País
Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).
Etimologia
El terme "país" prové del llatí pagus a través del francès pays. Designava una subdivisió territorial de la civitas com a demarcació rural (és la mateixa etimologia que "pagès"). A l'edat mitjana un pagus indicava una comarca com a subdivisió d'un comtat.
Accepcions
El mot presenta diferents accepcions basades en els elements caracteritzadors que defineixen un territori determinat: medi físic o natural, ètnia o política.[1]
Contrada o regió natural
En el sentit de contrada o regió petita s'utilitza país en diferents expressions geogràfiques: productes del país, un país de bolets, Sant Sadurní és el país del cava, el Vallès és el rerepaís de Barcelona, la Cerdanya és un país muntanyós.
L'escola geogràfica francesa va definir la regió natural, o regió fisiogràfica, com a equivalent de país en el sentit restringit. Així, le pays catalan és la Catalunya del Nord.
Regió geogràfica
En un sentit més ampli, un país és una regió geogràfica on, a més de les característiques naturals, es té en compte les característiques culturals, socials i històriques que determinen la regió. En ocasions el país pot correspondre a una regió administrativa i de vegades s'utilitza en contraposició a delimitacions arbitràries. Per exemple: el País Basc, el País de Gal·les, els Països Catalans.
Territori estatal
Per extensió de regió administrativa, s'usa país per a designar el territori d'un estat. En la legislació i en els acords i tractats internacionals es prefereix usar el terme Estat perquè és més precís que país.
Quan es parla d'agrupacions de països (països mediterranis, països àrabs, països desenvolupats...) es pot referir tant a agrupacions d'estats com a àrees culturals o econòmiques. En el cas de Països Catalans es refereix, generalment, al domini lingüístic del català.