Vés al contingut

Armada Espanyola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarArmada Espanyola
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusarmada Modifica el valor a Wikidata
SeuCuartel General de la Armada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya
BrancaForces Armades d'Espanya
ArmaArmada
Part deForces Armades d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Unitats subordinadesCos general de l'Armada, Cos d'Enginyers de l'Armada, Infanteria de Marina, Arma Submarina Espanyola i Spanish Naval Air Arm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstructuraMinisteri de Defensa d'Espanya
Mida25.000 efectius i 98 naus[1]
BasesSan Fernando, Cartagena,
Las Palmas de Gran Canaria,
Rota, Ferrol, Maó
Quarter generalMadrid
Comandants
CoronelCap Estat Major Armada:
Teodoro Esteban López Calderón
Oficials destacatsFernando de Magallanes
Juan Sebastián Elcano
Joan d'Habsburg i Blomberg
Cosme Damián Churruca
Federico Gravina
Cultura militar
Patró catòlicNostra senyora del Carme Coronada Modifica el valor a Wikidata
BanderaBandera de proa
bandera de proa
Espanya
Pavelló nacional
Lema"De la unión nace la fuerza"
Himne"Himno de la Armada Española"[2]
Lloc webarmada.mde.es Modifica el valor a Wikidata

L'Armada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles. Va néixer com a unió de les marines dels regnes de Castella i d'Aragó. L'Armada Espanyola és considerada la sisena més poderosa del món, superada per la nord-americana, la russa, la britànica, la francesa i la japonesa, en un empat tècnic amb la italiana.[3]

Amb l'entrada en servei d'un nou portaavions i l'adquisició de dues noves fragates F-100 i els submarins S-80, es millora la capacitat de projectar tropes i unitats d'operacions especials a llocs allunyats del territori estatal. Tant és així que els compromisos internacionals han fet que en diverses ocasions, per exemple en el cas de l'exercici Steadfast Jaguar-06, sigui la marina de guerra que més vaixells i personal ha transportat.[4] Els compromisos subscrits per Espanya l'obliguen a poder portar a qualsevol part del món i protegir un contingent de 1.800 infants i els seus respectius equips.[5]

En 2013, l'Armada Espanyola va començar a provar els nous submarins S-80, els quals, per uns errors de càlcul, tenien massa acer i no podien flotar correctament, fet que provocà la hilaritat internacional.[6] El nou submarí S-80 és una de les partides més grans que el ministeri espanyol de Defensa hagi fet mai a la història: 2.200 milions d'euros entre el disseny i la construcció.[7] Les seues principals bases són a Rota, Ferrol i Cartagena.

La Santísima Trinidad de l'Armada Espanyola era un dels vaixells més grans del seu temps.

Flota

[modifica]

A continuació es llisten els vaixells i unitats.

Entre parèntesis (): data d'alta en l'Armada.

Entre claudàtors [ ]: desplaçament a plena càrrega en tones mètriques.

Els 4 primers submarins S-80A en fase de construcció substituïxen els S-60 (classe Daphné) i els 2 addicionals (S-80B) proposats previsiblement substituiran els S-70 (classe Agosta).[11]

El 2012, degut a la crisi econòmica, el nombre de submarins operatius s'havia reduït a dos, el «Galerna» i el «Tramontana».[11] El «Mistral» es troba passant la que serà la seva darrera gran revisió abans de passar a inactiu, mentre el «Tramontana» espera el seu torn, i necessita una revisió encara no pressupostada, després de patir diversos incidents[12] els anys 2007 i 2008.[13]

  • Vaixell de suport i salvament de submarins Classe BAM:[14]
    • BAM P-41 - Meteoro
    • BAM P-42 - Rayo
    • BAM P-43 - Relámpago
    • BAM P-44 - Tornado

Vaixells auxiliars

[modifica]

Vaixells de mesures antimines

[modifica]

