Vés al contingut

Jibal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Al-Djibal».

Jibal (àrab: جبال, Jibāl, literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.[1] El nom va caure en desús a partir del segle xi durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.[2]

Geografia

[modifica]

La regió limitava a l'est amb el desert del Khurasan, al sud-est pel Fars, al sud pel Khuzestan, al sud-oest i oest per l'Iraq (Iraq Arabí és a dir Iraq àrab és a dir la part central i sud del modern Iraq), al nord-oest per l'Azerbaidjan i al nord per la cadena de muntanyes Alburz que la separaven del Mazanderan. Les ciutats principals eren Rayy, Qazwin, Hamadan, Esfahan i Yazd.

Governadors

[modifica]

Els seus governadors foren:

  1. Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah 744-747
  2. Abd-ar-Rahman Abu-Múslim 747-755
  3. Jumhur ibn Abd-ar-Rahman 755
  4. Muhàmmad ibn al-Àixath 755-756
  5. Abd-al-Hamid ibn Jàfar al-Ansarí 756-757
  6. Àssad ibn Abd-ar-Rahman 757-760
  7. Imran ibn Sàlih 760-776
  8. Hamza ibn Yahya 776-779
  9. Kulthum ibn Hafs 779-780
  10. Hàlaf ibn Abd-Al·lah 780
  11. Issa ibn Jàfar 780-782
  12. Sad ibn Sàlam al-Bahilí 782-787
  13. Abu-l-Abbàs al-Fadhl al-Barmakí 792-800
  14. Yahya ibn Saïd 800-805
  15. Al-Marzauban Jasatan 805
  16. Abd-Al·lah ibn Màlik 805-813
  17. Al-Hàssan ibn Sahl 813-821
  18. Abu-Tàïb Tàhir (I) ibn al-Hussayn (també de Khurasan) 821-822
  19. Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah 822-827
  20. Alí ibn Hixam 827-828
  21. Abu-Ishaq Muhàmmad (després califa al-Mútassim 833-842) 828-833
  22. Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa al-Ijlí 833-844
  23. Tàhir ibn Abd-Al·lah 844-849
  24. Abu-Jàfar Muhàmmad (després califa al-Múntassir 861-862) 849-859
  25. As-Sari ibn Muad aix-Xaybaní 859-860
  26. Tàhir ibn Abd-Al·lah (altre cop) 860-862
  27. Muhàmmad ibn Abd-Al·lah 862-866
  28. Abd-al-Aziz ibn Abi-Dúlaf al-Qàssim 866-867
  29. Mussa ibn Bugha al-Kalbí 867-874
  30. Al-Shalani 874-875
  31. Kaigalyq 875-882
  32. Adgu Tegin 883-886
  33. vacant 886-889
  34. Rafi ibn Haisam 889-894
  35. Abu-Muhàmmad Alí (després califa al-Muktafí 902-908) 894-902
  36. Iltutmix at-Turkí 902
  37. Hakan al-Muflikí 902
  38. Ismaïl ibn Àhmad (samànida) 902-907
  39. Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl (samànida) 907-914
  40. Muhàmmad ibn Ali ibn Saluq 914-915
  41. Wassif al-Bektumurí 916-917
  42. Alí ibn Wahsudan as-Sal·larí 917
  43. vacant 917-920
  44. Alí ibn Wahsudan as-Sal·larí (altre cop) 920-924
  45. Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad 924-926
  46. Nasr ibn Àhmad (samànida) 926-942
  47. Dhàhir-ad-Dawla Abu-Mansur Wuixmgir 942-943
  48. Rukn-ad-Dawla Abu-Alí al-Hàssan ibn Abi-Xujà Buwayh 943
  49. Nuh ibn Nasr (samànida) 943-948
  50. Rukn-ad-Dawla Abu-Alí al-Hàssan ibn Abi-Xujà Buwayh (altre cop) 948-976
  51. Fakhr-ad-Dawla 976-980
  52. Muàyyid-ad-Dawla 980-984
  53. Fakhr-ad-Dawla 984-997 (segona vegada)
  54. Majd-ad-Dawla 997-1029

Referències

[modifica]
  1. Lockhart, L. «D̲j̲ibāl». A: The Encyclopedia of Islam. vol.2: C-G. BRILL, 1991, p. 534. ISBN 90-04-07026-5. 
  2. Bosworth, Edmund. The Ornament of Histories: A History of the Eastern Islamic Lands AD 650-1041 (en anglès). I.B.Tauris, 2011, p. 2. ISBN 184885353X. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]