Vés al contingut

Cabazita-Mg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCabazita-Mg
Fórmula química(Mg0.7K0.5Ca0.5Na0.1)[Al₃Si9O24]·10H₂O
Epònimcabazita i magnesi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera del mont Karikás, Bazsi, Districte de Sümeg, Comtat de Veszprém, Hongria
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.GD.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.GD.10 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 9,3433(5) Å; α = 94,894(4)°
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacialr3m
Colorincolor
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual
Tenacitatmolt fràgil
Duresa4
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat1,98(1) g/cm³ (mesurada); 1,964(7) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,465(5) nε = 1,469(5)
Birefringènciaδ = 0,004
Pleocroismeno pleocroica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2009-060
SímbolCbz-Mg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cabazita-Mg és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cabazita-levyna. Rep el nom del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. És el membre del grup de la cabazita amb magnesi dominant.

Característiques

[modifica]

La cabazita-Mg és un silicat de fórmula química (Mg0.7K0.5Ca0.5Na0.1)[Al₃Si9O24]·10H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-Mg pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu Herman Ottó, a Miskolc, Hongria, i al Museu d'Història Natural d'Hongria, a Budapest, amb els números de referència: gyn/1742 i 1743.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la pedrera del mont Karikás, a la localitat de Bazsi, dins el districte de Sümeg (Comtat de Veszprém, Hongria). També ha estat descrita a l'illa Magee, al comtat d'Antrim (Irlanda del Nord). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Chabazite-Mg» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2020].