Embarcacions d'assalt amfibi

[modifica]
  • Embarcacions d'assalt amfibi Classe Galicia:[18]
    • L-51 Galícia (1998) [12.800 Tm]
    • L-52 Castella (2000) [12.800 Tm]
  • Embarcacions de desembarcament amfibi Classe Hernán Cortés:[19]
    • L-41 Hernán Cortés (Construït en 1971 / Alta en l'Armada 1994) [8.750 Tm]
    • L-42 Pizarro (Construït en 1972 / Alta en l'Armada 1995) [8.750 Tm]
    • Els vaixells de desembarcament amfibi "Pizarro" i "Hernán Cortés" seran donats de baixa en l'Armada pròximament, les seues funcions passaran a ser exercides pel nou Portaavions d'assalt amfibi, actualment en construcció en les instal·lacions de Navantia en Ferrol.
  • Llanxes de desembarcament Classe LCM1E:
    • L601P (2001) [107 Tm]
    • L602P (2001) [107 Tm]
    • L603 (2006) [107 Tm]
    • L604 (2006) [107 Tm]
    • L605 (2006) [107 Tm]
    • L606 (2006) [107 Tm]
    • L607 (2006) [107 Tm]
    • L608 (2006) [107 Tm]
    • L609 (2007) [107 Tm]
    • L610 (2007) [107 Tm]
    • L611 (2007) [107 Tm]
    • L612 (2007) [107 Tm]
    • L613 (2007) [107 Tm]
    • L614 (2007) [107 Tm]
  • Patrullers Classe Barceló:[20]
    • P-11 Barceló(1976) [144 Tm]
    • P-12 Fanga (1976) [144 Tm]
    • P-14 Ordóñez (1977) [144 Tm]
    • P-15 Acevedo (1977) [144 Tm]
    • P-16 Cándido Pérez (1977) [144 Tm]
  • Patrullers Classe Anaga:[21]
    • P-21 Anaga (1980) [319 Tm]
    • P-22 Tagomago (1981) [319 Tm]
    • P-23 Marola (1981) [319 Tm]
    • P-25 Grosa (1981) [319 Tm]
    • P-26 Medes (1981) [319 Tm]
    • P-27 Izaro (1981) [319 Tm]
    • P-28 Tabarca (1981) [319 Tm]
    • P-30 Bergantí (1981) [319 Tm]
  • Patrullers Classe Conillera:[22]
    • P-31 Conillera (1981) [ 85 Tm]
    • P-32 Dragonera (1981) [ 85 Tm]
    • P-33 Espalmador (1982) [ 85 Tm]
    • P-34 Alcanada (1982) [ 85 Tm]
  • Patrullers Classe Chilreu:[23]
    • P-61 Chilreu (1992) [2.100 Tm]
    • P-62 Alborán (1997) [1.963 Tm]
    • P-63 Arnomendi (2000) [1.863 Tm]
    • P-64 Tarifa (2004) [1.974 Tm]
  • Patrullers Classe Serviola:[24]
    • P-71 Serviola (1991) [1.147 Tm]
    • P-72 Sentinella (1991) [1.152 Tm]
    • P-73 Sentinella (1992) [1.147 Tm]
    • P-74 Talaia (1992) [1.136 Tm]
  • Patrullers Classe Descoberta:[25]
    • P-75 Descoberta (1978) [1.640 Tm]
    • P-76 infanta Elena (1980) [1.640 Tm]
    • P-77 infanta Cristina (1980) [1.640 Tm]
    • P-78 Caçadora (1981) [1.640 Tm]
    • P-79 Vencedora (1982) [1.640 Tm]
  • Patrullers Classe Toralla:[26]
    • P-81 Toralla (1987) [102 Tm]
    • P-82 Formentor (1989) [102 Tm]
  • Patrullers de vigilància costanera:[27]
    • P-111 (1975) [21 Tm]
    • P-114 (1979) [21 Tm]
  • Patrullers de vigilància interior:[28]
    • P-201 Cap Fradera (1961) [21 Tm]
    • Els patrullers de la classe "Barceló", "Anaga", "Conillera", "Toralla" i "Descoberta" seran substituïts pels patrullers BAM (Vaixells d'Acció Marítima) amb capacitat de navegació oceànica. Actualment n'hi ha 4 en construcció d'un total de 12 previstos i es començaran a lliurar a l'Armada a partir de 2010.[29]

Vaixells escola

[modifica]
  • Bergantí Goleta Juan Sebastián Elcano[30]
  • Llanxes d'instrucció tipus Guardiamarina
  • Iot Penell
  • Velers La Graciosa, Sisargas i Sálvora.

