Indústria lítica
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
La indústria lítica és un conjunt d'utensilis de pedra derivats de l'activitat humana. S'utilitzaven a l'època anterior a l'ús dels metalls i compren típicament els següents estadis successius:
- el paleolític (1.200.000-10.000 BP) amb indústria lítica de còdols i objectes de sílex.
- el Mesolític (10.000-5.000) on s'especialitzen eines per a foradar (perforadors, trepants), en puntes de sageta (puntes amb peduncle i aletes), en micròlits geomètrics (segments de cercle, trapezis, triangles) i sobretot en la producció de multitud de làmines petites que eren fixades amb resines a falçs primitives fetes de banya, os o fusta.
- el neolític (5.000-2.000) on utilitzen el sílex, l'or, la plata i el coure, que anaven perfeccionant a mesura que la seva destresa manual milloraven.
És la indústria més antiga que es coneix, els hominins, almenys els ancestres del ésser humà, han fet servir aquest tipus d'eines des de fa almenys 2.800.000 anys. [1] Es pot dir que les eines lítiques van constituir una adquisició important per al desenvolupament de la nostra estirp, ajudant en l'adaptació a nous ambients en permetre modificar la dieta alimentària (incorporant tubercles o proteïnes procedents de grans herbívors). [2]
La capacitat de producció d'eines s'ha desenvolupat des de les primeres pedres tallades per una cara, fins als complexos ordinadors i màquines de l'actualitat, passant per tot un seguit de tècniques molt diverses, però tractant sempre d'aprofitar les seves qualitats i fenòmens per a la consecució d'uns objectius concrets en la tasca: primer, per adaptar-se al mitjà i després per adaptar el mitjà a nosaltres.
Tipus de tècniques en la indústria lítica
Es distingeixen diversos tipus diferents de tècniques que es van anar desenvolupant a través del temps. Aquestes tècniques, que actualment ens serveixen per datar els jaciments, van suposar grans avenços en la capacitat de domini del medi, el seu desenvolupament va ser molt lent i va modificar els hàbits dels seus usuaris. Atenent a la tecnologia que van utilitzar en la seva execució es distingeixen els següents períodes:
Olduvaià (Mode 1)
Desenvolupada a Àfrica pels primers homes, són eines molt senzilles que requereixen una petita despesa energètica per a la seva elaboració, per la qual cosa se suposa serien fabricades segons les seves necessitats i abandonades després del seu ús. Es tracta de pedres, normalment cants rodats, sílex o similars, que eren tallats per obtenir el tall per un dels seus costats. Consistien en machacadores, que s'utilitzaven per extreure la Medul·la òssia dels ossos, o fines ascles amb tall que servien per tallar. El seu origen se situa a l'Àfrica com a mínim des de fa 2.800.000 anys Formació (Shungura, riu Omo, Etiòpia) [1] i a Europa en 1.000.000 anys, com les trobades al jaciment de la Sima del Elefante al Jaciment arqueològic d'Atapuerca.
Axelià (mode 2)
En terres africanes es van trobar eines més elaborades datades en 1.700.000 anys. Aquestes eines tenien la característica d'estar tallades per ambdues cares i de ser, unes universals i altres especialitzades.
La peça més característica és l'anomenada bifaç, o destral de mà, que tenia usos molt diversos servint per a multitud de tasques pesades, tallar, raspar, perforar ... tant és així que, col·loquialment, les hi crida la navalla suïssa del paleolític. Es tracta d'una pedra de gran duresa, generalment sílex, que és tallada per ambdues cares fins a aconseguir una forma triangular amb una base semicircular. També s'elaboraven eines per a usos específics com: pics trièdrics, fenedors, rascadors, denticulats ...
Aquesta tecnologia requeria una gran despesa energètica, calia buscar la matèria primera precisa i convenient, tallant-la amb molt de compte i habilitat, pel que el seu ús era durador, es mantenia en poder de l'individu per a la seva tasca diària. També eren objecte de comerç, tant la pròpia matèria primera com les eines ja elaborades.
Aquesta indústria va perdurar per més d'un milió d'anys, en els jaciments de la Galeria de Sílex i Sima de los Huesos de la Atapuerca, a Espanya, s'han trobat en un període comprès entre 600.000 i 300.000 anys.
Mosterià (mode 3)
Es caracteritza per una nova forma de tallar la pedra en què s'utilitzen altres elements per al seu treball. Fins llavors les pedres es tallaven copejant-les amb altres pedres, amb aquesta nova tècnica, coneguda com tècnica Levallois, s'usen golpeadores de fusta o ossos i es realitza sobre un nucli de pedra prèviament tractat.
El nucli original de pedra té forma de tronc troncopiramidal i es colpeja per obtenir ascles que després s'utilitzaran per a l'elaboració d'instruments especialitzats. Això permet l'obtenció d'elements més petits i diversos. Aquesta va ser la tècnica que van utilitzar els neandertals durant gairebé tota la seva existència.
