Vés al contingut

Denominació d'Origen Conca de Barberà

Infotaula regió vinícolaDO Conca de Barberà
Certificat de producteDenominació d'Origen Modifica el valor a Wikidata
SeuMontblanc Modifica el valor a Wikidata
Superfície3500 ha (2015) Modifica el valor a Wikidata
Viticultors1.100
Varietats blanquesParellada, macabeu, chardonnay, garnatxa blanca, chenin, moscatell de gra petit, sauvignon
Varietats negrescabernet franc, cabernet sauvignon, garnatxa negra, monastrell, merlot, pinot noir, sirà, trepat, ull de llebre i samsó
Designació oficial1985 Modifica el valor a Wikidata
Producció5764.39 hl (2015) Modifica el valor a Wikidata
Cellers24
Mapa localitzador
Coordenades41° N, 1° E / 41°N,1°E / 41; 1
Font: INCAVI

La Denominació d'Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.

Geografia

[modifica]

La plana vertebrada pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l'envolten, especialment la serra de Prades per ponent. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus. L'altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari.

La zona de la denominació d'origen s'estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.

Història

[modifica]
Vinyes a tocar del monestir de Poblet

La història vinícola de la comarca es remunta al segle I aC amb la romanització, però la seva tradició està estretament lligada al monestir de Poblet. Durant l'època medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic del segle xiii.[1]

La irrupció de la fil·loxera a finals del segle xix va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga. El 1894 naixia la Cooperativa de Barberà de la Conca a la que van seguir tota una llista de cellers cooperatius. Destaquen els cellers modernistes dels arquitectes Pere Domènech i Roura i Cèsar Martinell i Brunet, anomenats «catedrals del vi» per Àngel Guimerà.[2]

Vinificació

[modifica]

La varietat de raïm autòctona i característica de la Conca de Barberà és el trepat[3][4] que produeix un vi rosat característic, lleuger i aromàtic. També s'utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d'ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Fuguet/Plaza, 2009.
  2. Fuguet, 1980; Idem, 1989.
  3. Fuguet /Plaza, 2009.
  4. Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs

[modifica]