La flotilla d'aeronaus

[modifica]
  • Tercera Esquadrilla:
    • Formada per 10 helicòpters AB-212[31]
  • Quarta Esquadrilla:
  • Quinta Esquadrilla:
    • Formada per 8 helicòpters SH-3 antisubmarins i 3 AEW[33]
  • Sexta Esquadrilla:
    • Formada per 6 helicòpters Hughes 500[34]
  • Novena Esquadrilla:
    • Formada per 12 caces EAV-8B Harrier II Plus, 4 EAV-8B Harrier II i un TAV-8B Harrier II[35]
  • Desena Esquadrilla:
    • Formada per 12 helicòpters SH-60 B SeaHawk[36]
    • Aprovada l'adquisició de 28 helicòpters NH-90 per a l'Armada la finalitat del qual serà homogeneïtzar la flotilla d'aeronaus i substituir als vetustos AB-212, SH-3 i Hughes 500, de manera que a partir de 2010 progressivament les diferents esquadrilles podrien quedar constituïdes de la manera següent:
  • Tercera Esquadrilla: 14 NH90 TTH per a la projecció de forces a bord dels vaixells amfibis principalment.
  • Quarta Esquadrilla: 3 avions birreactors de vigilància i transport Cessna Citation II en Rota.
  • Quinta Esquadrilla: 6 NH90-AEW (alerta primerenca) i 8 NH90 NFH a bord del PDA i del BPE.
  • Sexta Esquadrilla: ?? Substituts Hugues 500 (s'especula amb 14 EC-135 navalitzats)
  • Novena Esquadrilla: 16 AV-8B Harrier Plus (possibles adquisicions als EUA) i un biplaça a bord del PDA i del BPE.
  • Desena Esquadrilla: 12 SH-60B a bord de les fragates F-80 i F-100.

Principals vaixells de combat

[modifica]

Fragates

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Fragates
Fragates (FFG)
Classe Álvaro de Bazán
F-101 Álvaro de Bazán 2002 6.250 146,7 28 5.000 200
F-102 Juan de Borbón 2003 6.250 146,7 28 5.000 200
F-103 Blas de Lezo 2004 6.250 146,7 28 5.000 200
F-104 Méndez Núñez 2006 6.250 146,7 28 5.000 200
F-105 Cristóbal Colón 2012 6.250 146,7 28 5.000 200
Fragates (FFG)
Clase Santa María
F-81 Santa María 1986 4.100 138 29 5.300 213
F-82 Victoria 1987 4.100 138 29 5.300 213
F-83 Numancia 1988 4.100 138 29 5.300 213
F-84 Reina Sofía 1990 4.100 138 29 5.300 213
F-85 Navarra 1994 4.100 138 29 5.300 213
F-86 Canarias 1994 4.100 138 29 5.300 213

Submarins

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Submarins
Submarins (SSK)
Classe Galerna
S-71 Galerna 1983 1.740 67,57 20,5 8.500 88
S-73 Mistral 1985 1.740 67,57 20,5 8.500 88
S-74 Tramontana 1986 1.740 67,57 20,5 8.500 88

Vaixells d'assalt amfibi

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Vaixells d'assalt amfibis
Vaixell d'assalt amfibi (LHD)
Classe Juan Carlos I
L-61 Juan Carlos I 2010 26.800 230,82 21 9.000 261
Vaixell d'assalt amfibi (LPD)
Classe Galicia
L-51 Galicia 1998 12.800 160 20 6.000 186
L-52 Castilla 2000 12.800 160 20 6.000 193

Llanxes de desembarcament

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Llanxes de desembarcament
Llanxa de desembarcament
Classe LCM-1E
L-603 2006 107,6 23,3 19 190 3
L-604 2006 107,6 23,3 19 190 3
L-605 2006 107,6 23,3 19 190 3
L-606 2007 107,6 23,3 19 190 3
L-607 2007 107,6 23,3 19 190 3
L-608 2007 107,6 23,3 19 190 3
L-609 2007 107,6 23,3 19 190 3
L-610 2007 107,6 23,3 19 190 3
L-611 2007 107,6 23,3 19 190 3
L-612 2007 107,6 23,3 19 190 3
L-613 2007 107,6 23,3 19 190 3
L-614 2008 107,6 23,3 19 190 3

