Vés al contingut

Gehlenita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGehlenita

Cristalls de gehlenita de Monzoni, vall Fassa, Itàlia
Fórmula químicaCa₂Al(AlSiO₇)
EpònimAdolf Ferdinand Gehlen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.BB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana55.4.1.2
Heys16.9.1
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 7.6850(4) Å, c = 5.0636(3) Å
Grup espacialspace group P-42₁m (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, gris verdós, groc-marró, incolor
Exfoliacióbona
Fracturadesigual, concoidal
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanca, gris-blanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1.670, nε = 1.660
Birefringènciaδ = 0.010
Impureses comunesTi, Fe, Mg, Mn, Na, K
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolGh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La gehlenita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del químic alemany Adolf Ferdinand Gehlen (1775-1815), i que pertany al grup de la mel·lilita.[2] L'exemplar tipus d'aquest mineral prové del mont Monzoni, a la Vall de Fassa, Trento, Itàlia, i va ser descobert el 1815.

Característiques

[modifica]

És un silicat amb calci i alumini, anàleg a altres silicats càlcics del grup de la melilita que en comptes d'alumini tenen altres metalls. La seva fórmula és Ca₂Al(AlSiO₇), i cristal·litza en el sistema tetragonal. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: ferro, manganès, titani, magnesi, potassi i sodi. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'åkermanita, en la qual la substitució gradual de l'alumini per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie.

Formació i jaciments

[modifica]

S'ha trobat en minerals del metamorfisme de contacte en roques calcàries. També s'ha trobat en roques volcàniques ultramàfiques enriquides en calci. Sol trobar-se associada a altres minerals com: dolomita, calcita, augita, olivina, nefelina, leucita, diòpsid, flogopita, pirop, grossularia, antigorita, piroxè, apatita o vesuvianita.

Referències

[modifica]
  1. «Gehlenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
  2. «Melilite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].