Vés al contingut

Llibre dels morts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:15, 5 març 2011 amb l'última edició de Lohen11 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Llibre dels Morts». (vegeu la discussió, pendent de concretar).
Un Llibre dels morts de Nebqed, del 1300 aC.

El Llibre dels Morts eren les recopilacions de fórmules màgiques, encanteris, oracions i himnes que estaven escrits sobre papirs i dipositats als túmuls al costat de les mòmies. L'objectiu d'aquests texts era ajudar el mort durant el seu viatge al món soterrani, per poder superar els possibles perills durant el viatge al més enllà. Constitueix una de les principals fonts d'informació per l'estudi i la comprensió de la religió de l' Antic Egipte.


Origen i formació

Per més que l'aparició del Llibre dels morts data de l'Imperi Nou, per a trobar els seus orígens cal remuntar-se als Textos de les Piràmides de l'Imperi Antic i posteriorment als Textos dels Sarcòfags de l'Imperi Mig.

Aquesta evolució permet que aquesta col·lecció heterogènia de fórmules contingui textos funeraris de totes les èpoques de la història d'Egipte. Destaquen tres versions diferents del Llibre dels morts, que es van anar succeint a través de la història: La versió heliopolitana, redactada pels sacerdots de Heliòpolis per als faraons, es troba en alguns sarcòfags, esteles, papirs i tombes de les dinasties XI, XII i XIII, encara que l'essència ve d'escrits primitius. Netament solar, promou la teologia del déu Ra.

La versió tebana, escrita en jeroglífics (i després en hieràtic) sobre papirs, aquesta està dividida en capítols sense un ordre determinat, encara que la gran majoria tenen un títol i una vinyeta. Usada durant les dinasties XVII, XVIII, XIX, XX i XXI ja no solament pels faraons sinó també per ciutadans particulars.

La versió saita va donar lloc a la seva màxima expressió en la Dinastia XXVI d'Egipte, on es van fixar l'ordre dels capítols, que van a romandre invariables fins al final del període Ptolemàic

Origen del títol

El títol Llibre dels morts es deu al seu primer editor i traductor, el egiptòleg alemany Karl Richard Lepsius, qui ho va publicar el 1842 com Dónes Todtenbuch der Ägypter, encara que es diu també que el títol procedeix del nom que els profanadores de les tombes van donar als papirs amb inscripcions que van trobar al costat de les mòmies: "Kitab al-Mayitun", en àrab, que significa "Llibre del difunt".

Els antics egipcis ho coneixien com Llibre per a sortir a la llum. Per ara es coneixen un total de 192 capítols, però la seva extensió és molt desigual i no existeix un sol papir que els comprengui a tots. L'extensió dels papirs variava segons el poder adquisitiu de cada difunt, i una vegada que es va anar popularitzant, les versions més econòmiques eren realitzades 'en sèrie' pels temples i després emplenades amb el nom del comprador. La successió de fórmules, sense ordre algun i que arriben a variar d'uns exemplars a uns altres tenen, no obstant això, una lògica interna.

Segons l'egiptòleg francès Paul Barguet, el Llibre dels morts pot dividir-se de la manera següent:

  • Capítols 1-16: "Sortir a la llum" (oració); marxa cap a la necròpoli, himnes al Sol i a Osiris.
  • Capítols 17-63: Sortir a la llum" (regeneració); triomf i alegria; impotència dels enemics; poder sobre els elements.
  • Capítols 64-129: "Sortir a la llum" (transfiguració); poder manifestar-se sota diverses formes, utilitzar la barca solar i conèixer alguns misteris. Retorn a la tomba; judici davant el tribunal d’Osiris.
  • Capítols 130-162: Textos de glorificació del mort, que s'han de llegir al llarg de l'any, en determinats dies festius, per al culte funerari; servei de les ofrenes. preservació de la mòmia pels amulets.
  • Capítols 163-190: és un complement de tot l'anterior, amb fórmules on es lloa a Osiris.

Bibliografia

  • Thomas George Allen, The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago, Thomas George Allen, (University of Chicago Press, Chicago), c 1960.
  • Thomas George Allen, The Book of the Dead or Going Forth by Day. Ideas of the Ancient Egyptians Concerning the Hereafter as Expressed in Their Own Terms, Thomas George Allen, (SAOC vol. 37; University of Chicago Press, Chicago), c 1974.
  • E. A. Wallis Budge, The Egyptian Book of the Dead,(The Papyrus of Ani), Egyptian Text, Transliteration, and Translation, E.A.Wallis Budge, (Dover (Note: 240 pages of running Egyptian hieroglyph text. NB: Budge's translations and transliterations are extremely outdated and are not generally cited by modern Egyptologists)
  • Raymond O. Faulkner, The Ancient Egyptian Book of the Dead, translated by Raymond Faulkner, edited by Carol Andrews (University of Texas Press, Austin), c 1972.
  • Raymond O. Faulkner, The Egyptian Book of the Dead, The Book of Going forth by Day. The First Authentic Presentation of the Complete Papyrus of Ani translated by Raymond Faulkner, edited by Eva von Dassow, with contributions by Carol Andrews and Ogden Goelet (Chronicle Books, San Francisco), c 1994.
  • Gunther Lapp, The Papyrus of Nu (Catalogue of Books of the Dead in the British Museum), by Gunther Lapp, (British Museum Press, London), c 1997.
  • Andrzej Niwinski, Studies on the Illustrated Theban Funerary Papyri of the 11th and 10th Centuries B.C., by Andrzej Niwinski, (OBO vol. 86; Universitätsverlag, Freiburg), c 1989.

Enllaços Externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llibre_dels_morts&oldid=7040158»