Vaixells d'abastament logístic

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament Eslora màxima Velocidad màxima Autonomia Dotació
Vaixells d'abastament logístic
Vaixell d'abastament logístic
A-14 Patiño 1995 17.050 166,3 20 13.440 150
A-15 Cantabria[37] 2010 19.550 173,9 21,3 6.000 122

Dragamines

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament Eslora màxima Velocidad màxima Autonomia Dotació
Dragamines
Dragamines (MCM)
Clase Segura
M-31 Segura 1999 585 54 14 2.000 41
M-32 Sella 1999 585 54 14 2.000 41
M-33 Tambre 2000 585 54 14 2.000 41
M-34 Turia 2000 585 54 14 2.000 41
M-35 Duero 2004 585 54 14 2.000 41
M-36 Tajo 2005 585 54 14 2.000 41

Patrulleres

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Classe Meteoro
P-41 Meteoro 2011 2.840 93,9 20,5 8.700 45
P-42 Rayo 2011 2.840 93,9 20,5 8.700 45
P-43 Relámpago 2012 2.840 93,9 20,5 8.700 45
P-44 Tornado 2012 2.840 93,9 20,5 8.700 45
P-45 Audaz 2018 2.500 93,9 20,5 8.700 35
Classe Descubierta (Modificada)
P-76 Infanta Elena 1980 1.640 88,88 24,8 7.500 88
P-77 Infanta Cristina 1980 1.640 88,88 24,8 7.500 88
P-78 Cazadora 1981 1.640 88,88 24,8 7.500 88
Classe Serviola
P-71 Serviola 1991 1.147 68,65 19 8.000 45
P-72 Centinela 1991 1.147 68,65 19 8.000 45
P-73 Vigía 1992 1.147 68,65 19 8.000 45
P-74 Atalaya 1992 1.147 68,65 19 8.000 45
Patrulleres Oceàniques Classe Chilreu
P-62 Alborán 1997 1.963 67 14 20.000 36
P-63 Arnomendi 2000 1.816 62,2 14 24.000 36
P-64 Tarifa 2004 1.964 68,5 14 24.000 36
Patrulleres Classe Anaga
P-22 Tagomago 1981 319 44,4 15,5 10 días 27
P-26 Medas 1981 319 44,4 15,5 10 días 27
P-28 Tabarca 1981 319 44,4 15,5 10 días 27
Patrulleres Classe Toralla
P-81 Toralla 1987 101,9 28,5 15 1.000 12
P-82 Formentor 1989 101,9 28,5 15 1.000 12
Guàrdia costanera

Classe Aresa PVC-160

P-101 1978 20,8 13,7 23,3 430 9
P-114 1979 20,8 13,7 23,3 430 9
Patrullera fluvial

Cabo Fradera

P-201 Cabo Fradera 1963 28 17,85 11 - 7

Principals vaixells auxiliars

[modifica]

Vaixells de transport

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Vaixells de transport
Vaixells de transport A-01 Contramaestre Casado 1982
(1953)
4.965 104,2 14 - 62
A-04 Martín Posadillo 2000
(1973)
2.300 75 10 20 dies 25
A-05 El Camino Español 1999
(1984)
5.804 95,52 12,4 2.800 30

Vaixell de recerca i rescat

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Vaixell de recerca i rescat
Vaixell de Recerca i rescat
Classe Amatista (Modificada)
A-20 Neptuno 1988
(1975)
1.860 58,5 12,5 6.000 52

Vaixells hidrogràfics

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Vaixells hidrogràfics
Vaixells hidrogràfics
Classe Malaespina
A-31 Malaspina 1975 1.090 52,7 15 - 62
A-32 Tofiño 1975 1.090 52,7 15 - 62
Vaixell hidrogràfic
Classe Castor
A-23 Antares 1974 363 38,4 11,5 - 40

Llanxes hidrogràfiques transportables

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Llanxes hidrogràfiques transportables
Llanxes hidrogràfiques transportables
Classe Rodman 1250
A-91 Astrolabio 2001 8,5 12,62 30 - -
A-92 Escandallo 2004 8,5 12,62 30 - -

Vaixells de recerca oceanogràfica

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Vaixells de recerca oceanogràfica
Vaixell de recerca oceanogràfica
Classe Hespérides
A-33 Hespérides 1991 2.800 82,5 15 12.000 50
Vaixell de recerca oceanogràfica
Classe Circos (Modificada)
A-52 Las Palmas 1981
(1978)
1.450 41,2 13 7.000 32

