Vet

La paraula vet (o veto) procedix del llatí i significa literalment [jo] prohibeixo. S'utilitza per a posar de manifest que una part (estat, institució, persona...) té el dret d'aturar de forma unilateral una llei. Un vet, per tant, proporciona poder il·limitat per a parar canvis, però no pas per a adoptar-los.

Als Estats Units, el president té la capacitat de vetar la legislació que ha passat prèviament pel Congrés, per bé que aquest dret no és absolut, ja que una majoria qualificada de 2/3 d'ambdues cambres pot aprovar una llei, fins i tot, contra un veto presidencial; no obstant, si la llei proposada té només majoria simple, el veto del president és decisiu.

En el Consell de Seguretat de l'ONU, els cinc membres permamentes (Estats Units, Rússia, Xina, França i Regne Unit) tenen dret de veto. Si algun d'aquests països vota contra d'una proposta, aquesta queda rebutjada, encara que els 10 membres restants del consell hi hagin votat a favor, la qual cosa, juntament amb la no elecció per votació universal, lliure, directa i secreta dels membres de l'Assemblea General i del Secretari General ha servit sovint per a denunciar el dèficit democràtic de l'ONU.