Vés al contingut

Cincomarzada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarCincomarzada
Primera guerra carlina
Cincomarzada està situat en Aragó
Morella
Morella
Estella
Estella
Castelló
Castelló
Terol
Terol
Saragossa
Saragossa
Pamplona
Pamplona
Osca
Osca
Lleida
Lleida
Calanda
Calanda
Alcorisa
Alcorisa
Gandesa
Gandesa
Sant Mateu
Sant Mateu
Cantavella
Cantavella
Beseit
Beseit
Benicarló
Benicarló
L'Alcora
L'Alcora
Llucena
Llucena
Posicions carlines
Posicions liberals
Principals combats en març de 1838

Plànol de Saragossa aprox. 1840
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data5 de març de 1838
EscenariSaragossa
LlocSaragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal
FrontFront oriental
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de la Creu de Borgonya Juan Cabañero
Forces
300 genets
2.200-3.000 infants
Baixes
9 morts[1] 218 morts[1]


Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

La Cincomarzada fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Antecedents

[modifica]

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[2] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[3] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[4]

Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[5] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[6] que va capturar Cantavella,[7] recuperada en 24 d'abril de 1837,[8] quan la seva guarnició es va rendir[9] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[10] El 31 de gener de 1838, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella[11] i el 9 de febrer Cabrera posà setge a Gandesa però el 24 de febrer ordenà al coronel Juan Cabañero que abandonés el setge i sorprendre Saragossa, que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.[1]

El 3 març van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel L'Epinace, i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero, passant per Alloza, Ariño, Belchite i Lécera, fins que en el Pas del Bestiar es van reunir amb un carlí de Saragossa que els va conduir fins Torrero, a tocar de la ciutat, on van arribar al vespre del 4 de març, on van esperar que es fes de nit.[12]

La Cincomarzada

[modifica]

La matinada del 5 de març un reduït grup de soldats es va reunir a la Torre del Ponte amb alguns dels carlins que no havien fugit en 1834, que van facilitar a les tropes de Cabañero els mitjans per travessar el Huerva i assaltar la ciutat, guiant-los fins a la muralla, arribant fins a la Porta del Carme, i un destacament entrà a la ciutat amb escales.[12], però uns trets prop de la porta de Santa Engracia van alertar el cap de la guàrdia del Principal, que va de seguida va donar ordres que es toqués a generala, i els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir.[1]

Conseqüències

[modifica]

Joan Baptista Esteller, a qui els saragossans acusaven de complicitat amb Cabrera, reclòs en el l'Aljafería, fou tret per la força i linxat a la plaça de Sant Francesc,[1] i Juan Cabañero fou destituït quan es trobà amb Ramon Cabrera a Cantavella.[13]

En març, Gandesa fou evacuada per Evaristo San Miguel poc després que Cabrera aixequés el setge per evitar la despesa humana i material de defensar-la[14] i a continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper, i s'atacava Alcanyís i Xiva.[15]

Celebració

[modifica]

La cincomarzada és una de les festes locals de Saragossa, tot i que durant diversos anys va estar prohibida. Passada la dictadura de Franco es va reprendre el costum i des d’aleshores els habitants de Saragossa es reuneixen al Parque del Tio Jorge per celebrar aquest dia festiu amb activitats culturals, esportives i musicals.[16]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Negro, Luis. «Cincomarzada, un año más» (en castellà). El Periódico de Aragón, 05-03-2014. [Consulta: 31 agost 2015].
  2. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  3. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  4. Flávio, 1870, p. 252.
  5. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  6. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894. 
  7. «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  8. Flávio, 1870, p. 301.
  9. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 
  10. Pirala, 1842, p. 145.
  11. Rodríguez Vives, Conxa. «Morella i Cabrera». Ajuntament de Morella, 2006. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 30 agost 2015].
  12. 12,0 12,1 Garcés Bonet, Març 2011, p. 108.
  13. «La Expedición Real» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2021-02-11. [Consulta: 21 agost 2015].
  14. Lawrence, Mark. Spain's First Carlist War, 1833-40 (en anglès). Palgrave Macmillan, 2014, p. 201. ISBN 1137401753. 
  15. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 161.
  16. «Celebració de la cincomarzada» (en castellà). [Consulta: 7 març 2024].

Bibliografia

[modifica]