Vés al contingut

Economia de Bolívia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia de Bolívia
MonedaBoliviano
Organitzacions comercialsOMC, CAN, Unasur
Estadístiques
PIB nominal37.508.642.112,88 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)58.34 miliards (2013)
Rànquing PIB92è (2013)
Taxa del PIB6.5% (2013)
PIB per càpita5 500 (2013)
PIB (PPP) per càpita7.575,682 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 9,2%, indústria 38,5%, serveis 52,3%
Inflació5,9% (2013)
Taxa de creixement real4,1 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa48,6% (2010)
Força laboral4.922.000 (2013)
Ocupació laboral per sectoragricultura 32%, indústria 20%, serveis 48% (2013)
Taxa d'atur7,4% (regions urbanes, 2013)
Indústries principalsmineria, fosa, petroli, aliments i begudes, tabac, artesania, robes, joieria
Socis comercials
Exportacions 12.56 miliards (2013)
Productes d'exportació gas natural, soja i derivats, petroli cru, zinc, estany
Socis principals Brasil 41,8%, Estats Units 18,4%, Argentina 7,3%, Perú 4,9% (2012)
Importacions 8 224 milions (2013)
Productes d'importació derivats de petroli, plàstics, paper, avions i peces, aliments processats, automòbils, insecticides
Socis principals Xile 21,3%, Brasil 20,3%, Argentina 10,9%, Estats Units 10,1%, Perú 6,5%, Veneçuela 6,2%, República Popular de la Xina 4,9% (2012)
Finances públiques
Deute extern7 429 milions (2013)
Ingressos14.55 miliards (2013)
Despeses13.95 miliards (2013)
Reserves totals10.245.969.449 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Mines de Potosí.

Bolívia és un dels més pobres i menys desenvolupats països d'Amèrica Llatina. Després d'una desastrosa crisi econòmica en el començament dels anys 1980, van ser fetes reformes econòmiques que van incentivar la inversió privada, van estimular el creixement econòmic i van disminuir la pobresa durant els anys 1990.[1]

El període 2003-2005 va ser caracteritzat per inestabilitat política, tensions racials, i violentes protestes contra plans econòmics - després abandonats - d'exportar les grans reserves de gas natural recentment descobertes als grans mercats de l'hemisferi nord. El 2005 el govern va aprovar una controvertida llei d'hidrocarburs que va augmentar significativament els royalties i va exigir que les empreses estrangeres, que operaven sota contractes de risc, lliuressin la seva producció a la companyia estatal a un preu fixat. Els alts preus dels hidrocarburs van produir un superàvit fiscal el 2008, però la recessió global el 2009 va reduir el creixement.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 19 maig 2014].

Enllaços externs

[modifica]