Remolcadors

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Remolcadors
Remolcador
Clase Circos
A-51 Mahón 1981
(1978)
1.450 41,2 13 - 30
Remolcador
Clase Punta Amer
A-53 La Graña 1987
(1982)
663,7 32,45 13,5 - 22
Remolcador
Clase Amatista
A-101 Mar Caribe 1988
(1974)
1.860 58,5 12,5 - 25

Vaixell de guerra electrònica

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Vaixell de recerca electrònica
Vaixell de guerra electrònica
Classe Dars (Modificada)
A-111 Alerta 1992
(1982)
2.292 76,52 11 1.000 60

Vaixells escola

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Vaixells escola
Vaixells escola A-71 Juan Sebastián de Elcano 1928 3.670,8 94,1 10 1.200 193
A-72 Arosa 1981
(1931)
52 22,84 8 - -
A-75 Sisargas 1995
(1982)
42 20,5 9 - -
A-76 Giralda 1993
(1958)
81,7 22,8 8 - -
A-78 Peregrina 2007 123 27,75 10,5 - -

Llanxes d'instrucció

[modifica]
Tipus Imatge Nom Data Desplaçament a plena càrrega tones. Eslora màxima Velocitat màxima nusos Autonomia milles nàutiques Dotació
Llanxes d'instrucció
Lanxes d'instrucció
Classe Guardiamarina
A-82 Contramaestre Navarrete 1983 57 18,87 13 - -
A-83 Contramaestre Sánchez Fernández 1983 57 18,87 13 - -
A-84 Contramaestre Antero 1984 57 18,87 13 - -
A-85 Contramaestre Lamadrid 1984 57 18,87 13 - -
Lanxes d'instrucció
Classe Rodman-66
A-121 Guardiamarina Barrutia 2006 36 20,5 24 450-550 16
A-122 Guardiamarina Chereguini 2006 36 20,5 24 450-550 16
A-123 Guardiamarina Rull 2007 36 20,5 24 450-550 16
A-124 Guardiamarina Salas 2007 36 20,5 24 450-550 16

Aviació naval

[modifica]

Avions

[modifica]
Model Imatge Fabricant Velocitat màxima Alçada màxima Abast Entrada
en servei
Esquadrilla Unitats
Avions
AV-8B Harrier II
Estats Units McDonnell Douglas/Boeing 1.170 km/h 15.240 m 2.200 km 1985 9a 12[38]
TAV-8 Harrier II
Estats Units McDonnell Douglas/Boeing 1.170 km/h 15.240 m 2.200 km 1985 9a 1
Cessna Citation II
Estats Units Cessna/Textron 746 km/h 13.100 m 3.700 km 1992 4a 3
Cessna Citation VII
Estats UnitsCessna/Textron 875 km/h 16.000 m 3.774 km 1992 4a 1

Helicòpters

[modifica]
Model Imatge Fabricant Velocitat màxima Alçada màxima Abast Entrada
en servei
Esquadrilla Unitats
Helicòpters
Agusta-Bell AB 212
Estats Units Bell Helicopter/Textron

Itàlia Agusta Westland

260 km/h 5.305 m 439 km 1968 3a 7
SH-3 Sea King
Estats Units Sikorsky/Lockheed Martin 267 km/h 4.481 m 1.000 km 1966 5a 10
Hughes 369 HM
Estats Units Hughes Helicopters/MD Helicopters 282 km/h 4.875 m 430 km 1972 6a 9
SH-60 Seahawk
Estats Units Sikorsky/Lockheed Martin 268 km/h 5.790 m 704 km 1988 10a 14

Vehícles no tripulats

[modifica]
Model Imatge Fabricant Velocitat màxima Alçada màxima Abast Entrada
en servei
Esquadrilla Unitats
Vehícles no tripulats
Boeing Insitu Scan Eagle
Estats Units Boeing 148 km/h 5.950 m 24 hores 2015 11a 8 (2 sistemes de 4 drones / sistema)

