James Bond
El comandant James Bond CMG RNVR és un personatge creat pel periodista i novel·lista britànic Ian Fleming l'any 1953. És el protagonista de la sèrie de novel·les, pel·lícules, còmics i videojocs de James Bond. Fleming va escriure dotze novel·les de Bond i dues col·leccions de contes.[1] Els seus dos últims llibres, The Man with the Golden Gun (1965) i Octopussy and The Living Daylights (1966), es van publicar pòstumament. L'èxit del personatge n'ha motivat una forta presència a la cultura popular, amb productes de marxandatge i paròdies.
El personatge és un agent del Servei Secret, número de codi 007,[2] resident a Londres però actiu internacionalment. Bond era un personatge compost que es basava en una sèrie de comandos que Fleming va conèixer durant el seu servei a la Divisió d'Intel·ligència Naval durant la Segona Guerra Mundial, als quals Fleming va afegir el seu propi estil i alguns dels seus propis gustos. El nom de Bond podria haver estat apropiat de l'ornitòleg nord-americà del mateix nom, encara que és possible que Fleming prengués el nom d'un agent gal·lès amb el qual va servir, James C. Bond. Bond té una sèrie de trets de caràcter consistents que recorren els llibres, com ara el gaudi dels cotxes, l'amor pel menjar, la beguda i el sexe, i una ingesta mitjana de seixanta cigarrets fets a mida al dia.
Des de la mort de Fleming el 1964, hi ha hagut altres escriptors autoritzats de material de Bond, com John Gardner, que va escriure catorze novel·les i dues novel·les; Raymond Benson, que va escriure sis novel·les, tres novel·les i tres contes; i Anthony Horowitz, que ha escrit tres novel·les. També hi ha hagut altres autors que han escrit un llibre cadascun: Kingsley Amis (amb el pseudònim de Robert Markham), Sebastian Faulks, Jeffery Deaver i William Boyd. A més, Charlie Higson i més tard Stephen Cole van escriure una sèrie de novel·les basades en la joventut de Bond, Young Bond.
Com a spin-off de l'obra literària original, Casino Royale, es va fer una adaptació televisiva, "Casino Royale", en la qual Bond es representava com un agent nord-americà. També es va publicar una sèrie de còmics al diari Daily Express. Hi ha hagut vint-i-set pel·lícules de Bond; set actors han interpretat a Bond a les pel·lícules
Novel·les
Novel·les escrites de 007 per Ian Fleming:
- Casino Royale (Casino Royale, 1953)
- Viure i deixar morir (Live and Let Die, 1954)
- Sabotatge (Moonraker, 1955)
- Diamants eterns (Diamonds Are Forever, 1956)
- Des de Rússia amb amor (From Russia with Love, 1957)
- El Doctor No (Doctor No, 1958)
- Goldfinger (Goldfinger, 1959)
- Només per als teus ulls (For Your Eyes Only, 1960) Recull d'històries curtes.
- Operació tromba (Thunderball, 1961)
- L'espia que m'estimava (The Spy Who Loved Me, 1962)
- Al servei secret de Sa Majestat (On Her Majesty's Secret Service, 1963)
- Només es viu dues vegades (You Only Live Twice, 1964)
- L'home de la pistola d'or (The Man with the Golden Gun, 1965) Pòstuma.
- Octopussy i un espant de mort (Octopussy and the Living Daylights, 1966) Recull d'històries curtes pòstum.
Cinema
Les aventures de James Bond han estat portades al cinema en nombroses ocasions al llarg de més de 40 anys. El seu personatge ha estat interpretat per 6 actors diferents a mesura que passaven els anys; Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craig. També van estar a punt de ser escollits actors com Rex Harrison, Richard Burton, David Niven i Cary Grant.[1]
Les pel·lícules editades per EON films constitueixen una llarga llista:
| any/actors | Sean Connery | George Lazenby | Roger Moore | Timothy Dalton | Pierce Brosnan | Daniel Craig |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1962 | Agent 007 contra el Dr. No | |||||
| 1963 | Des de Rússia amb amor | |||||
| 1964 | Goldfinger | |||||
| 1965 | Operació Tro | |||||
| 1967 | Només es viu dues vegades | |||||
| 1969 | 007 al servei secret de Sa Majestat | |||||
| 1971 | Diamants per a l'eternitat | |||||
| 1973 | Viu i deixa morir | |||||
| 1974 | L'home de la pistola d'or | |||||
| 1977 | L'espia que em va estimar | |||||
| 1979 | Moonraker | |||||
| 1981 | Només per als teus ulls | |||||
| 1983 | Octopussy | |||||
| 1985 | Panorama per matar | |||||
| 1987 | Alta tensió | |||||
| 1989 | Llicència per matar | |||||
| 1995 | Goldeneye | |||||
| 1997 | El demà no mor mai | |||||
| 1999 | Amb el món no n'hi ha prou | |||||
| 2002 | Mor un altre dia | |||||
| 2006 | Casino Royale | |||||
| 2008 | Quantum of Solace | |||||
| 2012 | Skyfall | |||||
| 2015 | Spectre | |||||
| 2021 | No Time to Die |
Pel·lícules no oficials
- Casino Royale (1954)
- Casino Royale (1967)
- Mai diguis mai més (1983)
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Tejero, Juan. Su nombre es Bond, James Bond (en castellà). T&B Editores, 2006, p. 9,11. ISBN 9788496576216.
- ↑ «James Bond». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
