Vés al contingut

Isosil·làbic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Isosil·làbic és un vers combinat en estrofes amb la mateixa mesura sil·làbica i el mateix repartiment accentual. L'isosil·labisme o isometrisme es produeix en una composició on tots els versos tenen el mateix metre, és a dir, la mateixa quantitat de síl·labes i igual estructuració.[1]

És un recurs per tal de no distreure el lector o l’oient seguint diverses provatures i, així aconseguir la seva atenció en la recurrència discursiva. per tant molt útil per a la poesia narrativa o algunes formes estructurals que volen ser concretes i amb una intencionalitat específica. També el que es fa no és més que intensificar un seguit de relacions idèntiques entre el model de vers i els exemples de vers.

Hi ha una llarga tradició històrica que es pot constatar a la Mètrica Catalana on les tirades, estrofes o composicions preferien de l’habitual metre isomètric. A partir del Renaixement i, sobretot, del barroc es començà a trencar aquesta tendència. Deixen de ser versos isosil·làbics quan presenten diferents metres, aleshores són anisosil·làbics.

Obres literàries amb isosil·labisme

[modifica]

Hi ha composicions que conserven específicament aquesta recurrència de vers isosil·làbic. Especialment en obres de poesia narrativa:

En obres líriques:

Classificació

[modifica]

Tal com alguns estudiosos han proposat[3] les estructures isosil·làbiques es poden classificar en versos de:

Art menor
Art major

Bibliografia

[modifica]
  • Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.

Referències

[modifica]
  1. Bargalló, p.117
  2. Bargalló, 1991 pp. 124-127
  3. Oliva, 1988 p. 54-55