Esquadrilles

[modifica]
  • Cinquena Esquadrilla: és formada per 10 helicòpters Sea King, que inicialment estaven dedicats a la guerra antisubmarina i antisuperfície, malgrat que actualment estan dedicats a missions de transport militar, i estan equipats amb sistemes electrònics, i poden dur fins a 25 infants de marina i transportar els equips de recerca i rescat (SAR), i 3 helicòpters Sea King, que són una versió especialitzada en alerta primerenca i control aerotransportat (AWACS) i estan equipats amb radars Searchwater. [3]. Entre els mesos de desembre de 2015 i gener de 2016 es va procedir al desmontatje i emmagatzematge dels tres equips Searchwater AWACS existents en l'Armada, procedint a transformar les seves plataformes en la versió utilitària. [4]
  • Sisena Esquadrilla: és formada per 9 helicòpters Hughes 369 HM. Inicialment van ser adquirits com helicòpters lleugers antisubmarins, però actualment es fan servir per a missions d'entrenament, vigilància, enllaç, correcció de tir naval i de il·luminació per a les armes guiades per làser. [5]
  • Desena Esquadrilla: és formada per 12 helicòpters SH-60 B SeaHawk, que estan dedicats a la guerra antisubmarina i antisuperfície. Formen la unitat embarcada típica de les fragates F-100 i F-80. [6]
  • Onzena Esquadrilla: és la encarregada de l'ús d'aeronaus no tripulades i disposa en l'actualitat de 8 unitats del Boeing Scaneagle (2 sistemes de 4 drones / sistema).

Estructura de rangs

[modifica]

Almiralls i Oficials

[modifica]
OF-9 OF-8 OF-7 OF-6 OF-5 OF-4 OF-3 OF-2 OF-1
Almirall General Almirall Vicealmirall Contraalmirall Capità de Navili Capità de Fragata Capità de Corbeta Tinent de Navili Alferes de Navili
Almirall General Almirall Vicealmirall Contraalmirall Capità de navili Capità de fragata Capità de corbeta Tinent de navili Alferes de navili

Contramestres i marineria

[modifica]
Codi OTAN OR-9 OR-8 OR-7 OR-6 OR-5 OR-4 OR-3 OR-2 OR-1
Bandera d'Espanya Espanya Suboficial mayor Subteniente Brigada Sargento primero Sargento Cabo mayor Cabo primero Cabo Marinero
Suboficial major Subtinent Brigada Sergent primer Sergent Caporal major Caporal primer Caporal Mariner

Infanteria de Marina

[modifica]

El Cos d'Infanteria de Marina és una unitat operativa amfíbia d'elit enquadrada dins de l'Armada Espanyola. És la infanteria de marina més antiga del món, creada el 27 de febrer de 1537, per l'emperador Carles V. Les funcions principals dels Infants de Marina són: la seva especialització en operacions amfíbies i la seva operativitat, per mar i per terra, la projecció del poder naval mitjançant l'ús de forces amfíbies sobre una costa hostil o potencialment hostil. La seva capacitat per embarcar en molt poc temps juntament amb el suport aeri i terrestre orgànic de l'Armada, la converteixen en una unitat d'alt valor estratègic pel seu alt grau d'ensinistrament, capacitat i possibilitat de posicionar-se de forma ràpida i discreta en aigües internacionals, constituint un factor de dissuasió i poder naval considerable.

