Vés al contingut

Gneu Pompeu (fill)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:04, 4 feb 2008 amb l'última edició de Jolle (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Gneu Pompeu Megne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.

Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia. Cap al 54 aC es va casar amb Clàudia Pulcra, filla d'Api Claudi Pulcre i germana de la primera esposa de Brutus. En esclatar la guerra civil que va enfrontar Cèsar i Pompeu (49 aC), el seu pare li va atorgar el comandament d'una flota de seixanta vaixells egipcis i el va posar a les ordres de Marc Calpurni Bíbul, amb l'objectiu d'evitar que Cèsar creués l'Adriàtic fins a l'Epir.

Després de la derrota del seu pare a la batalla de Farsàlia i del seu assassinat en terres egípcies, Gneu i el seu germà Sext es van unir a la resta de comandants pompeians supervivents al nord d'Àfrica des d'on van continuar la resistència contra Cèsar. El 47 aC Pompeu es va dirigir amb una flota a les illes Balears on, després de la campanya de Thapsus (febrer del 46), se li van unir Sext i Titus Labiè. Junts van passar a Hispània on van organitzar un exèrcit amb tres legions. Cèsar els va derrotar a la batalla de Munda (març del 45) i Pompeu, encara que havia aconseguit escapar del camp de batalla, va ser capturat i executat