Vés al contingut

Gai Antoni Híbrida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gai Antoni Hibrida)
Plantilla:Infotaula personaGai Antoni Híbrida
Nom original(la) C.Antonius M.f.M.n. Hybrida Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDarrer quart segle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC (>42 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú de la plebs
68 aC – 68 aC
Pretor
66 aC – 66 aC
Cònsol romà
63 aC – 63 aC
Juntament amb: Ciceró
Governador romà Macedònia
62 aC – 60 aC
Censor romà
42 aC – 42 aC
Juntament amb: Publi Sulpici Rufus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsAntonia Hybrida Major, Antònia Híbrida la Menor Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Antoni l'Orador Modifica el valor a Wikidata  i NN Modifica el valor a Wikidata
GermansAntònia
Marc Antoni Crètic Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
70 aCexpulsió del Senat
59 aCexili
44 aCrepatriació Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 1042692

Gai Antoni (en llatí: Gaius Antonius M. f. C. n.) anomenat Híbrida (llatí: Hybrida, 'híbrid') perquè era, segons Plini, homo semiferus, un home monstruós. Hibrida també significa mestís, de sang mesclada, de pares de diferent condició social.

Va ser amic de Catilina i saquejador de Macedònia. Era el segon fill d'Antoni l'orador i oncle de Marc Antoni el triumvir. Va florir els dos primers terços del segle i aC. Formava part de la gens Antònia.

Va acompanyar a Sul·la a la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont i a la tornada de Sul·la a Roma l'any 83 aC, es va quedar a Grècia amb part de l'exèrcit i va saquejar el país. Juli Cèsar el va acusar d'haver oprimit Grècia (76 aC). L'any 70 aC va ser expulsat del Senat pels censors, però aviat va ser readmès.

Va exercir la magistratura d'edil amb una reconeguda esplendor. Després va ser pretor (65 aC) i cònsol (63 aC) juntament amb Ciceró. Va participar molt probablement a la conspiració de Catilina. Ciceró el va guanyar al seu bàndol quan li va prometre el proconsolat de Macedònia on podia obtenir més botí que a la Gàl·lia, i a canvi va haver d'aixecar un exèrcit contra Catilina. Però el dia del combat, com que no volia enfrontar-se al seu amic Catilina, va deixar el comandament al seu llegat Marc Petrei.

Després de la guerra, l'any 62 aC va anar a Macedònia, que va barrejar de manera tan vergonyosa que el Senat el va cridar el 61 aC. Ciceró el va defensar, cosa que va fer pensar que els dos homes estaven d'acord i fins i tot que s'havien de repartir el botí.

L'any 60 aC Gai Antoni va ser substituït a Macedònia per Octavi, el pare del futur emperador August, i quan va tornar a Roma va ser acusat altra vegada pel saqueig de Macedònia. I a més a més va ser acusat també de participar en la conspiració de Catilina. Ciceró el va tornar a defensar l'any 59 aC, però va ser condemnat i es va retirar a Cefal·lènia, que va considerar una possessió personal i fins i tot va començar a construir una ciutat.

Probablement Cèsar el va fer tornar de l'exili cap a Roma, abans del 44 aC, car aquell any ja era a la ciutat. Va ser censor el 42 aC, juntament amb Publi Sulpici Rufus.

Referències

[modifica]