Vés al contingut

Armènia durant l'edat mitjana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La història d'Armènia durant l'edat mitjana és un període de vuit segles en la història del país que comença amb la conquesta musulmana d'Armènia a mitjans del segle vii. Entre els esdeveniments més importants d'aquest període hi ha el ressorgiment del Regne d'Armènia sota els bagràtides i l'arribada dels turcs seljúcides a la regió. Durant aquest temps, una part dels armenis migraren a Cilícia per fugir de les invasions, mentre que els que romangueren a l'Armènia oriental veieren l'establiment de l'Armènia zakàrida com a vassalla del Regne de Geòrgia. Aquest període també fou testimoni de l'ascens de la dinastia reial d'Artsakh.

Els armenis fundaren un estat croat a Cilícia, el Regne Armeni de Cilícia,[1] que fou l'últim estat armeni realment independent fins a l'establiment, segles més tard, de l'Armènia actual. L'arribada de l'Imperi Mongol a la regió, seguida per l'auge i la caiguda d'altres confederacions turcomongoles, marca un punt d'inflexió en la història dels armenis, definit per l'assentament d'un gran nombre de persones turcòfones a les seves terres. A la darreria de l'edat mitjana ja havien desaparegut els últims estats armenis, amb la integració de la meitat occidental de l'Armènia històrica a l'Imperi Otomà i la meitat oriental a l'Imperi Safàvida.

Referències

[modifica]
  1. Ferrer i Mallol, M. T.; Coulon, D. L'expansió catalana a la Mediterrània a la baixa edat mitjana. Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1999, p. IX. ISBN 9788400078409.