Mosquiter comú
Phylloscopus collybita  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 18 cm |
| Nombre de cries | 5,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103843725 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Eupasseres |
| Família | Phylloscopidae |
| Gènere | Phylloscopus |
| Espècie | Phylloscopus collybita Vieillot, 1817 |
| Distribució | |
 | |
El mosquiter comú o musquetera,[2] Phylloscopus collybita, conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és un ocell passeriforme migrador molt estès que cria en boscos oberts d'Europa i Àsia.
Hiverna en el sud i oest d'Europa, sud d'Àsia i nord de l'Àfrica.
És un ocell insectívor que és depredat per mamífers com el gat i mustèlids i falcons principalment del gènere Accipiter. La seva àmplia distribució fa que el seu estatus sigui segur, tanmateix una de les seves subespècies probablement estigui extinta.
Descripció
El mosquiter comú és petit i arrodonit fa de 10 a 12 cm de llarg. El mascle pesa de 7 a 8 grams, i la femella de 6 a 7 grams. La coloració de la subespècie P. c. collybita és marronosa a la part de dalt i grogosa en els flancs. Abans de la migració muda les plomes completament.
Subespècies
- P. c. collybita, cria a Europa fins a Polònia i Bulgària, hiverna a la zona Mediterrània i d'Àfrica del Nord.[3] S'està expandint cap al nord (Escandinàvia) des de 1970.[4]
- P. c. abietinus es troba a Escandinàvia i el nord de Rússia, i hiverna des del sud-est d'Europa i el nord-est d'Àfrica fins a Iraq i oest de l'Iran.
- P. (c.) tristis, sovint és més gran que les altres subespècies, cria a Sibèria i hiverna en la zona baixa de l'Himàlaia.[3]
Antigues subespècies ara considerades espècies
- P. ibericus, el mosquiter ibèric de color més verd i més groc que P. collybita,[3] i té un cant diferent tipus tit-tit-tit-tsui-tsui. Es troba a Portugal i Espanya a l'oest de la línia dels Pirineus occidentals.Els estudis genètics mostren que és l'espècie de mosquiter amb el llinatge més antic tot i no semblar-se gaire al mosquiter comú.
- P. canariensis, no és migrador i té subespècies a les illes d'El Hierro, La Palma, La Gomera, Tenerife, i Gran Canària. És més menut que el mosquiter comú. El P. c. exsul de Lanzarote i potser Fuerteventura es va extingir el 1986 només es trobava a la vall Haria de Lanzarote.[5]
- P. sindianus, el mosquiter de muntanya, es troba en el Caucas (P. s. lorenzii) i l'Himàlaia (P. s. sindianus), i és un migrant altitudinal, es desplaça cap zones més baixes a l'hivern.
Referències
- ↑ BirdLife International (2004). Phylloscopus collybita. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim
- ↑ Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138., pàg 418
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Baker, Kevin. Warblers of Europe, Asia and North Africa (Helm Identification Guides), 1997, p. 256–259. ISBN 0713639717.
- ↑ Hansson, MC; Bensch, S; Brännström, O «Range expansion and the possibility of an emerging contact zone between two subspecies of Chiffchaff Phylloscopus collybita ssp.». Journal of Avian Biology, 31, 2000, pàg. 548–558. DOI: 10.1034/j.1600-048X.2000.1310414.x.
- ↑ Simms, Eric. British Warblers (New Naturalist Series). Collins, 1985, p. 286, 310. ISBN 000219810X.
Enllaços externs
- BBC Science and Nature: BBC Chiffchaff site
- BBC Science and Nature: Common Chiffchaff song (Real Audio streaming)
- Internet Bird Collection: Common Chiffchaff videos
- RSPB: Chiffchaff, Phylloscopus collybita
- Ageing and sexing (PDF) by Javier Blasco-Zumeta