)
- La venus de Trafalgar Square (1976)