Vés al contingut

Aspic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarAspic
Característiques
Data de creació1375 Modifica el valor a Wikidata
Gastronomiagastronomia d'Ucraïna, gastronomia de Belarús i gastronomia de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusaliment, plat i gelea Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalscarn de bou i carn de porc Modifica el valor a Wikidata
Aspic de peus de porc

L'aspic és un plat fred que pot consistir en diversos ingredients (carn, aviram, peix, ous, verdures o fruites) embolcallats en una gelea feta amb de brou de carn o de consomé. Una gelea de carn que inclogui també crema s'anomena calent-fred.

El brou pot aclarir-se amb clara d'ou i assaonar-se abans d'utilitzar-se. Una vegada cuit, es fixa a causa de la gelatina natural continguda a la carn.

Gairebé tots els tipus d'aliments poden posar-se en aspics, com ara trossos de carn, fruites o verdures.

Els aspics s'acostumen a servir com a plats freds per evitar que la gelea es fongui abans de ser consumida.

Es pot aromatitzar la gelea, per exemple amb vi de Madeira.

Història

[modifica]

Històricament s'han començat a preparar els aspics de carn abans dels de fruites o verdures. A l'edat mitjana els cuiners ja havien descobert que un brou de carn espès podia transformar-se en gelea. La primera recepta coneguda va ser exposada al llibre el Viandier, de Taillevent (probablement redactat a la fi del segle XIV[1]).

Al segle xviii Marie-Antoine Carême inventa, a més d'altres receptes de gelea, el calent-fred. El seu nom fa referència al seu mode de preparació: cuinat calent, servit fred.[2]

L'aspic s'havia utilitzat com a salsa «calent fred», amb preparacions a base de peix fred o d'aviram. Hi afegia del suavitat i gust. A més, conservava la frescor de la carn cuita i l'isolava de l'aire i dels bacteris.[3]

Va arribar als EUA al començament del segle xx.[4] Els plats a base de gelatina, com l'aspic o la gelea de tomàquet van ser extremadament populars als anys 1950. Els cuiners mostraven llurs competències estètiques inventant tota mena de plats a base d'aspics.[5][6]

Usos

[modifica]
Ous en gelea.

L'aspic pot tenir color, amb matisos ambres o blancs. S'utilitza per a protegir l'aliment o simplement com a decoració.[7]

Existeixen tres tipus de textures d'aspic: delicada, per a llesques i no comestible.[8] La delicada és menys ferma. La de llesques s'utilitza a les terrines o en aspics de musclos. La no comestible s'utilitza sobretot per a la decoració. Se serveix en els aliments de competicions de cuina, per tal de fer-los brillar i que semblin més atractius.

Variants

[modifica]

A certs països d'Europa, l'aspic de porc és un pla molt popular a les festes de Nadal i Pasqua.

A Àsia, sobretot en el poble newars, l'aspic de búfal és un plat major de les festes d'hivern. Es fa a partir de peix assecat, búfal, condiments i espècies.

Diferents noms

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Terence Scully, The Viandier of Taillevent: an Edition of All Extant Manuscripts, Ottawa, Ontario, University of Ottawa Press ISBN 978-0-7766-0174-8 OCLC 21196487, p. 270.
  2. «Aspic: An Evolution of Use and Abuse» (en anglès). Garde Manger. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2010. [Consulta: 10 octubre 2010].
  3. Hayward, Tim «Aspic aspirations - is savoury jelly worth reviving?» (en anglès). The Guardian, 30-04-2010. ISSN: 0261-3077.
  4. Smith, Andrew F. The Oxford companion to American food and drink (en anglès), 2007. 
  5. Hesser, Amanda «The Way We Eat: Salad Daze» (en anglès). The New York Times, 09-07-2006. ISSN: 0362-4331.
  6. Allen, Gary; Albala, Ken. The business of food: encyclopedia of the food and drink industries (en anglès). Westport, CT: Greenwood Press, 2007. ISBN 9780313337253. 
  7. Gisslen, Wayne. Professional cooking (en anglès). Hoboken, N.J.: Wiley, 2007. ISBN 9780471663744. 
  8. «Aspic Textures | Curing (Food Preservation) | Garde Manger» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2017].