Vés al contingut

Curienita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCurienita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaPb(UO₂)₂(VO₄)₂·5H₂O
Localitat tipusmina Mounana, Franceville, Haut-Ogooué, Gabon
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.HB.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.HB.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.27.2
Heys21.4.13
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,4Å; b = 8,45Å; c = 16,34Å;
Duresa3
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967-049
Any d'aprovació1967
SímbolCue Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La curienita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de Hubert Curien.[1]

Característiques

[modifica]

La curienita és un òxid de fórmula química Pb(UO₂)₂(VO₄)₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de pols mmicrocristal·lina.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la curienita pertany a «04.HB - V[5+, 6+] Vanadats: uranil Sorovanadats» juntament amb els següents minerals: carnotita, margaritasita, sengierita, francevillita, fritzscheïta, metavanuralita, vanuralita, metatyuyamunita, tyuyamunita, strelkinita, uvanita i rauvita.

Formació i jaciments

[modifica]

La curienita va ser descoberta a la mina Mounana, a Franceville (Haut-Ogooué, Gabon), en la zona d'oxidació d'un dipòsit d'U-V amb contingut de plom. També ha estat descrita a Alemanya, França, l'Iraq, Itàlia, altres indrets de Gabon, la República Democràtica del Congo, la República Txeca i Suïssa.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: francevillita, duttonita, vanuralita, chervetita, mottramita, carnotita, dewindtita, torbernita, uranopilita, johannita, kasolita, esfalerita, galena, uraninita, quars, metatorbernita i zeunerita.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Curienite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Curienite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 22 febrer 2018].