Paleolític superior (mode 4)
Es destaca per l'elaboració dels mànecs per als instruments. Aquests ja són petits i d'ús molt concret i es fabriquen, especialment, per la seva comesa.
A la Europa occidental destaquen les cultures châtelperronià, aurinyacià, gravetià, solutrià i magdalenià. El Paleolític és una etapa de la prehistòria caracteritzada per l'ús d'útils de pedra tallada, encara que, també s'usaven altres matèries primeres orgàniques per a construir diversos utensilis: os, asta, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. (Mal conservades i poc conegudes). És el període més llarg de la història de l'ésser humà (de fet abasta un 99% de la mateixa), s'estén des de fa uns 2,5 milions d'anys (en Àfrica) fins fa uns 10 000 anys. Etimològicament significa Edat Antiga de la Pedra (παλαιός, paleos = antic, i λίθος, lithos = pedra), el terme va ser creat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865, per oposició al Neolític (edat moderna de la pedra); constituint juntes el que s'anomena Edat de Pedra (s'insisteix en l'elaboració d'utensilis de pedra per establir l'oposició a l'Edat dels Metalls). L'home del Paleolític era nòmada, és a dir, s'establia en un lloc i es quedava en ell fins a esgotar els recursos naturals.
Neolític (mode 5)
El descobriment de l'agricultura canvia la forma de vida de les tribus humanes que han d'elaborar altres instruments per les noves necessitats. Molins de mà (metates), destrals, aixes lluentades, dents de falç, etc. Les dents de falç són petites resquills tallants disposades en un mànec de fusta formant una Falç per segar els camps conreats. En aquest temps els homínids es van convertir a sedentaris .Al neolític les pedres van començar a polir-se, és a dir amb una pedra gran amb solcs es fregava altra pedra amb la qual se li donava forma al utensili. Aquesta va ser la nova tècnica inventada al Neolític amb la que es van inventar la aixada, la falç i la destral.
Utilització dels metalls
La utilització dels metalls donaria pas a una altra tecnologia diferent a la política però, bàsicament, es pot dir que forma part ja que es tracta d'utilitzar el mineral, tipus especials de pedres, que calia processar mitjançant "complexos" procediments. Aquesta nova forma d'indústria donaria nom a tres importants períodes prehistòrics, l'Edat del Coure o Calcolític, l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.
No pel desenvolupament de les tecnologies metal·lúrgiques la indústria lítica va decaure. El període Calcolític és la fase de la Prehistòria en la qual la talla de la pedra adquireix major sofisticació i mestria.
El treball de la pedra ha vingut mantenint fins als nostres dies, però la importància que va adquirir en èpoques prehistòriques per al desenvolupament de l'home mai ha estat igualada. En obrir-se el coneixement tècnic al domini d'altres tecnologies la dependència del desenvolupament humà del treball de la pedra va ser mitigant-se arribant a quedar com una tècnica menor.
Informació dels útils lítics
Els útils lítics i també els ossis, així com les restes de la seva elaboració, són dins el registre arqueològic una part fonamental, si no exclusiva, de la Prehistòria més remota, per al coneixement de les societats humanes que ho van fabricar. Aquestes restes materials arqueològiques es diuen indústries i ens proporcionen una important informació com:
- Matèria primera utilitzada, que ens indiquen les fonts d'aprovisionament, l'àrea de captació al voltant del jaciment i els desplaçaments que realitzava el grup humà.
- Tècnica d'elaboració dels artefactes, que ens mostren el desenvolupament tecnològic aconseguit en cada època i la seva relació amb altres grups humans contemporanis.
- Disposició espacial dels útils dins del jaciment ens revelen llocs de treball.
- Empremtes d'ús i morfologia, que proporcionen dades sobre la seva utilitat o sobre la dieta que seguien aquestes persones. [3]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Sala, R.. «Les principals seqüències plioquaternaries». A: Carbonell, E.. Homínids: les primeres ocupacions dels continents. Barcelona: Editorial Ariel, 2005, p. 135-160. ISBN 84-344-6789-5.
- ↑ Sala, R.. «L'emergència del Mode tècnic I». A: Carbonell, E.. Homínids: les primeres ocupacions dels continents. Barcelona: Editorial Ariel, 2005b, p. 160-184. ISBN 84-344-6789-5.
- ↑ Muñoz Amilibia, A. M ª.; Cabrera Valdés, V.; Fernández Vega, A.; Ripoll López, S.; Hernando Gran, A.; Menéndez Fernández, M. i Ripoll Perelló, I.. Prehistòria Tom I. Universitat Nacional d'Educació a Distància, Unitats didàctiques, 2001, p. 1472. ISBN 84-362-4400-1.
Enllaços externs
- Jaciments d'Atapuerca
- Indústria lítica
- Prehistòria Quaternària - Indústria lítica
- Quam, Rolf. «Jaciments de la serra d'Atapuerca» (pdf). [Consulta: 9 juliol 2010].