Vés al contingut

Katoïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKatoïta
Fórmula química
  • Ca₃Al₂(SiO₄)3-x(OH)4x(x=1.5-3) [1]
  • Ca₃Al₂(OH)₁₂[2]
EpònimAkira Katō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera Campomorto, Pietra Massa, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Laci, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.AD.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana51.4.3d.2
Heys16.9.17
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 12,35Å;
Grup espacialgrup d'espai Ia-3d Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, blanc lletós
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Propietats òptiquesisotròpica
Impureses comunesMg, S
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1982-080a
Any d'aprovació1982
SímbolKto Modifica el valor a Wikidata
Referències[3]

La katoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Va ser descoberta l'any 1982 a la pedrera Campomorto, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Itàlia i va rebre el seu nom per part de E. Passaglia i R. Rinaldi en honor del japonès Akira Kato qui va ser president de la "Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i classificació" de l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), (1975-1982).

Característiques

[modifica]

La katoïta és un nesosilicat de fórmula química Ca₃Al₂(OH)₁₂ segons l'IMA.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric en cristalls octaèdrics típicament arrodonits de fins a 0,3 mm.[4] És incolora i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la katoïta pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, goldmanita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.

Hidrogrossulària

[modifica]

El terme hidrogrossulària fa referència a una sèrie de solució sòlida de granat de calci i alumini, Ca₃Al₂(SiO₄)3−x(OH)4x, en què l'hidròxid, OH-, va substituint els anions silicat, SiO₄. Els membres purs d'aquesta família són:[5]

  • Grossulària: x = 0
  • Hibschita: 0.2 < x < 1.5 (mineral no reconegut per l'IMA)[2]
  • Katoïta: 1.5 < x < 3.

La hidrogrossulària és una varietat de granat en què un Si4+ manca d'un lloc tetraèdric. La càrrega elèctrica es manté constant degut a l'enllaç d'un H+ a cadascun dels quatre oxigens que envolten el lloc vacant.

Algunes varietats dels minerals anomenats hidrogrossulària són de vegades fets servir com a gemmes. Existeixen jaciments d'hidrogrossulària verda i rosa a Sud-àfrica, el Canadà, i els Estats Units. Les varietats blanques provenen de Birmània i la Xina.[5]

Formació i jaciments

[modifica]

La katoïta es troba en cavitats minerals hidrotermals en el flux de lava fonolítica erupcionada a través de marga argilosa.[4]

La katoïta només ha estat trobada a Europa i l'Orient Pròxim a les següents localitats: volcà Bellerberg, Renània-Palatinat i Maroldweisach, Bavària, Alemanya; Uzsa, Veszprém, i Dunadobagdány, Pest, Hongria; Negev i Districte del Sud, Israel; Pedrera Campomorto, Província de Viterbo, Itàlia; Skienn, Telemark, Noruega i la fromació Hatrurim, Cisjordània, Palestina.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Katoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016». IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 10 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 «Katoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  4. 4,0 4,1 «Katoita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 octubre 2016].
  5. 5,0 5,1 Gemological Institute of America, GIA Gem Reference Guide 1995, ISBN 0-87311-019-6