Vés al contingut

Art de la lectura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'art de la lectura és una tècnica i activitat filològica i humanística arrelada en l'origen clàssic de la grammatiké grega i, subsegüentment, de la Retòrica llatina, aconseguint a adquirir disposició de disciplina autònoma al segle xix, sobretot en la seva especialització de "lectura en veu alta". Això tant en els àmbits acadèmic i pedagògic com a social i artístic.

Relació amb altres disciplines

[modifica]

L'Art de la lectura es troba íntimament vinculat no sols amb la filologia en general, i la gramàtica, la retòrica clàssica i la Ciència de la literatura en particular, sinó també amb la declamació, les arts escèniques o el teatre i, d'altra banda, la Pedagogia i la Didàctica.

Ernest Legouvé i Rufino Blanco

[modifica]

Ernest Legouvé a França i Rufino Blanco Sánchez a Espanya són els creadors fonamentals de l'"Art de la lectura" com a disciplina autònoma al segle xix. Segons la crítica, va existir a Espanya una mena d'escola o grup d'autors que va constituir la matèria, quedant establerta gairebé fins a mitjan segle xx. L'Art de la lectura, implantat també a Itàlia i Anglaterra, ho fou notablement a Espanya gràcies a la incansable labor de Rufino Blanco a les Escoles Normals o de Magisteri, com a disciplina d'extraordinàries capacitats comprehensives, àdhuc especialitzada en la teoria i les tècniques de l'exercici de la lectura en veu alta, fins a ser acadèmicament suprimit en poc temps, després de la guerra, per la posterior imposició dels corrents estructuralistes i formalistes.[1]

Legouvé va ser traduït a l'espanyol, primer per Anchorena, que fou deixeble seu si s'atén a l'organització de la doctrina que aquest fa en la seva obra pròpia, i posteriorment per Sales y Ferré.[2]

Les obres espanyoles de l'Art de la lectura

[modifica]
  • José Anchorena, Principios Generales sobre el Arte de la Lectura, Madrid, Imp. Hijos de J. M. Ducazcal, 1890.
  • Rufino Blanco (1894), Arte de la Lectura, Madrid, Imp. de la Revista de Archivos, 1927, 11ª ed.
  • Julio Domínguez y Francisco Serrano de la Pedrosa, La lectura como arte. Estudios preparatorios, Madrid, Manuel Minuesa de los Ríos, Impresor, 1886.
  • Paulino Fernández y Fernández, Teoría del Arte de la Lectura y Escritura, Santander, Tipografía A. de Quesada, 1897.
  • Ramón Giralti-Pauli, Lectura estética o arte de leer con sentido todos los géneros, Sevilla, Imp. A. Pérez y Comp., 1893.[3]

Notes i referències

[modifica]
  1. Vegeu P. Aullón de Haro, Estética de la lectura. Una teoría general, Madrid, Verbum, 2012.
  2. El Arte de la Lectura, por Ernesto Legouvé, de la Academia francesa, traducido de la cuadragésima séptima edición por M. Sales Ferré. Nueva edición corregida y aumentada, Madrid, Librería General de Victoriano Suárez, 1912.
  3. Es pot veure l'estudi d'aquestes obres espanyoles i la seva contextualització teòrica a Aullón de Haro, ob. cit., pp. 75 y ss.