Història de la pintura de l'antic Egipte
La història de la pintura a l'antic Egipte cobreix la pintura desenvolupada a Egipte durant el període arcaic i faraònic, a l'Edat Antiga.
A l'antic Egipte es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimònies i fets remarcables. Juntament amb aquests temes, apareixen representacions molt reeixides de la vida privada o dels animals i vegetals.
Els egipcis pintaven el baix relleu que a causa de la seva escassa profunditat sovint porta a confusió respecte a un o altre art. A partir de la dinastia III, la pintura sobre les parets de les tombes substitueix al baix relleu, del qual adopta les principals convencions.
La pintura, com tot l'art de l'antic Egipte, estava regida per unes convencions o cànons i regles molt estrictes, entre les quals destaquen:
- La frontalitat o manera de representar les figures consistent en disposar el cap i les cames de perfil però les espatlles i el pit de front, la qual cosa proporciona a les figures un posat característic. La frontalitat estava reservada a la figura humana o dels Déus i sovint, només als personatges més notables.
- L'alçada de les figures té una relació directa amb la seva importància relativa, així doncs, el faraó és alt en les escenes familiars on les seves dones i els esclaus són petits. Però el faraó és petit en presència dels Déus, els quals en les corresponents escenes són grans o àdhuc gegantins.
- La figura humana està orientada generalment cap a la dreta. El color de la pell dels homes era bru, mentre que en les dones era groc. L'or o el seu color eren el símbol del sol. No es feien gradacions de tonalitats de color.
La tècnica pictòrica dels egipcis era un antecedent de la pintura al fresc o tempera, ja que aglutinaven pigments naturals, extrets de diferents terres de color, amb clara d'ou i ho dissolien en aigua per aplicar-ho sobre les parets nues, és a dir, directament sobre la pedra calcària o revestides amb un enguixat sec.
Pintura a l'imperi antic
A les tombes de l'imperi Antic, els temes representats són essencialment materialistes: la preparació dels aliments, del pa o de la cervesa, escenes agrícoles, escenes de caça i pesca, etc., posteriorment s'afegeixen altres com la construcció de vaixells, la fabricació de joies, estàtues i teixits etc. per tal que puguin ser recreats a l'altra vida.
En els temes cerimonials i representatius o en la figura del difunt, impera el cànon de frontalitat, però en els temes d'animals, com en les famoses oques de Meidium, es dóna ja un gran desenvolupament tècnic. Els conjunts de pintura més destacats de l'imperi antic són:
- A la Mastaba de Tiy (dinastia V, vers el 2450 aC) hi ha diversos baixos relleus pintats amb escenes de treballs agrícoles, entre ells l'home amb una somera que porta un fardell amb el seu pollí i l'escena del pas d'un gual amb un esclau que porta un vedell a coll-i-bé. En una mostra de l'excel·lent realisme de la pintura d'animals, el vedell gira el cap per cridar a la seva mare que va al darrera.
Pintura mural a la tomba de la princesa Itet, actualment al Museu d'El Caire
- Al costat: Fris a la cambra dedicada al culte de la tomba de la princesa Itet. Dinastia IV, vers el 2700 aC.
- A la part superior, escena de caça d'aus amb les sis "oques de Meidum".
- A la part inferior, escena de treballs agrícoles.
La pintura de l'Antic Egipte va ser eminentment simbòlica. La tècnica pictòrica dels egipcis va ser un precedent de la pintura al fresc o tempera, ja que aglutinaven pigments naturals, extrets de terres de diferents colors, que barrejaven amb clara d'ou i dissolien amb aigua per a poder aplicar-ho sobre els murs, revestits amb una capa de revoco "sec" de calç.
Els seus procediments van ser el fresc, el temperi, l'encasto i de vegades també l'esmalt en joies, amulets, escarabeus, estatuetes de responements i taulells de revestiment en murs interiors. Els seus colors van ser vius i variats en cada escena i les més antigues pintures que es coneixen van ser policromes, amb colors plans.
Els egipcis pintaven els baixrelleus els quals, per la seva escassa profunditat, propicien la identificació amb l'escultura i l'art pictòric. A partir de la dinastia III la pintura sobre els murs de les tombes substitueix al baixrelleu, del com adopta les principals convencions.