Referències

[modifica]
  1. Sebastián Zaragoza Soto, almirante general, jefe del Estado Mayor de la Armada. «Líneas generales de la Armada». Armada Española, 05-10-2004. [Consulta: 27 febrer 2011].
  2. www.armada.mde.es
  3. Íñigo Pont, 1999, (castellà) www.revistanaval.com, última visita 22 de novembre de 2006
  4. (castellà) Julio Dacsa, Primera prueba real, Avión Revue núm. 290, Motor Press Ibèrica, Madrid, agost de 2006
  5. Juan José Fernández Martín en una entrevista amb el capità de navili Ángel Martínez Martínez, El nou Vaixell de Projecció Estratègica, la segona plataforma, núm. 3 Força Naval Especial Portaavions, MC Edicions, València, 2002
  6. ««Plouf!» Le Monde també se'n riu del submarí espanyol que s'enfonsa». www.naciodigital.cat. [Consulta: 18 maig 2013].
  7. «La FOX es burla del submarí espanyol que no flota». www.naciodigital.cat. [Consulta: 3 juny 2013].
  8. (castellà) armada.es, Príncipe d'Astúries[Enllaç no actiu]
  9. (castellà) armada.es, Fragates Clase Álvaro de Bazán[Enllaç no actiu]
  10. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/02Fragates/41Esquadrilla/benvinguda.Aspe?SecAct=04102021[Enllaç no actiu]
  11. 11,0 11,1 «Submarino S-80» (en castellà). armada.mde.es. [Consulta: 14 maig 2013].
  12. «Los S-80 paralizados por 6 meses» (en castellà). aviacionargentina.net. Arxivat de l'original el 2013-09-23. [Consulta: 14 maig 2013].
  13. A. LÓPEZ. «El Tramontana da otro susto» (en castellà). La verdad de Murcia, 14-12-2008. [Consulta: 4 setembre 2009].
  14. «Asignados los nombres de los Buques de Acción Marítima (BAM)» (en castellà). Revista Naval. [Consulta: 11 març 2011].
  15. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/05PetroleroFlota/Historia.Aspe?SecAct=04105[Enllaç no actiu]
  16. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/04AprCombate/Patinno/Bienvenida.Aspe?SecAct=04104[Enllaç no actiu]
  17. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/ElFuturo/bac/Generalidades.asp?SecAct=05201 Arxivat 2007-01-13 a Wayback Machine.
  18. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/03BuquesAnfibios/BAA/bienvenida.asp?SecAct=04103 Arxivat 2007-04-05 a Wayback Machine.
  19. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/03BuquesAnfibios/BD/historia.Aspe?SecAct=04103021[Enllaç no actiu]
  20. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Clase_Barcelo/Historia.asp?SecAct=041012041 Arxivat 2006-07-14 a Wayback Machine.
  21. [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrullers/Clase_Anaga/Història.Aspe?SecAct=041012031[Enllaç no actiu]
  22. [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrullers/Clase_Conejera/Història.Aspe?SecAct=041012061[Enllaç no actiu]
  23. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Clase_Chilreu/Historia.asp?SecAct=041012071 Arxivat 2007-02-12 a Wayback Machine.
  24. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Clase_Serviola/Historia.Aspe?SecAct=041012021[Enllaç no actiu]
  25. [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrullers/Clase_Descubierta/Història.Aspe?SecAct=041012[Enllaç no actiu]
  26. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Clase_Toralla/Historia.Aspe?SecAct=041012051[Enllaç no actiu]
  27. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Vigilancia_Costera/P_111/Home.Aspe?SecAct=041012081[Enllaç no actiu]
  28. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Vigilancia_Interior/Historia.Aspe?SecAct=041012091[Enllaç no actiu]
  29. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/ElFuturo/bam/Generalidades.asp?SecAct=05201 Arxivat 2006-02-09 a Wayback Machine.
  30. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/15BuqueEscuela/ElCano/bienvenida.Aspe?SecAct=041015[Enllaç no actiu]
  31. [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/Aeronaus/AB212/Història.Aspe?SecAct=0433[Enllaç no actiu]
  32. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/Aeronaus/CESSNA/Història.Aspe?SecAct=0431[Enllaç no actiu]
  33. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/Aeronaves/SH3D/Historia.Aspe?SecAct=0435[Enllaç no actiu]
  34. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/Aeronaves/HUGHES/Historia.asp?SecAct=0434 Arxivat 2006-02-09 a Wayback Machine.
  35. [enllaç sense format] http://www.Armada.mde.Es/esp/BuquesUnidades/Aeronaus/AV8B/Història.Aspe?SecAct=0432[Enllaç no actiu]
  36. [enllaç sense format] http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/Aeronaves/SH60D/Historia.Aspe?SecAct=0436[Enllaç no actiu]
  37. "Resolución 600/11447/2010, de 7 de julio, del Almirante Jefe de Estado Mayor de la Armada, por la que causa alta en la Lista Oficial de Buques de la Armada y se le asigna la marca de identificación de costado «A-15» al buque de aprovisionamiento de combate «Cantabria»."
  38. 38,0 38,1 «La Armada da de baja el 25 por ciento de los cazas Harrier por los recortes». Infodefensa, 06-01-2014. [Consulta: 7 gener 2014].

Vegeu també

[modifica]