Vés al contingut

Jules de Spoly

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJules de Spoly
Biografia
Naixement(fr) Aminade Spoliansky Modifica el valor a Wikidata
25 abril 1884 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri des Batignolles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1253312 Allocine: 854502 TMDB.org: 1262644 Modifica el valor a Wikidata

Aminade Spoliansky [ Aminad Petrovic Spolânskij ] dit Jules de Spoly,[1] nascut el 25 d’abril de 1884 a Moscou i mort el 14 de novembre de 1957 a París, és un actor francès d'origen rus.

Biografia

[modifica]

A part dels seus papers en pel·lícules mudes rodades entre 1921 i 1926 on va interpretar principalment personatges aristocràtics o de classe mitjana alta, poc se sap de Jules de Spoly excepte que va ser durant un temps administrador del théâtre Daunou.[2] Va deixar definitivament els platós de cinema després del rodatge de Pour regner, una pel·lícula d'André Luguet[3] estrenat a les pantalles el novembre de 1926.

El setembre de 1929, però, vam saber que s'estava preparant per marxar a Berlín per a un compromís.[4]

Sembla que la seva carrera d'actor, iniciada sota la direcció de directors emigrants russos a París, va ser només un parèntesi en la seva carrera com a periodista[5] i escriptor,[6] activitats per a les quals va utilitzar el pseudònim Don Aminado.

La nacionalitat francesa que havia obtingut l'agost de 1939,[7] li seria retirada tres anys més tard, l'octubre de 1942[8] en aplicació de les lleis antijueves del règim de Vichy.[9]

Jules de Spoly va morir el 14 de novembre de 1957 a casa seva a 2 rue Catulle-Mendès al 17è districte de París [10] als 73 anys, i fou sebollit al cementiri de Les Batignolles (29a divisió).[11] Es va casar el febrer de 1926[12] amb Nadia Kravzof nascuda a Isbergues (Pas-de-Calais) de pare rus i mare francesa.

Filmografia

[modifica]

Teatre

[modifica]

Distincions

[modifica]
  • Cavaller de la Legió d’Honor concedit pel ministre d'Afers Exteriors (decret de 31 de juliol de 1937).[27]

Bibliografia

[modifica]
  • Don Aminado : una voce russa a Parigi tra le due guerre par Marco Caratozzolo, Stilo éditrice, Bari, 2013.

Notes i referències

[modifica]
  1. Nom artístic tret d'una contracció del seu cognom Spol'iansky '. Liste des étrangers. Hôtel de l'Europe. Gazette de Biarritz, 3 février 1922, p. 4, disponible a Gallica.
  2. Courrier cinéma. En France. Paris-Soir, 28 juillet 1924, p. 5, disponible a Gallica.
  3. Cinématographes. Fondus et flous. Comoedia, 2 octobre 1925, p. 4, disponible a Gallica.
  4. Soirées de Paris. Cinémas. La Liberté, 22 septembre 1929, p. 2, disponible a Gallica. Sembla que aquest projecte cinematogràfic no s'hagi concretat.
  5. Va ser redactor a Dernières nouvelles russes, un diari rus de París.
  6. Escrigué principalment en rus. Tanmateix, és conegut en francès per Le Rire dans la steppe escrit en col·laboració amb Maurice Dekobra el 1927 i Pointes de feu, una col·lecció de màximes prologada per Tristan Bernard, publicat l'any 1939.
  7. Naturalisations et intégrations. Journal Officiel, 3 septembre 1939, p. 11055, disponible a Gallica
  8. Ministère de la Justice. Journal Officiel, 9 novembre 1942, p. 3742, disponible a Gallica.
  9. Aquestes lleis seran derogades després de l'alliberament.
  10. Acte de décès n° 2075 (vue 7/14). Archives en ligne de la Ville de Paris, état-civil du 17e arrondissement, registre des décès de 1957.
  11. Registre journalier d'inhumation du cimetière des Batignolles de 1957 en date du 14 novembre (page 31/31)
  12. Mariage n° 249 (vue 27/31). Archives en ligne de la Ville de Paris, état-civil du 16e arrondissement, registre des mariages de 1926.
  13. La Ville et les Arts. Cinéma. "Le Père Goriot". Paris-Midi, 9 décembre 1921, p. 2, disponible a Gallica.
  14. Les cinémas. Informations. Engagements d'artistes. Comedia, 24 avril 1922, p. 3, disponible a Gallica.
  15. Le cinéma improvisé. Comoedia, 28 avril 1921, p. 1, disponible a Gallica.
  16. Éve Francis dans La Femme de nulle part. Comoedia, 13 janvier 1922, p. 4, disponible a Gallica.
  17. Les cinémas. Informations. Comoedia, 18 décembre 1921, p. 5, disponible a Gallica.
  18. Courrier du cinéma. Prochain film. Le Petit Journal, 28 juin 1923, p. 5, disponible a Gallica.
  19. Courrier du cinéma. Les Sentiers de l'Amour. Le Petit Journal, 3 juin 1923, p. 5, disponible a Gallica.
  20. Les cinémas. Informations. Engagements d'artistes. Comoedia, 12 août 1922, p. 3, disponible a Gallica.
  21. Dans les cinémas. Fondus et flous. Comoedia, 25 juillet 1924, p. 5, disponible a Gallica.
  22. La vie du cinéma. Ce qu'on a fait, ce qu'on va faire. En France. L'Intransigeant, 28 mars 1925, p. 4, disponible a Gallica.
  23. Cinémas. Banquier. Comoedia, 13 juin 1925, p. 2, disponible a Gallica.
  24. Les cinémas. A l'écran et dans les studios. Mon curé chez les pauvres.Le Gaulois, 5 mars 1926, p. 4, disponible a Gallica.
  25. Cinématographes. Fondus et flous. "Pour régner". Comoedia, 2 octobre 1925, p. 4, disponible a Gallica.
  26. Dans les théâtres. Le Gaulois, 1er avril 1925, p. 4, disponible a Gallica.
  27. Ministère des Affaires étrangères. Légion d'Honneur. Journal Officiel, 31 juillet 1937, p. 8670, disponible a Gallica. Dossier absent de la Base Léonore.

Enllaços externs

[modifica]