Vés al contingut

Carl Otto Nicolai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarl Otto Nicolai

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1810 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1849 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDorotheenstadt cemetery II (en) Tradueix, F-3-19 Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1837 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín (1847–1849)
Berlín (1828–1833)
Viena
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, cantant, director d'orquestra, pianista, director musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFrederic Guillem IV de Prússia, mestre de capella (1848–1849) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKarl Friedrich Zelter Modifica el valor a Wikidata
AlumnesTheodor Kullak Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano, orgue i veu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0630211 Allmovie: p176938 TMDB.org: 3271235
Musicbrainz: 33a2c5c9-f3da-4400-bfa9-77de4ca57ac7 Lieder.net: 11784 Discogs: 696211 IMSLP: Category:Nicolai,_Otto Allmusic: mn0001404982 Find a Grave: 20628678 Modifica el valor a Wikidata

Carl Otto Nicolai (Königsberg, Prússia, 9 de juny de 1810 - Berlín, 11 de maig de 1849) va ser un compositor alemany,[1] director i fundador de la Filharmònica de Viena. Nicolai és conegut per la seva versió per a òpera de la comèdia The Merry Wives of Windsor de Shakespeare (Les alegres comares de Windsor). A més de cinc òperes, Nicolai també va compondre obres per a orquestra, cors i solos per a instruments.

Biografia

[modifica]

Nicolai, un nen prodigi, des de molt jove va abandonar a la seva llar i els seus pares per anar a estudiar amb Carl Friedrich Zelter a Berlín. Després d'un cert èxit a Alemanya, incloent la seva primera simfonia (1831) i concerts públics, es va convertir en músic de l'ambaixada de Prússia a Roma. Durant la dècada de 1840 va ser la figura més prominent de l'escena musical a Viena. El 1844 li van oferir el càrrec, ocupat fins a aquell moment per Felix Mendelssohn, de mestre de capella de la catedral de Berlín, malgrat que no s'hi establiria fins a l'últim any de la seva vida, on va tenir diverses alumnes de cant, entre elles Mathilde Marchesi.[2]

Dos mesos després de l'estrena reeixida de Les alegres comares de Windsor, i només dos dies després d'accedir a la direcció de la Berlin Staatsoper, va morir d'un despreniment cerebral.

Les seves obres se segueixen escoltant a Àustria i a Alemanya, entre les quals destaquen alguns àlbums de lieder, una Missa en Re de considerable envergadura, i un Pater noster per a doble cor.

Obres

[modifica]
Òperes

Referències

[modifica]