Vés al contingut

Sanjaq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:49, 11 abr 2018 amb l'última edició de Hinio (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a la regió històrica de Sèrbia i Montenegro, vegeu Sandžak.

El sanjaq o sancak —en turc otomà سنجاق‎, [sanˈdʒak]; en turc modern sancak, en plural sancaklar— va ser una circumscripció territorial de l'Imperi otomà.[1] Sanjaq i les seves diverses variants sandjak, sanjak, sandjâk i sinjaq són transliteracions de la mateixa paraula turca sancak, que en època otomana s'escrivia en caràcters aràbics. En turc, significa «districte», «estendard» o «bandera».[2]  Els sandjaks o sancaks també rebien el nom àrab de liwà, «bandera», traducció literal del mot turc —en àrab لواء, liwāʾ—.

El governador d'un sanjaq era un sanjaqbeg, segons el turc otomà, o un sancak beyi, en turc modern.

Història

Els sandjaks, originàriament, eren les subdivisions de primer nivell de l'Imperi otomà. Van aparèixer a mitjan segle XIV com a districtes militars que formaven part del timar, un feu concedit a aquell qui havia conquerit nous territoris. A més a més de l'exèrcit professional, que rebia una paga per la seva feina, l'exèrcit otomà tenia uns cossos de soldats de cavalleria, els sipais, que prestaven el servei militar a canvi de feus concedits pel soldà (els feus més grans s'anomenaven khas i ziamet, els més petits timar). Els sipais s'ajuntaven en batallons formats segons el sandjak on vivien i eren comandats per un oficial anomenat el sandjak-beg o «bei del sandjak», cosa que equivaldria al governador del districte.

Amb l'aparició de noves divisions administratives de primer nivell, els beylerbeyliks (i, més endavant, els eyalets i vilayets), a final del segle xiv, els sandjaks van passar a ser divisions de segon nivell administratiu.

El nombre de sandjaks dins l'imperi va anar variant segons les èpoques. Amb les reformes del Tanzimat del segle xix, el seu nombre va pujar fins a més de 400, però més habitualment vorejaven els 150.

No tots els sandjaks formaven part d'una província; alguns es trobaven en noves àrees conquerides que encara s'havien d'assignar a una província i d'altres com ara Bengasi i Çatalca van romandre independents del sistema provincial i els seus governants reportaven directament a la Porta.

El nom actual de la regió balcànica de Sandžak deriva de la seva antiga condició de sandjak otomà, el de Novi Pazar.

Vegeu també

Referències

  1. «Sanjaq». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Vikisözlük» (en turc). [Consulta: 1r desembre 2017].