Vés al contingut

Brucita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBrucita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMg(OH)₂
EpònimArchibald Bruce Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusHoboken Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.FE.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.FE.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/F.03 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Colorblanc, verd
Exfoliació{0001} perfecta, en escates
Duresa2,5
Lluïssorvítria, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratllanegra
Densitat2,4
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolBrc Modifica el valor a Wikidata

La brucita és un mineral de la classe dels hidròxids que pertany al grup de la brucita. Està compost principalment de magnesi i conté petites quantitats de manganès i ferro. Rep el seu nom del mineralogista estatunidenc A. Bruce (1777-1818). La varietat fibrosa de la brucita s'anomena nemalita.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brucita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiïta, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.[2][3]

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Àngel i a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental),[4] a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir) i a les mines Roca del Turó i Fra Joan (Ripollès).

Referències

[modifica]
  1. «Brucite». mindat.org. [Consulta: 30 juliol 2023].
  2. «Brucite». mineralienatlas.de. [Consulta: 30 juliol 2023].
  3. «Brucite Mineral Data». webmineral.com. [Consulta: 30 juliol 2023].
  4. Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. IV. Óxidos e Hidróxidos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2009 [Consulta: 21 novembre 2023].