Vés al contingut

Felip II de Tàrent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFelip II de Tàrent
Biografia
Naixement1329 Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1373 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Tàrent (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Albània
Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Acaia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Anjou-Taranto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElizabeth of Slavonia (1370 (Gregorià)–)
Maria of Calabria (1355 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip I de Tàrent Modifica el valor a Wikidata  i Caterina de Valois-Courtenay Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan d'Anjou, reina d'Armènia
Margaret of Taranto
Robert II de Tàrent
Lluís I de Tàrent
Felip de Tàrent Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Felip II de Tàrent (1329-25 de novembre, 1374) fou príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí des del 1364 al 1374.[1]

Llinatge

[modifica]

De la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, era fill segon de Felip I de Tàrent i de l'emperadriu titular de Constantinoble Caterina de Valois-Courtenay.[2]

Vida

[modifica]

Després de l'execució del seu cosí Carles, duc de Durazzo,[3] el 1348, va succeir com a rei d'Albània.[4] Poc després, el seu germà gran Lluís es va casar amb la seva cosina germànica, Joana I de Nàpols, i es va convertir en rei.

L'abril del 1355 es casà amb Maria de Calàbria, filla de Carles de Calàbria i de Maria de Valois, germana de la reina Joana I de Nàpols.

El 1364, després de la mort del seu germà Robert II de Tàrent, el succeí com a príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.[5]

La seva muller Maria de Valois morí el 1366 i el 20 d'octubre del 1370 es casà en segones núpcies amb Elisabeth d'Eslavònia, filla d'Esteve d'Eslavònia i presumpta hereva al tron d'Hongria. El 1373 resignà als seus drets sobre el Principat d'Acaia en favor de la seva cunyada Joana I de Nàpols. Morí a Tàrent el 25 de novembre del mateix any.[6]

Família

[modifica]

De la seva primera muller Maria de Calàbria:

  • Felip (1356)
  • Carles (1358)
  • Felip (1360)
  • un infant (1362)
  • un infant (1366)

De la seva segona muller Elisabeth d'Eslavònia:

  • Felip (1371)

Tots els seus fills moriren joves. Els seus successors foren la seva cunyada Joana I de Nàpols pel Principat d'Acaia i la seva neboda Margarida de Tàrent, pel Ducat d'Àndria.

Títols i successors

[modifica]
Felip II de Tàrent
(Branca menor de: Dinastia Capet)
Naixement: 1329 Mort: 25 de novembre 1374
Títols
Precedit per:
Robert II de Tàrent
(germà)
Príncep de Tàrent
Príncep de Tàrent

(Llista de prínceps de Tàrent)
(1364-1374)
Succeït per:
Jaume dels Baus
(fill de la seva neboda
-Margarida de Tàrent-
i el marit d'aquesta
-Francesc dels Baus-)
Príncep d'Acaia
(Llista de prínceps d'Acaia)
(1364-1373)
Succeït per:
Joana I de Nàpols
(cunyada)
Títols com a pretendent
Precedit per:
Robert II de Tàrent
(germà)
— En disputa per: —
Imperi Llatí
Imperi Llatí

(Llista d'emperadors de Constantinoble)
(1364-1374)
— Raó de la disputa: —
El 1261 Miquel VIII Paleòleg
reconquerí Constantinoble
i restaurà l'Imperi Romà d'Orient
Succeït per:
Jaume dels Baus
(fill de la seva neboda
-Margarida de Tàrent-
i el marit d'aquesta
-Francesc dels Baus-)

Referències

[modifica]
  1. «Felip II de Tàrent». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 febrer 2023].
  2. Musto, Ronald G. Apocalypse in Rome: Cola Di Rienzo and the Politics of the New Age (en anglès). University of California Press, 2003-05-29, p. 78. ISBN 978-0-520-23396-6. 
  3. Zacour, Norman P. «Talleyrand: The Cardinal of Périgord (1301-1364)». Transactions of the American Philosophical Society, 50, 7, 1960, pàg. 1–83. DOI: 10.2307/1005798. ISSN: 0065-9746.
  4. Topping, Peter. «The Morea, 1311–1364». A: Setton, Kenneth M.; Hazard, Harry W. (eds.). A History Of The Crusades. Vol. 3, The Fourteenth And Fifteenth Centuries. [2d ed.], 1975, p. 149. ISBN 978-0-299-06670-3. 
  5. Dourou-Eliopoulou, Maria «THE CATALAN DUCHY OF ATHENS AND THE OTHER LATIN POWERS IN GREECE ESPECIALLY THE PRINCIPALITY OF ACHAEA (1311-1388» (en anglès). Eoa kai Esperia, 4, 01-05-2000, pàg. 87–93. DOI: 10.12681/eoaesperia.52. ISSN: 2241-7540.
  6. ; Hazard, Harry W. (Harry Williams) Kenneth Meyer Setton (ed). A History Of The Crusades. Vol. 3, The Fourteenth And Fifteenth Centuries. [2d ed.], 1975, p. 673. ISBN 978-0-299-06670-3.