Vés al contingut

Aerinita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAerinita

Aerinita d'Estopanyà Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₄(Al,Fe,Mg)10Si₁₂O35(OH)₁₂CO₃·12H₂O
Epònimblau cel Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.DB.45
Propietats
Hàbit cristal·lífibrós
Estructura cristal·linaa = 14.690(15) Å, b = 16.872(15) Å, c = 5.170(15) Å, Z = 2
Colorblau a blau verdós
Duresa3
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc blavosa
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica2.48
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα1.510(5), nβ = 1.560(5), nγ = 1.580
Pleocroismeintens; X = blau brillant; Y = Z = beix pàl·lid
Angle 2V63° (calc.)
Dispersió òpticaδ = 0.07
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolAer Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

L'aerinita és un mineral de la classe dels silicats relacionat amb el grup dels piroxens. El nom ve del grec «ἀέρινος», eteri, (que té propietats de l'aire) i d'aquí se’n pot derivar alguna de les seves propietats com el color del cel (blau-cel).

A finals de la dècada de 1860 el Museu de Wroclaw (Polònia) va incorporar a la seva col·lecció un mineral de color blau intens procedent dels Pirineus. Lasaulx va estudiar-lo uns anys més tard adonant-se que es tractava de quelcom diferent fins al moment. Va proposar el nom d'Aërinit, tot i que encara es desconeixia la procedència exacta. No va ser fins al 1882 que es va descobrir el jaciment de Casserres del Castell, a Estopanyà, considerant-se des de llavors la localitat tipus.[4]

Fou emprada entre els segles XI i XV com a pigment en les nombroses pintures murals del romànic de l'Aragó, Oest de Catalunya, Andorra i sud de França, zones properes als jaciments del mineral. El blau de Sant Climent de Taüll, per exemple, està fet amb aquest mineral.[5]

Formació i jaciments

[modifica]

És un mineral que es troba en fàcies de zeolites hidrotermals, format a relativament baixa temperatura a l'interior de fractures i vetes de roques ígnies màfiques. Es forma per l'alteració dels basalts i les andesites.

Típicament sol anar associat als minerals prehnita, ellagita i mesolita.

Se'n troben jaciments a Saint Pandelon a Aquitània (França), Cadis o Màlaga, així com a Nova Jersey (Estats Units). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya, Lleida), Casserres del Castell (Estopanyà, Osca) a la pedrera Los Serranos (Albatera, Alacant), a Los Vives (Orihuela, Alacant), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló) i a Altura (Castelló).

Referències

[modifica]
  1. Aerinite. Handbook of Mineralogy
  2. Aerinite. Webmineral
  3. Aerinite. Mindat.org
  4. Calvo Rebollar, M «Aerinita, la piedra azul del Pirineo». Naturaleza Aragonesa, 34, 2017, pàg. 63-68 [Consulta: 8 febrer 2023].
  5. «Aerinita». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 8 febrer 2023].